UN CHAT BOTTÉ

El dret a anar al teatre

2012-01-24T10:54:00.000+01:00

El Lluís Pascual, que a banda de ser el director del Lliure és un home molt savi, va dir aquestes paraules a la roda de premsa de la nova temporada teatral dedicada a les famílies:

"Cadascú té una utopia al món. La de la generació dels meus pares va ser que el dret a l'educació figurés a les constitucions del món. La meva, que un dia figuri el dret a la cultura, agradable i que fa a la gent més lliure."

Doncs bé, ara ja podeu córrer tots a comprar entrades pels dos primers espectacles que ja anuncia el Teatre Lliure: els vostres fills (i vosaltres) no s'ho poden perdre.

El primer es diu Buchettino i sembla una experiència terroríficament impressionant: escoltar el conte del Polzet estirat en un llit individual, al costat dels 50 altres llits on hi ha estirat la resta de públic.

Text del programa:
"Un fil de llum il·lumina l’espai.Els sentits s’aguditzen i la imaginació comença a volar.El públic s’acomoda en cadascun dels 50 llits… I comença la funció.Som en una habitació de dormir enorme amb cinquanta llits petits, sota els llençols dels quals els espectadors s’ajeuen per escoltar una història explicada per un narrador. Però, a banda de les seves paraules, tota l’habitació es transforma en una cambra de ressonància de tots els esdeveniments que hi són narrats, i ens deixa sentir les petjades acústiques de tot el que anirà succeint".

El segon espectacle es diu Un bosc de cames i si heu vist altres espectacles dels Farrés Brothers, del Jordi Palet o l'Ada Cusidó, doncs res, no cal saber gaire cosa més.

Si voleu veure més fotografies o conèixer tot el procés de creació de l'espectacle podeu seguir el bloc del seu director.

Text del programa:
"Una nena es perd en una estació de tren on el tren fa tard: l’andana es va omplint, la gent es neguiteja, s’acumula als passadissos subterranis i ella només veu cames i més cames. Llargues, curtes, gruixudes, primes, peludes, pelades… No troba les del seu pare per enlloc, i justament avui que era el seu primer viatge en tren! Passarà uns moments de por, però per sort coneixerà unes quantes persones –especialment el cap d’estació– que l’ajudaran a retrobar-lo.

Un espectacle de tres actors, titelles i manipulació d’objectes. Els personatges juguen a perdre’s per un món fet a una escala tan gran que els permet expressar la inseguretat. Perduts entre les cames com per un bosc altíssim, van recuperant la seguretat a mesura que reconeixen en les característiques dels objectes alguns dels personatges clau dels contes infantils tradicionals per a aquesta edat."

A nosaltres, per sort, els reis ens van portar entrades per ambdós espectacles!
A veure si ens hi trobem!!!

Sexe 2012

2012-01-19T07:46:00.000+01:00

No puc evitar reenviar-vos la proposta que ens fa el bloc de Librosfera.
Potser no ho sabeu però en un passat vaig ser fanàtica dels oracles i similars, especialment els més divertits i poc fiables.

He posat fotos al congelador segons mètodoe Jodorowsky; he anat a buscar aigua de diferents fonts per Sant Joan i he recitat els versos del costumari català per ser més guapa que l'any anterior; guardo una fulla de llorer amb un euro cada cap d'any, etc. He llençat grans de raïm al Senna per trobar nòvio; Tinc una moneda de fusta amb un cor a una cara i un llamp a l'altra (també tinc la versió que em va regalar en Morella amb cors a totes bandes!!)
i sobretot tinc l'Oracle del nombres. El veritable oracle del Comte de Saint Germain. Un llibre totalment impresentable.

Per això m'ha encantat la proposta de la Sfer, treta d'un bloc de la llibreria californiana The Green Apple Core.
Es tracta d'agafar un llibre que tinguis a mà i obrir-lo per la pàgina 45. Llegir la primera frase i interpretar-la com una predicció de com serà la teva vida sexual durant el 2012.

Va, qui s'anima?

Jo ho he fet amb el llibre de Erebos, una juvenil d'U. Poznanski i m'ha sortit això, bastant poc esperençador:

"- T'has donat força manya
- Gràcies
- Però les teves forces sembla que no pinten gaire bé
- Ja ho sé
- Hauries de parar-hi més atenció en un futur."

quan la llibretera tanca la porta...

2012-01-13T19:45:00.000+01:00

Pàg. 320

2012-01-08T22:30:00.002+01:00

Ja m'he acabat la novel·la de Jasper Jones de Craig Silvey (Seix Barral, 2010).

A la novel·la hi vaig arribar gràcies a les recomanacions que la Sfer ens va fer a la tertúlia d'al·lots, al voltant del nou (o no) fenomen editorial dels crossower.

Entre totes les tertulianes n'hem llegit un grapat i han estat un dels temes recorrents de les trobades. Ara bé, amb en Jasper Jones m'ha passat una cosa inaudita en la meva història lectora:

a la meitat del llibre no vaig poder resistir i vaig buscar fulls a l'atzar del final fins a descobrir qui era el culpable de tot plegat a la pàgina 320.

Ja sé que això no es fa, i que potser el llibre va perdre emoció, (jo juraria que no, vaja) però va ser una força irracional que no vaig poder controlar.

A la portada el llibre diu:
"una novela de aventuras que revela
el extraordinario poder de la amistad".

Doncs ves! jo crec que vaig patir
"el síndrome del poder de l'amistat".

Amb només el primer capítol, el meu respecte i afecte pel Charlie i en Jasper Jones era tan gran, que no podia seguir llegint com si res, esperant el desenllaç com si d'una novel·la qualsevol es tractés. No!

Potser en una altra novel·la juvenil, una d'aquelles que et tira l'argument però que no "mata", hauria començat a llegir en diagonal per poder arribar a la part interessant, per descobrir l'assassí, però amb en Jasper Jones no pots.
No pots saltar-te cap frase, cap diàleg, perquè tots són molt bons. No és una novel·la lleugera, són 382 pàgines d'intensitat emocional.

El meu paràgraf preferit:
"Su mensaje está claro: no vayas de listo.
Todo lo cual, la verdad, ha reafirmado mi determinación a volverme más inteligente. Y no sin cierto rencor. Mi sed por nuevas palabras ha ido en aumento. Cada vez que me encuentro con una por primera vez, la miro y la salvaguardo. Cada nueva palabra es un puñetazo que devuelvo. Por oscura o arcaica que sea, la devoro y asimilo. Me prometo a mí mismo no olvidarla. Colecciono palabras y las conservo en un lugar seguro; como si de un tesoro se tratara.
Todas las noches las utilizo. Todas las noches abro la cerradura. Cojo mis bolígrafos negros y cuadernos amarillos. Y todas las noches escribo historias y poemas. Pulo mis joyas. A veces imagino que les espeto mis poemas a estos chicos, aunque sé que sería como arrojarles plumas. Sé que se limitarían a reír. Y, por supuesto, sé que me golpearían otra vez con algo significativamente más duro. Pero no dejo de sentir una sombría satisfacción por saber algo que ellos desconocen, por tener algo de lo que ellos carecen. Esto es lo que pienso cuando encajo en silencio sus puñetazos."

No us la perdeu!

Els dos anys són el començament de la fi

2012-01-05T07:47:00.002+01:00

Ja ho va dir J.M.Barrie a l'inici del Peter Pan...

"Tots els nens es fan grans, tret d’un. Molt aviat descobreixen que s’han de fer grans, i la manera com la Wendy ho descobrí fou aquesta: un bon dia, quan tenia dos anys, tot jugant al jardí, va collir unes quantes flors i les va portar corrents a la seva mare. M’imagino que devia de fer una cara radiant, perquè la senyora Darling es posà la mà al cor i exclamà:

-Ai, per què no podries ser sempre com ets ara!

Això fou tot el que passà pel que fa a aquesta qüestió, però des d’aleshores la Wendy sabé que havia de fer-se gran. Sempre ho saps a partir dels dos anys. Els dos anys són el començament de la fi."

versió de Judit Fontcuberta (Barcanova).

la imatge és d'aquesta edició francesa de llibre +cd i és la música que posarem de fons mentre la Llum bufi les espelmes.

Piupius i Tatanos

2011-12-31T16:21:00.007+01:00

Estava pensant que aquests dies abans de reis, donat que la majoria de nosaltres --amb més o menys il·lusió-- estem comprant algunes cosetes pels infants que tenim a prop, potser estaria bé regalar subscripcions a la revista Piu Piu (de 0 a 3 anys) i a la revista Tatano (de 4 a 8 anys).

Piu Piu
Periodicitat: quatre a l'any
Preu de la subscripció: 25 €.

El Tatano
Periodicitat: mensual
Preu de la subscripció, corresponent a 12 números: 54 €.

Ambdues revistes hauran de sobreviure sense cap mena d'ajut perquè se'ls ha retirat la subvenció: el motiu és que no arriben a la quota redaccional necessària. Això vol dir que tenen poc text, ras i curt.
Algú potser pensarà que evidenment tenen poc text perquè van destinades a infants que encara no llegeixen o tot just comencen... Bona observació!

La revista Tretzevents, després de 60 anys, es deixa de publicar per falta de suport econòmic. (adheriu-vos a la campanya de protesta en aquest enllaç).

Doncs bé, potser si regalem algunes subscripcions podem ajudar que aquestes altres dues revistes catalans infantils de gran qualitat no pateixin la mateixa mala sort.

Canvi d'any literari

2011-12-28T21:24:00.010+01:00

Res millor per acabar l'any i per començar-ne un de nou que fer-ho acompanyada de llibres. Aquests darrers dies de nadal he fet net amb alguns llibres pendents:

La Laura Gallego i Allà on els arbres canten salta per fi de la tauleta de nit. Tenia moltes ganes de llegir-lo perquè l'Esther de Sora, el Pep de Manresa, la Marta de Terrassa, la Gemma Lluch, etc. n'havien parlat molt bé.

A mi, si us dic la veritat, m'ha semblat una mica lent. Les cent primeres pàgines em van costar molt de passar i en general trobo que li falta ritme. Crec que passa molta estona repetint coses i en canvi jo tenia moltes ganes de bosc màgic i tinc la sensació que no li ha acabat de treure tot el suc que donava de sí. Tot i això, és un llibre recomanable, que ben segur serà tot un èxit. No he seguit tots els seus llibres però encara recordo com em va agradar La llegenda del rei errant! (i que poc em va interessar Idhun!)

També he acabat el llibre de John Gordon El gegant sota la neu. (Traducció de Margarida Trias. Il·lustracions de Martín Tognola. Col·lecció Èxit Rècord. Editorial Bambú-Casals. Barcelona, 2011)

L'havia començat amb moltes esperances perquè la col·lecció, el disseny i l'argument eren molt engrescadors. Però potser és que es noten els anys que té (està escrit als anys 60) i com a novel·la fantàstica li falta força. O no sé, a mi al final em costava imaginar-me els éssers fantàstics que apareixien, no he acabat d'entendre o d'entrar a la història.

He flipat amb el Somiatruites de l'Albert Pla, de Takatuka, i la seva pedrada al rei d'Espanya, i també he rigut amb el llibre que ha tret l'editorial sobre els nous models familiars (En família, Takatuka, 2011).

i he demanat per reis alguns dels llibres que trobareu a la guia de recomanacions de nadal que hem fet a la Biblioteca Roca Umbert.

Open publication - Free publishing - More granollers

i finalment entraré al 2012 de la mà del Jasper Jones, una recomanció de la reina dels crossover.

Montreuil (2a part)

2011-12-19T10:29:00.005+01:00

Més llibres que van venir des de Montreuil fins a Granollers.
Com cada any vaig mirar si hi havia algun llibre teòric sobre il·lustració, etc. que a aquí costa tant que s'editin...) i vaig trobar aquesta perla.
De moment només l'he fullejat i qui sap, potser algun dia, quan ja no existeixi el paper i els àlbums siguin una antigualla, trobaré les hores per llegir-lo!!!

Filles d'albums (L'atelier du poisson soluble 2011) és un estudi exhaustiu i profusament il·lustrat sobre la imatge de les dones als àlbums il·lustrats.

[la iaia del Garman en monopatí va ser el què em va fer decidir finalment a comprar el llibre].

A més a més vaig trobar un llibre que podia servir per treballar a la biblioteca tot el tema de gènere.

Es tracta d'un seguit d'imatges d'homes i dones fent accions del dia a dia com: cuidar un infant, fregar plats, comprar al súpermercat, conduir, clavar un clau, etc.
La gràcia de tot plegat és que les pàgines estan partides per la meitat i totes les accions les pot fer tothom: homes i dones d'edats i procedències molt diferents.

i canviant totalment de tema,
vaig emportar-me un llibre que formarà part del futur projecte que s'està covant al laboratori de lletres i imatges de roca umbert: la correspondència, les cartes artístiques, els abecedaris, l'intercanvi de missatges...

Mireu, una col·lecció de postals escrites pel rei de l'Oulipo Georges Perec, surrealistes i divertides, il·lustrades per Bruno Gibert (sobre típiques postals reals de diferents parts del món).

Quelques-unes des choses qu’il faudrait tout de même que je fasse... (Autrement)

Montreuil (1a part)

2011-12-10T15:01:00.009+01:00

És impossible redactar amb quatre línies el viatge a la Fira del llibre infantil de Montreuil (Paris) que vam fer una delegació catalana considerable, com a mínim una dotzena de bibliotecàries-jimbotonianes-, del clijcat, etc. i tot un altre grup més que considerable d'alumnes de l'Ignasi Blanch (uns quaranta em va dir!!).

Entre tots ben segur que vam gastar prous eurus com per comprar torrons de qualitat per tots els habitants del vallès oriental, però bé, qui sap si serà el darrer saló... així que tota excusa és bona.

Les meves compres d'aquest any han estat un pèl estranyes, bé, més aviat molt diferents entre elles. Potser és que estava més dispersa o hi havia menys novetats atrevides... o potser m'estic fent vella i no tenia ganes de coses massa sofisticades... qui sap?

doncs aquí teniu les meves compres:

Un llibret sobre la intimitat d'una porqueta al lavabo que em fascina, amb qui em sento molt indentificada. És un llibre que es troba a casa, editat per Corimbo, i que a França ja té una segona part (la porqueta jugant al menjador de casa a fer de Ventafocs...).

per què el vaig comprar a França, doncs per això:

El senyor Van Zeveren em va llegir als ulls quin és el meu somni: tancar-me al lavabo a llegir, amb calma i tranquil·litat!!!! i sola!!!!

La segona compra la tinc a mitges amb la Rosa i és un poemari encantador del Carl Norac i il·lustracions de la gran Kitty Crowther.
Tots els poemes són sobre el pas del temps. Aviam si algun dia us n'escric alguns...

i més coses.
Evidentment alguna versió de la Caputxeta havia de caure, ja se sap. Cada vegada em fascina més la riquesa d'aquest conte tan màgic que convida a ser revisitat dia rera dia. L'any passat vaig comprar una caputxeta amb publicitat inclosa i aquest any, una radiografia de la panxa del llop, il·lustrada per Claude Ponti.

Una de les novetats que més ens va agradar és un llibre d'Anne Herbauts sobre un nen cec.

El llibre val molt la pena però que te'l dediqui i il·lustri en directa l'autora, no té preu!!

i més coses, una versió llibre + cd del Peter Pan, de la col·lecció aquella que tradueix Kókinos. "Un libro, un cd". Aquesta va ser una compra de darrera hora, per pura enveja d'en Pep, que l'havia descobert i jo no!!!

i fins aquí la primera part, al proper post més cosetes...

Empanada mental

2011-11-24T10:37:00.004+01:00

Ja ens perdonareu que hàgim baixat el ritme de publicació del bloc però és que els meus dos col·laboradors comencen a patir simptomes d'"empanada mental de literatura infantil".

La setmana passada en Roc va dir-me:
-- I si aquest vespre ens mirem la peli de Les Tripletts de Belpeixao ???
Que per si no hi heu atinat, és la suma de la fabulosa peli
"Les triplettes de Belleville + l'àlbum de Magalí le Huche Les sirenes de Belpeixao:

[la pel·lícula és gairebé muda, així que si trobeu la versió francesa no dubteu a comprar-la, és boníssima]

però això no és tot:

Ahir la Llum, quan li vaig portar l'àlbum d'allà on viuen els monstres del Sendak per mirar-nos-el, salta i diu:

- En Max i els Monstres High!
[i és que en Roc és un fanàtic de les monster high i col·lecciona aquesta mena de barbies gòtiques]

Vès! potser és un avís còsmic. Deixaré que descansin durant una setmaneta [com que tenen contracte d'aprenents m'ho puc permetre] i després que es preparin perquè hauré passat per la fira de Montreuil!!!

Xec regal

2011-11-16T07:27:00.005+01:00

Pel meu aniversari en Morella em va regalar un xec regal a La Gralla perquè em comprés uns quants llibres. És molt savi en Morella.

Jo em guardava el xec pensant amb les novetats de Nadal i de moment amb l'ajuda de la meva col·laboradora LLum les anava anotant a la llibreta dels desitjos literaris...

Però vès! la setmana passada vaig tenir un rampell, ja no vaig aguantar més i em vaig menjar el xec tot sencer amb patates:

un còmic nou molt divertit de l'editorial Bang:

el pop-up, amb il·lustracions originals de Quentin Blake d'en Charlie i la fàbrica de xocolata!

un nou imatgiari d'aquesta parella francesa, amb una edició impacable, amb pestanyes que amaguen l'interior de les imatges i que fa referència a la flora i la fauna de cada estació.

un clàssic descatalogadíssim que recupera El jinete azul.

i un abecedari amb jocs d'Àngels Navarro que té unes fotografies i una posada en escena visual molt rebonica...

Total, que confio amb els reis perquè em portin la resta de coses que vull.

Els llibres et salvaran la vida

2011-11-08T07:41:00.005+01:00

I si no, pregunteu-li a en Roc, que té una llitera nova de dos metres d'alçada -gentilesa de la meva amiga Míriam-, i a falta de barana, té una col·lecció de grans clàssics de la lij perquè no caigui.

Ep, i si es penja de l'escala, pot canviar la barana en un moment de res!
Vés, potser és la primera llitera recomanadora de llibres de la història. L'haurem de patentar!!!

"Quadres bons pocs en veuràs fets amb la punta del nas"

2011-10-19T02:01:00.008+02:00

Aviam, mireu amb atenció aquestes tres pàgines que corresponen al ja clàssic llibre-joc de
Les aventures de la "ma negra", de Hans Jürgen Press:
les primeres versions corresponen a l'edició catalana, de la Magrana.
les tres segones versions corresponen a l'edició castellana, editada ja fa uns anys a Austral juvenil.

[a quina barca s'ha amagat el lladre. Ho sabreu perquè la barca s'enfonsa]

[què pot espiar des del pany la protagonista del relat?]

[hi ha algun colom diferent? potser un brut perquè ha passat per la xemeneia?]

Algú em pot explicar com pot ser que un llibre basat en l'endevinalla visual de cada pàgina, on cal desxifrar l'enigma del dibuix per poder trobar la pista que et permeti avançar en la investigació de la història, un llibre la gràcia del qual és precisament la il·lustració detallada...
algú em pot explicar com es pot imprimir amb tanta mala qualitat?

Per si us pot servir per alguna activitat o senzillament per passar una bona estona llegint el llibre, us deixo les 60 il·lustracions-pistes escanejades, en la versió castellana i ben impresa.

imatges mà negra

Presumir d'amistats

2011-10-07T19:33:00.005+02:00

Us convido a passejar per una activitat del Laboratori de lletres i imatges de la Biblioteca Roca Umbert.
No és que vulgui fardar d'activitat, eh! Però vull fardar d'amigues, perquè a canvi de res, van venir a ajudar-nos a fer un Patchword molt especial, acabat amb d.

bloc del laboratori de lletres i imatges

El laboratori no hauria estat possible sense la idea i suport de la Mas, la confiança de la Sònia, l'ovella de la Roig, l'adopció puntual de la Nati a la nena del llibre de La sorpresa, els consells de la Pallarès, la idea de la Francesca, i sobretot, l'ajuda incondicional de la Sfer i la seva màquina de cosir.
Ah! i també de l'Enhac, que mentre fèiem el taller va solucionar alguns dubtes sobre Puntxarxa de la sala infantil!

gràcies!!

Simó (II)

2011-10-07T08:26:00.000+02:00

M'encanten els llibres de la sèrie Simó de Juliet Pomés Leiz (editats per Tusquets) perquè ...

les iaies porten croissants per berenar als seu néts i les famílies porten set nens dins un cotxe, sense cadiretes ni cinturons.

Simó (I)

2011-10-06T10:20:00.004+02:00

M'encanten els llibres de la sèrie Simó de Juliet Pomés Leiz (editats per Tusquets) perquè ...

són com la vida mateixa i posen en evidència que el Teo està passat de moda:
totes les habitacions estan plenes de cables, d'endolls, de lladres, "racletes" i carregadors de mòbil.

Ficar la pota

2011-10-03T09:48:00.007+02:00

Divendres 30 de setembre vam celebrar els deu anys del Bib. Botó (Grup de Treball de biblioteques infantils i juvenils) amb una fabulosa excursió a Saragossa per visitar Cubit, la biblioteca de joves,

i per fer una trobada amb dos autors de lij que ens enamoren: Daniel Nesquens i Elisa Arguilé.

No faré la crònica perquè segur que alguna reportera més organitzada que jo s'animarà a penjar-ne una de ben sucosa al bloc del grup.

Ara bé, sí que vull transmetre una evidència que em va quedar clara després de parlar amb el Daniel Nesquens:
Fer comentaris, ressenyes, crítiques cassolanes com les meves, etc. és molt perillós.

Fins ara la vegada que més endins havia ficat la pota en una ressenya, va ser parlant d'aquest llibre:

Laberints: el llibre de laberints mès grans del món
Text i Il·lustracions: Àngels Navarro, Eloi Bonjoch i Miquel Puig
Barcelona: Estrella Polar, 2010.
ISBN: 978-84993-22-24-7

A la meva ressenya del Faristol jo deia que era evident que es tractava d'un projecte comú, que tenia la pinta d'haver seguit un procés de creació envejable, que si l'editor, que si un treball d'equip, que si patatim, que si patatam.

Molt bé, doncs posteriorment vaig sentir en Miquel Puig dient que ell odiava els laberints, que mai li havien agradat, que fer aquest llibre va ser una tortura i que va acabar barallat amb l'Àngels Navarro.

Olé, Berta Bocado!

Doncs aquest divendres Daniel Nesquens em va dir que encara està flipant amb el seu llibre Como pez en el agua, (editat per Thule, també en català) perquè l'il·lustrador, el Riki Blanco, va dibuixar el protagonista amb cadira de rodes.

Doncs, família, jo vaig fer un comentari del llibre en aquest mateix bloc cantant les excel·lències del llibre i dient justament que per a mi era l'exemple perfecte de què era un àlbum il·lustrat. El text sense la il·lustració no es podia entendre perquè eren totalment complementaris, que si patatim que si patatam.

I ara què? Resulta que quan Nesquens va escriure el llibre no havia pensat en absolut amb un protagonista amb cadira de rodes. La dimensió metafòrica que jo havia donat al llibre no té res a veure amb les intencions de l'autor.

Per mi continua sent un àlbum extraordinari però m'ha fet prendre dues grans decisions:
1. Mai em consideraré crítica literària ni res semblant. Em conformo amb considerar-me "bona lectora de lij, consant i sacrificada".

2. parlant d'àlbums il·lustrats, fins que no es demostri el contrari, l'obra final a valorar és el llibre acabat, el resultat, independentment de les intencions prèvies i independents d'autor i il·lustrador.

Pregunta: què tenen en comú?...

2011-09-26T09:47:00.002+02:00

...Aquests dos llibres extraordinaris?

[ressenya]
[ressenya]

Va, us dono una pista... En Doraemon també ho té, just a dins el calaix de l'escriptori on en Novita hauria de fer els deures..

Celestina LIJera, que no lleugera!

2011-09-15T07:53:00.008+02:00

Tot l'estiu que hi dono voltes:
No creieu que en Pettson (i el seu gatet Findus)...

[Nordqvist, Sven. Quan en Findus era petit i va desaparèixer. Flamboyant, 2010]

... seria feliç vivint amb la pagesa propietària de la Florentina?

[Steffensmeier, Alexander. La Florentina a l'aguait. Barcanova, 2010]

Només hi veig dos impediments:
1. l'edat: tot i ser ànimes solitàries i amants de l'alta pagesia, en Pettson es veu més granadet, i potser carregat de manies pròpies dels anys de solitud...

2. el carter. Després de l'escena final del tercer volum de la sèrie: La Florentina cerca un tresor, dirieu que hi ha alguna cosa entre la pagesa i el carter?

Qui sap?
Els personatges no ho sé però els autors segur que es caurien bé.
Ambdos omplen els seus llibres de detallets plens d'humor. D'en Pettson, la meva amiga Sònia em recomana especialment, a nivell d'il·lustració, el primer volum.

De la Florentina a mi m'agrada molt el tercer, veieu-ne tres detallets:

niu amb rentadora

empresa de trasllats de pianos

l'estació de metro, la cafetera dels cucs i el petit elefant...

PD. No puc deixar de citar una anècdota dels meus col·laboradors relacionada amb el món de la pagesia:
aquest estiu passejant per la campinya, en un moment que passàvem per uns horts on uns pagesos treballaven la terra, en Roc li diu a sa germana:
- Llum, quan tu siguis gran, si vols, també podràs ser hortera.

Sant Tornem-hi!

2011-09-12T12:08:00.003+02:00

S'han acabat les vacances i ja se sap, per superar les penes el millor de tot és anar a comprar una joia: un bon àlbum il·lustrat.

M'havia quedat pendent de Montreuil de l'any passat aquest llibre:

i vés! l'acaba d'editar SM: El extraordinario viaje de Prudence, de la francesa Charlotte Gastaut.
Trobareu una ressenya en francès a aquí.

M'ha agradat molt perquè resumeix l'esperit infantil, aquell que sense voler ens esforcem a fer desaparèixer (sobretot després de tres mesos de vacances escolars!!!)

mentre la mare renya a la Prudence perquè es posi d'una vegada les sabates per sortir de casa i que endreci l'habitació i bla, bla, bla....

la Prudence rellisca per sobre les paraules de la seva mare...

i viu veritables aventures extraordinàries enmig de somnis de vegetació exuberant i fantàstica!!!
Un àlbum d'aquells que els més escèptics diran que no explica res, però que a mi em donen ànims per tornar a la feina amb il·lusió i pensant:

" hem de fer un laboratori sobre els somnis i també sobre els núvols!!"

PD: perquè us feu una idea del món paral·lel on viuen els infants....
Una pregunta del meu amic Roc d'aquest estiu:

"Mama, els tatuatges també estan fets d'àtoms?"

Vacances

2011-08-03T08:59:00.004+02:00

La Berta Bocado farà uns dies de vacances. Deixa el gat amb botes a casa per qualsevol urgència.
Els dos grans objectius d'aquest estiu són:
- llegir una pila infinita de possibles candidats als premis Atrapallibres i Protagonista jove
- trobar moltes pedretes boniques a la platja per poder fer una activitat al Laboratori de lletres i imatges de construcció d'amics a mida.

[idea i imatge: sfer]

Bones vacances!!!

La vida és una mica més verda

2011-07-30T07:58:00.014+02:00

L'exemplar d'El gran libro verde de casa,

des de fa quatre dies, és més verd que mai.

La meva col·laboradora Llum va fer-hi una intervenció. Per atzar o perquè a la seva mare no li agafés un patatús, vés a saber, la va fer amb rotulador verd.

Aquesta història il·lustrada per Sendak i editada per Lumen l'any 1983 és boníssima. Jo vaig comprar el llibre l'any 1994 a Taifa, aquella llibreria amb un racó de vell que hi ha al costat dels cinemes Verdi (Bé, suposo que encara existeix Taifa, els Verdi i el barri de Gràcia, no? uf!).
Recordo que el saldaven i en tenien una pila de mil i en vaig comprar i regalar uns set-cents, més o menys.

Que bo que és en Maurice Sendak!
A partir d'avui, algunes de les meves perles Sendak han anat a parar als prestatges de dalt:
Els llibres més antics com La cocina de noche o Allà on viuen els monstres... O la petita perla d'
El letrero secreto de Rosie (The Sign on Rosie´s Door, 1960). Madrid: Alfaguara, 1989:
la divertida història de l'elegant Rosie, que un dia que està avorrida posa un cartell a la porta del carrer dient "si vols conèixer un secret, pica la porta"...

i les meves darreres adquisicions:
Mini-bibliotheque Sendak.

i ¿Mamá? ed. Scholastic, 2010

De totes maneres ara ja ens comencem a conèixer amb la Llum: abans de guixar un llibre se li posa aquesta cara de mal parida i és qüestió de sospitar!!!

Retorn a Lummerland

2011-07-23T14:02:00.006+02:00

La darrera vegada que vaig visitar Lummerland va ser l'any 2000 acompanyada de la Carme, la Manuela i tots els companys de la Biblioteca de Cerdanyola. Va ser un viatge extraordinari, el primer de molts altres viatges literaris que havien de portar-nos a Mai Més, al riu Mississipí, a la Terra de Meravelles, a casa de Gepetto, a la Fàbrica de xocolata , de Roald Dahl, etc.

Uns anys després he readaptat l'experiència, en petit format (de 8 a 4 dies), enyorant-me de les companyes de viatge, però amb la mateixa il·lusió que la primera vegada.

[Aviseu a l'Antonia que aquesta vegada no vaig buscar-me un ligue que em portés a la platja i m'ajudés a robar un bidó negra per poder construir una locomotora!!! Uf! ara no m'atreviria, ni a buscar un ligue ni a robar res!!]

Doncs sí, aquest juliol hem viatjat de nou al llibre de Michael Ende En Jim Botó i en Lluc el maquinista amb un grup de nens i nenes de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers.

Feu una ullada a aquesta nova edició del Viatge d'en Jim Botó i en Lluc el maquinista que trobareu relatada al bloc del laboratori de Lletres i imatges.

Tan de bo els estius literaris vagin agafant forma i l'any vinent ens animem a repetir l'experiència...

L'intrús

2011-07-14T11:01:00.009+02:00

Amb pocs dies de diferència he sentit dues crítiques referent a les típiques fitxes escolars de relacionar objectes i de trobar l'intrús (aquella fitxa que demana de trobar l'objecte diferent entre un grup de dibuixos).

I m'agradaria explicar-vos-ho perquè a part de divertit, ho he trobat molt significatiu. Quantes coses repetim per inèrcia i no deuen ser gens educatives per als nostres infants!!

La primera la vaig trobar a la novel·la juvenil que us recomanava ara fa quatre dies:
Charles Benoit. Tú. Noguer, 2011. llegiu la ressenya a al·lots.
pàg. 73

"En la primera línea hay un perro, una mesa, un niño y un caballo. Con trazo fuerte y círculo algo irregular, Paige ha marcado el niño. La profesora ha trazado un círculo alrededor de la mesa con su rotulador rojo y ha añadido una cara triste al lado del niño.
- Está mal- dice Paige. Tenía que haber marcado la mesa porque el perro, el niño y el caballo están vivos y la mesa no.
- ¿ Y por qué elegiste el niño?
Se encoge de hombros.
-Todos los demás tienen cuatro patas y el niño dos. Pero está mal.
Quieres decirle que no está mal, que su respuesta es igual de buena que la respuesta correcta, incluso mejor. Quieres decirle que lo que está mal es el estúpido ejercicio, que lo único que enseña a los niños es que sólo hay una manera de pensar, una manera de actuar, para que cuando lleguen al instituto puedan echar un vistazo a alguien y saber si mola o si es un friki o si es del equipo deportivo o un sudadera. (...)"

El segon exemple el vaig escoltar en una jornada de Rosa Sensat sobre l'educació dels infants de 0 a 6 on hi havia de convidats tot de mestres de la zona italiana de Reggio Emilia.
Una de les mestres va explicar el cas d'un nen que es resistia a les fitxes de relacionar.
Per exemple:
Un gos, un nen i un home per una banda i un sofà, un gelat i una pilota per una altra.
Els mestres esperaven unir el gos amb la pilota, el pare amb el sofà i el nen amb el gelat.
Però l'alumne "rebel" deia que al seu pare li encantaven els gelats, a ell jugar a pilota i que el seu gos sempre jeia al sofà.

LLUMS DE GÀLIB

2011-07-08T11:25:00.005+02:00

Fa una setmana vaig descobrir que fa quatre anys que porto el carnet de conduir caducat.

Durant un dia, després de parlar amb el meu pare (i alhora secretari dels meus papers oficials), vaig viure amb la creença que als quatre anys el permís de conduir caducava i calia tornar-se a examinar.

Sincerament hagués renunciat a repetir l'examen, em sentia incapaç de llegir de nou el codi de circulació. Bé, com a mínim l'oficial.
En tot cas em llegiria aquest:

Ara mateix només em veuria capaç d'aprovar un test d'aquestes característiques:

També és cert que per Sant Jordi va sortir aquest altre llibre (Premi Llibreter 2011) que m'hauria hagut de fer pensar amb aquell meu primer cotxe vermell, un ibiza macarra, i els anys que feia del ditxós examen de conduir.

[Per sort la normativa ha canviat fa poc i això dels quatre anys ja no és vigent.]

LECTURES ESTIUENQUES

2011-07-08T10:49:00.005+02:00

Som gairebé a mig juliol i la pila de llibres pendents de llegir, en comptes de fer-se cada vegada més petita, no para de créixer.

Ahir vaig aconesiguir baixar dos pisos la pila, després d'acabar dues molt bones lectures que us recomano:

Steinhöfel, Andreas. RICO & OSKAR. EL CAS DEL MACARRÓ GRATINAT. Estrella Polar, 2011.

Una història divertida, que es llegeix fàcilment, protagonitzada per una parella singular que investiga les desaparicions de nens en mans de Míster 2000. Rico, un nen amb cert retard, fill d'una senyora que regenta un club nocturn, i Oskar, el seu amic superdotat, que sempre porta un casc de moto per evitar accidents, formen un estrany tàndem entranyable que aconseguirà desenmascarar el culpable dels raptes express.

i Tú, una juvenil realista, d'aquelles tan buscades que traspuen autenticitat, editada per Noguer, de Charles Benoit. Llegiu-ne una ressenya a Al·lots.

Però al vespre ja me'n tornava a apuntar dues més (via sfer) per la pila de pendents: Nada de Jane Teller i Jasper Jones de Craig Silvey.

No sé si ens en sortirem...

+ HI HA DOS TIPUS DE PERSONA

2011-07-04T14:15:00.001+02:00

la Sfer m'envia dos " hi ha dos tipus de persona"

1. a l'article "Por un modo de leer literario si es posible", de Víctor Moreno, al número 238 de la CLIJ.
"En su ayuda textual, Manguel concitaba al Goethe que, en carta a Johann Friedrich Rochlitz, aseguraba: "Hay tres clases de lectores: la primera, aquellos que gustan de un libro sin juzgarlo; la tercera, aquellos que lo juzgan sin gustarlo; y otra, entre las dos, que juzgan mientras gustan de un libro y gustan de un libro mientras lo juzgan. Estos últimos dan nueva vida a una obra de arte, y no son muchos".

L'article es titula "Por un modo de leer literario si es posible", el seu autor es diu Víctor Moreno, i es troba al número 238 de la CLIJ.

Al bloc de Antropología filosófica, la Sfer ha trobat:
"En última instancia, el mundo se divide en dos clases de personas: uno mismo y todos los demás".

Gat amb botes

2011-07-01T06:50:00.003+02:00

L'Enhac m'envia un acudit que fa referència al nom del bloc, al chat botté. És molt bo!
Parla de compotes que també és un tema que hauria d'haver tocat fa poc, però com que la meva amiga Llum ha passat directament al fricandó, no m'he dedicat gaire als triturats.

Aquí us el deixo:

L'autor és Alberto Montt i en el seu bloc en trobareu molts més. De fet, un per cada dia de l'any que està d'humor.

un somni rodó

2011-06-18T00:12:00.008+02:00

Des d'aquesta tarda, el Valentí Gubianas i l'Eulàlia Canal són part de la història de la biblioteca de Roca Umbert de Granollers.

Just al racó dels contes, a la paret grisa galvanitzada on sempre dèiem: "aquí hi hauríem de fer alguna cosa", en Valentí ens ha fet un mural en directe en homenatge al llibre de l'autora granollerina Eulàlia Canal Un somni dins el mitjó (Animallibres).

És impossible explicar-vos en paraules com ha estat aquest procés de transformació tan màgic d'una paret, així que us deixo un enllaç del making of d'aquesta activitat que ha donat molta feina i nervis a tot l'equip però que ha valgut la pena!
Gubianas 1
Gubianas 2
Gubianas 3
Nens llegint el capítol 11 del llibre 4
Gubianas,Eulàlia Canal i l'editor Joan Vives 5
Mural acabat i tempsteca

Va ser una activitat molt rodona perquè era un homenatge a un llibre i vam tenir amb nosaltres l'autora, l'il·lustador, l'editor i els lectors.

Una anècdota més pel currículum de Meléndez

2011-06-15T08:10:00.003+02:00

Si no coneixeu l'obra de l'il·lustrador Francisco Meléndez ni heu seguit la seva estranya carrera personal i professional, potser no entendreu perquè va anar a recollir el Premi Junceda 2011 d'aquesta manera.
Però bé, és un bon motiu per endinsar-vos en el seu món!

Aquí podeu veure les categories i els premis dels altres guanyadors, alguns prou coneguts dins la lij.
M'ha agradat molt el cartell de la fira de Tàrrega d'Albert Asensio...

Ah! i a la pàgina de l'APIC podeu veure els finalistes d'aquests premis de disseny i il·lustració.

Musiquetes pel bon humor

2011-06-07T10:49:00.006+02:00

El meu amic Morella, que no perd l'esperança de culturitzar-me musicalment, m'envia dos vídeos que m'han encantat. Suposo que són coneguts però jo acabo de descobrir-los i ja els he posat a la meva llista de "coses que puc fer quan no aconsegueixo treure'm el mal humor":
un:

i dos:

si les cançons no us funcionen, si continueu amb el mal humor, podeu provar de llegir en veu alta aquest llibre:
No té res a veure amb els músics de dalt, però estic segura que els hi agradaria...

Més enllà de "todo un mundo"

2011-06-01T07:05:00.003+02:00

Si fa uns dies parlava del llibre Todo un mundo, avui us convido a consultar la web que van fer a França sobre una segona part d'aquest llibre. Es diu À table, i efectivament, mostra tot un món al voltant del fet de menjar... Un cop a dins la pàgina, cliqueu a sobre de cada imatge perquè totes amaguen sorpreses!

A la web veureu també informació dels autors.
No us ho perdeu.

tasteu la pizza de llimacs
i sobretot,
tireu boles de puré de patata als soldats!!!

Ah! i Fe, si encara no has demanat Todo un mundo, no el compris, en tinc un de regal pel teu fillet (era molt difícil fer un regal a una llibretera!! (jo només ser regalar llibres...))

La secció infantil de la biblioteca dels indignats

2011-05-30T13:57:00.011+02:00

Algunes biblioteques públiques han començat a exposar llibres que ajudin a entendre o recolzin tot allò que reivindiquen Els indignats.
I jo pensava, així de cop i volta, quins llibres infantils recomanaria per explicar per les places i carrers?

I m'han vingut al cap aquests tres:

A la garjola, un llibre boníssim boníssim que li agradaria molt al Felip Puig:

un altre L'anyell que no volia ser un xai, que ens avisa que això va per tots, que avui és el veí el que té problemes, però demà podem ser nosaltres:

i aquest L'oca que no volia marcar el pas, que ens anima una mica a rumiar allò que fem, sense deixar-nos portar per l'inèrcia i la costum...

quin altre afegirieu a la llista?

(actualització de la llista): descarto el Yo voto por mi i el Sóc el rei, perquè el missatge final no el veig massa clar...
i afegiria:

el clàssic com n'hi ha pocs Neda-que-neda de Leo Lionni, on es fa real la frase "la unió fa la força":

també la seva readaptació El rey del mar d'Imapla, editat per Oceano Travesía

i El rei dels boscos, un llibre de David Day editat per Edebé on es demostra que el poder no resideix en la força, sinó en la intel·ligència o l'enginy.

PATCHWORD

2011-05-24T11:23:00.003+02:00

Hi ha dos tipus de persones:

1. aquelles que quan senten la paraula PATCHWORD poden estar tres dies sense dormir només imaginant les activitats creativoliteràries que es podrien fer sota el paraigües d'aquest títol (idea de l' A.M. de l'Esquirol) i buscant a la xarxa idees per regalar als organitzadors...

i 2. aquelles que demanen que sisplau reelaborem la proposta -títol i activitat- perquè no és clara i no encaixa en el programa de les jornades de patrimoni que es fan en l'antiga fàbrica tèxtil on ara hi ha ubicada la suposada Fàbrica de les Arts.

bé, ja ho deia el poeta, encara sou a temps de decidir a quin costat poseu el peu...

Un altre saló al cabàs!

2011-05-22T19:41:00.005+02:00

De l'1 al 13 de maig ha tingut lloc, un any més, el Saló del Llibre infantil i juvenil de Mollerussa, organitzat pel CLIJCAT.
Segons ens han explicat des del Consell, ha estat un èxit de públic perquè com cada any, no ha quedat ni un infant de les terres de Lleida sense trepitjar el saló!

Aquest any jo no hi he pogut anar en persona, però sí que hi he enviat la meva veu. Sí, sí, ho heu llegit bé.
Al Saló es va poder tornar a veure en funcionament el recomanador de llibres electrònic, estrenat a la Biblioteca Roca Umbert i ideat per Recreat, l'únic recomanador que funciona a base d'embuts i clicant les cobertes dels llibres.

Aquesta vegada els llibres que recomanàvem eren justament una tria dels millors del 2010 segons la revista Faristol. (Trobareu la llista publicada al núm. 69)

Al Saló també es podia veure la nova exposició monogràfica del CLIJCAT, dedicada a La nit. Una exposició molt rebonica que les retallades ditxoses faran una mica cara de veure. De moment, aquest any no passejarà sota el nom de "Setmanes de Lij" ni per Lleida ni per les Terres de l'Ebre. I les biblioteques de Barcelona hauran d'esperar al 2012 per poder-la demanar...

De moment us deixo una endevinalla visual. A veure qui endevina la imatge de la nit que s'ha triat pel plafó inicial.
Us deixo dues pistes:
- l'àlbum no és justament sobre la nit
- és el darrer d'una sèrie de tres llibres amb un nen de protagonista que se sembla molt al meu amic Roc i que té tres tietes que sempre li regalen gorros de llana...

fàcil, no?

Cap CAP sense llibres

2011-05-19T14:17:00.002+02:00

Vull fer ressò d'una campanya de recollida de llibres que ha engegat el projecte Nascuts per Llegir.

"Cap CAP sense llibres!" 1ª campanya de recollida de contes per a les sales d'espera dels Centres d'Atenció Primària

Portar un llibre al damunt, amb la mateixa naturalitat que portem un paquet de mocadors, faria molt més passatgeres les estones d'espera que compartim amb els nostres fills quan anem a comprar, al metge, o a dinar fora de casa.

Com que sabem però que aquesta no és encara una pràctica del tot estesa, des del programa proposem a tots els municipis participants habilitar un espai de lectura a la sala d'espera dels Centres d'Atenció primària. La presència de contes en aquests espais fa més passatgera l'estona d'espera, regala una estona compartida a l'adult i a l’Infant, distreu als menuts, reforça el missatge que després donaran pediatria i infermeria a la consulta i ajuda a visualitzar que la lectura compartida pot esdevenir-se amb naturalitat, en qualsevol moment, més enllà de l'estona prèvia a anar a dormir.

Així que si la biblioteca particular us ha quedat petita, els lectors d'alguns dels contes s'han fet grans o simplement voleu aportar el vostre granet de sorra a aquest programa, podeu sumar-vos ja en aquesta campanya!

Els llibres es poden fer arribar a qualsevol de les biblioteques NPL (www.nascutsperllegir.org/municipis.htm), o la seu del programa ( C/Ribera, 8 pral. 08003 Barcelona), fins al dia 1 de juliol. Poden ser nous o usats però és important que es trobin en bon estat i que siguin adequats pels més menuts.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!!

TINTIN

2011-05-17T13:30:00.006+02:00

Just l'endemà mateix de llegir Tintin al Tibet i de parlar del món d'Hergé amb els nens i nenes del Club de Lectura de l'Espolsada, acabo de topar-me amb aquesta notícia, que la Fe ja ens havia avançat:

El trailer de la propera adaptació al cinema d'una peli del personatge d'Hergé, de la mà de Steven Spielberg. Concretament El secret de l'Unicorn.

Casualitat o justícia còsmica?

2011-05-10T11:36:00.003+02:00

Justament la setmana del Somiari, la meva amiga Llum va començar l'escola bressol. Que per temes de logística familiar i professional hagués de començar tan aviat em partia el cor i a sobre, l'escola on començava, diem-ne que d'entrada no complia gaires requisits del proposats a Reggio Emilia.

Calia un miracle que em fes pujar la moral i m'ajudés a mirar l'escola amb uns altres ulls. I creieu-me el miracle va arribar el tercer dia, el 5 de maig de 2011.

Mentre els enamorats de la Lij disfrutàvem com animals seguint les explicacions de l'Emma Bosch sobre els àlbums sense mots, a la classe de la Llum (nens i nenes nascuts al 2010), la senyoreta els mostrava el llibre Todo un mundo.

Per mi, i aquí discrepo amb l'Emma, el millor llibre sense mots del món.

El llibre que hauríem de regalar obligatòriament a tots els nadons del nostre entorn. El llibre que mai s'hauria de descatalogar. El llibre que al Laboratori de lletres i imatges de Roca Umbert hem guillotinat i convertit en joc...

Us prometo que jo no havia dit res a l'escola i si no us ho creieu, mireu-ho vosaltres mateixos:

L'OPINIÓ DELS LECTORS

2011-05-09T10:15:00.004+02:00

Abans de posar-me a parlar de ple del somiari, he de fer net amb tot de notes, apunts, idees, post-its... que tinc pendents des de fa mesos.

Llanço doncs petites píndoles (o càpsules, que ara és la moda!) a l'aire que m'han sorprès perquè digueu la vostra:

Sobre el gust i opinió dels lectors:

1. Al Club de lectura infantil de l'Espolsada, (8 a 11 anys) la majoria dels lectors van considerar que el llibre El secreto de Lena de Michael Ende, era avorrit. Deien que un llibre on surt una fada, amb aquell plantejament i amb la possibilitat de tenir els pares dins una capsa de llumins, el llibre hauria pogut tenir molta més acció.

2. Els lectors del Club de lectura juvenil de la Biblioteca Roca Umbert, no van posar la màxima nota al llibre de La bèstia, d'Ally Kennen (que per mi és boníssim!!) perquè deien que esperaven que el cocodril es mengés unes quantes persones i els va decepcionar.

3. Hi ha un pare d'aquells "motivats" que ve a la Biblioteca i em renya perquè diu que només tenim llibres "aparadors", que són com catàlegs d'il·lustradors, però que no tenen històries. Prefereix anar a Can Pedrals perquè tenen més col·leccions interessants, dels anys 80, que nosaltres, com que som més nous, no tenim. D'exemple que a la seva filla (3 anys) no li agrada gens em va posar un llibre il·lustrat de l'Elena Odriozola...

4. A dins el marc del Somiari, vam fer votacions per triar quins tres llibres il·lustrats, editats o reeditats en català el 2010, caldria salvar de la descatalogació...
La llista era extraordinària, imprescindibles a qualsevol biblioteca, i triar sense trair els clàssics, etc. era impossible:

1.- Història d'un eriçó Asun Balzola Rosa Sensat
2.- 10 viatges i 1 somni Txell Martí i Xavier Salomó Combel
3.- Un llibre Hervé Tullet Cruïlla
4.- Un problema de conills Emily Gravett Cruïlla
5.- El llibre de laberints més gran del món Àngels Navarro (et. al.) Estrella Polar
6.- En Matadegolla Teresa Duran; Daniel Deamo Fil d'Aram
7.- Oh! Què bonic és Panamà! Janosch Hipòtesi
8.- Frederick Leo Lionni Kalandraka
9.- De què fa gust la lluna? Michael Grejniec Kalandraka
10.- La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch Kalandraka
11.- Tonino l'invisible Gianni Rodari Libros del Zorro Rojo
12.- El vent! Peter Schössow Símbol
13.- El jardí curiós Peter Brown Takatuka

14.- Els fabricants de muntanyes Alberto Perez i Jorge del Corral Animallibres
15.- Jo les volia Maria Martinez i Vendrell Rosa Sensat
16.- Això és meu Michel Van Zeveren Corimbo
17.- Noms robat José Antonio tàssies Cruïlla
18.- On és la meva germana? Sven Nordqvist Flamboyant
19.- La Berta Bonafè està trista Magali Le Huche Flamboyant
20.- Feres ferotges! Chris Wormell Juventud
21.- El cassó del Gerard Isabelle Carrier Juventud
22.- Allà on viuen els monstres Maurice Sendak Kalandraka
23.- Neda-que-neda Leo Lionni Kalandraka
24.- La casa Lewis i Innocenti Símbol
25.- L'ós que abraçava els arbres Nicholas Oldland Símbol
26.- Com reconeixer un monstre Gustavo Roldán Thule
27.- El pollastre esplomat Chen Chih-Yuan Thule
28.- Recepets de pluja i sucre Eva Manzano i Mónica Gutiérrez Thule

però he de dir que la selecció guanyadora em va sorprendre:

Receptes de pluja i sucre (medalla d'or)

La casa (medalla de plata)

El cassó del Gerard (medalla de bronze)

SOMIARI

2011-05-05T07:31:00.002+02:00

Perdoneu que no us dic res, però he estat, estic i estaré encara uns dies en el SOMIARI, el 2n laboratori d'àlbum il·lustrat de Barcelona.
I estic flotant d'alegria. Prometo explicar-vos tot el que aprengui, vegi, escolti i compri (hi ha botigueta de llibreries lij de categoria!!)
Podeu seguir-nos per aquest enllaç...

+ Hi ha dos tipus de persona

2011-04-25T08:08:00.000+02:00

Gràcies a les aportacions d'unes quantes amigues reals i virtuals, la meva col·lecció de "hi ha dos tipus de persona" creix una mica més:

La Míriam:
Un conegut seu té un bloc on escriu sobre novel·la d'adults. I ha arribat a pensar que hi ha dos tipus de lectors:

Un s'informa sobre l'època, el moviment literari, les influències. Busca la intenció de l'autor, el per què de les seves paraules.

L'altre llegeix el text, només el text. Es busca a si mateix, lectura rere lectura.
La resta de lectors només es mouen entre aquestes fronteres.

La Matilde Urbach
m'envia una cita d'un llibre que a mi m'agrada molt. Gràcies!
La campana de vidre
"Quan jo tenia dinou anys la puresa era el gran què. En comptes de dividir el món entre catòlics i protestants o entre republicans i demòcrates o entre blancs i negres i fins entre homes i dones, jo veia el món dividit entre gent que s'havia ficat al llit amb algú i gent que no ho havia fet, i aquesta em semblava l'única diferència significant entre una persona i una altra."
La Campana de vidre. Traducció de Josep Miquel Sobrer. Edhasa, 1986. P. 97.

La Sfer:
vía Deakialli DocuMental de deakialli el 20/03/11

Yo divido a todos los lectores en dos clases, aquellos que leeen para recordar y aquellos que leen para olvidar.

William Phelps, ornitorrincolo

I la Iris, que està segura que aquesta és la classificació definitiva, la que divideix a les persones segons la seva flora intestinal!

Alguns dels llibres que us recomano aquest Sant Jordi 2011

2011-04-18T06:42:00.007+02:00

Sense les cobertes escanejades, sense els resums de cada llibre, ja veieu que la Berta Bocado no pot dedicar tot el temps que voldria al bloc.
Però vaja, ja ens coneixem prou com per fer-me una mica de confiança i fiar-vos dels llibres que us recomano. També sabeu que això de les edats és orientatiu i que m'agrada molt la Suzy Lee.

Ah! i que si de tota la llista he de marcar-ne dos que m'han agradat molt, molt, em quedo amb aquests dos, un còmic per a petits i un àlbum sobre la gelosia d'un germà, escrit i il·lustrat pel matrimoni més literari que conec Burningham-Oxenbury:

Per als més petitons

Ballmanetes. Il·lustr. Luchini. PAM, 2011

Dubuc, Marianne. Un elefant es balancejava. Baula, 2011

Genechten, Guido Van. La gran orquestra del bosc. Símbol, 2011

Gillingham, Sara; Siminovich, Lorena. Mi nido. Catapulta, 2011

Giménez, Toni. Cançons tradicionals. Il·lustr. Marta Balaguer. Baula, 2011 (Col. Cantem) [llibres +CD]

Slegers, Liesbet. Mira quines cues. Baula, 2011

Sol, solet. Il·lustr. Sebastià Serra. PAM, 2011

Primers contes per a explicar

Burningham, John. Serà un nadó. Il·lustr. Helen Oxenbury. Intermon Oxfam, 2011

Cervera, Jordi. La capsa dels tresors. Il·lustr Sebastià Serra. Combel, 2011

Company, Mercè. La Nana Bunilda menja malsons. Il·lustr. Agustí Asensio. Mars, 2011

Hutchins, Pat. L’Àngelina surt a fer un tomb. Kalandraka; Hipòtesi, 2011

Lee, Suzy. Zoo. Los cuatro azules, 2011

Moon, Seung-yeoun. Pintors. Il·lustr. Suzy Lee. Libros del zorro rojo, 2011

Ramos, Mario. El código de circulación. Corimbo, 2011

Sthehr, Fréderic. Dia de bugada. Corimbo, 2011

A partir de 5 anys

Barceló, Rafel. L’Agapita, en Berenguer i en Wenceslau: de què rieu? Il·lustr. Aitana Carrasco. A buen paso, 2011

Benman, Ilan. Les princeses també es tiren pets. Il·lustr. Ionit Zilberman. Animallibres, 2011

Berrio, Juan. El zoo d’en Tonet. Mamut, 2011

Lee, Suzy. El pájaro negro. Barbara Fiore, 2011

Meunier, Henri; Nathalie choux. A la garjola. Takatuka, 2011

Prevert, Jacques. Para hacer el retrato de un pájaro. Il·lustr. Mordicai Gerstein. Factoria K de libros, 2011.

Rodari, Gianni. ¿Qué hace falta? Il·lustr. Silvia Bonanni. Kalandraka, 2010

Schárer, Kathrin. Johanna en el tren. Océano, Travesía, 2010

Schössow, Peter. El meu primer cotxe era vermell. Joventut, 2011

Spee, Gitte. Quin temps fa avui? Macmillan, 2011

Vilà, Pere. Qui té por. Il·lustr. Sergio Mora. La Galera 2011

A partir de 7 anys

Funke, Cornelia. La classe de matemàgiques. Estrella Polar, 2011

Kipling, Rudyard. El gat que sempre anava sol. Il·lustr. Perico Pastor. Cruïlla, 2011

Lluch, Enric. Col·lecció El bagul dels monstres. Animallibres, 2010

Sala Vila, Carles. Petita història d’un plantador de cases. Il·lustr. Roberta Bridda. Cruïlla, 2011

Sennell, Joles. La boira pudent. Il·lustr. Marc Torrent. Bambú, 2011

A partir de 9 anys

Geisler, Dagmar. Les notes secretes de la Wanda. Cruïlla, 2011 (vol. 1 i vol. 2)

Gnone, Elisabetta. Adéu, Fairy Oak. Estrella Polar, 2010

Nesquens, Daniel. Mi vecino de abajo. SM, 2011

Preussler, Otfried. El bandido Saltodemata. Noguer, 2011

Tute. En Batu. Mamut, 2011

A partir de 12 anys

Burnett, Frances Hodgson. El jardí secret. Viena, 2011

Carroll, Lewis. Alícia al país de les meravelles. Il·lustr. Rebecca Dautremer. Baula, 2011

Kennedy, Emma. La Wilma Tenderfoot i el cas dels cors congelats. MacMillan, 2010

Manso, Anna. Una noia N.O.R.M.A.L. s’ofereix de cangur. Cruïlla, 2011

Suskind, Patrick. La història del Senyor Sommers. Estrella Polar, 2011

A partir de 15 anys

Carmona, Rocío. La gramàtica de l’amor. Narrativa singular, 2011

Cervera, Jordi. La mort a dos-cents deu. Edebé, 2011

Condie, Ally. Junts. La Galera, 2011

Geda, Fabio. En el mar hi ha cocodrils. Bridge, 2011

Lorman, Josep. 24 imatges per segon. Columna, 2011

Oliver, Lauren. Delirium. SM, 2011

Stead, Rebecca. Quan m’atrapis. La Magrana, 2010

Coneixements

Bestioles i bestiasses. Cruïlla, 2011

Col. Cavall volador Zoo. Combel, 2011

Col. Petits móns. Baula, 2011

Dumas, Philippe. Una granja de otra época. Corimbo, 2011

Els conqueridors dels mars. Combel, 2011

Gallego, José Luis. La meva primera guia d’ocells. La Galera 2011

PÍFIA

2011-04-11T14:11:00.003+02:00

Ai benvolguts els enamorats disposats a seguir el curs de "La gramàtica de l'amor": la setmana passada va sortir al suplement Presència la meva ressenya del llibre de Rocío Carmona, i una lectora em va fer adonar d'una pífia garrafal!

Sisplau, quan cito les set obres que cal llegir per a seguir el curs, heu de modificar Cien años de soledad del García Marquez, per El amor en los tiempos del cólera!

Quina pífia, Glòria, això és com equivocar l'ingredient d'una poció màgica! Espero que ningú hagi fet el curs de l'amor accelerat i a hores d'ara estigui patint alguna transformació per culpa de la meva errada garrafal!

disculpeu-me!!!

Text de la ressenya corregit:

"Rocío Carmona. La gramàtica de l’amor. Traducció de Jordi Cantavella. Il·lustr. Meritxell Ribas. Barcelona: Narrativa Singular (La Galera), 2011

Una novel·la juvenil que vol ser la porta d’entrada a algunes de les obres més emblemàtiques de literatura romàntica de tots els temps

En un internat del sud d’Anglaterra, la jove Irene, una adolescent que escriu poemes d’amor a un amant que no se la mereix, pateix el seu primer desencís amorós. A Cornualla, els mals d’amor són igual de dolorosos que aquí, però com molt bé coneix l’autora, a peu de penya-segat, amb els cabells voleiant al vent, prenen un caire molt més romàntic i literari.

I és que Rocío Carmona, periodista i editora de professió, ha escrit un llibre que beu de l’imaginari de la novel·la romàntica amb l’intent de redescobrir als joves aquest gènere. El seu mèrit rau en la naturalitat en què ha enllaçat el què seria una novel·la juvenil realista de primeres relacions i descoberta –amb joves que escolten Muse i es desfacen amb l’alcohol--, amb les grans històries d’amor de la literatura de tots els temps.

De la mà d’un atractiu i enigmàtic professor de literatura, la jove Irene (i el lector) tindrà la sort de poder seguir les set lliçons magistrals que formen el curs de “la gramàtica de l’amor”. Set lliçons lligades a set lectures que se’ns presenten en grans pinzellades: L’amant perillosa de Murakami, Orgull i prejudici de Jane Austen, Carta d’una desconeguda de Stefan Zweig, Anna Karenina de Tolstoi, Les desventures del jove Werther de Goethe, Jane Eyre de Charlotte Brönte i (ep!!) El amor en los tiempos del cólera de García Márquez.

Algú pensarà que abans de l’invent de la novel·la juvenil, els joves llegíem directament aquests grans clàssics. És probable. Però si més no, La gramàtica de l’amor és una lectura que enganxa, amb ritme, que pot servir de pont a aquells que, ni abans ni ara, s’atrevirien amb els grans de la literatura universal.

Amb tots vosaltres: EL BLOC DEL LABORATORI!!!

2011-04-03T00:08:00.005+02:00

Després d'uns mesos d'incertesa i perseverància, finalment avui, dia 2 d'abril, dia internacional del llibre infantil, hem fet públic el Bloc de lletres i imatges del laboratori de la Biblioteca Roca Umbert.

És un bloc que recull tota la planificació, documentació, i resultats que genera aquesta activitat de lectura creativa. La idea és que sigui un espai d'intercanvi d'idees i recursos per a famílies, pares i també per a educadors o professionals de la Lij.

De fet, les escoles poden sol·licitar, a partir de les fitxes descriptives, els laboratoris portàtils, que són la versió reduïda del laboratori.

http://www.granollers.cat/blocs/cultura/laboratori-lletres-i-imatges

Espero que us agradi i que us pugui ser útil...

NADONS CARNÍVORS

2011-03-24T11:36:00.004+01:00

"Tinc una germaneta petita. Només menja carn. Carn de vedella, de bou, de porc i de... De res més.
En fi, això espero..."

La col·lecció de Serafí Anyell va ser editada per Baula l'any 2008, i tot i tocar els típics temes de les col·leccions de petits, té dues particularitats que la fan destacable.

Una, que podeu veure una Rébecca Dautremer una mica diferent de la resta dels seus llibres, diríem que una mica menys principesca.

I dos, que la narració juga amb un format a cavall de l'àlbum il·lustrat i el còmic que la fa molt interessant com a experiència lectora.

El text citat forma part del llibre La germaneta carnívora.

No em pregunteu perquè m'ha vingut al cap recuperar, just ara, aquesta col·lecció.

MALALTS D'AMOR

2011-03-15T11:02:00.006+01:00

Que l'amor ens perd, això ho sap tothom i és profecia: ens perd quan tenim set anys, quinze, vint-i-cinc i trenta-vuit... i suposo que setanta...
Així que ningú pensi: "uf, aquesta entrada no és per a mi, que aquest tema jo ja el tinc tancat i ben lligat".
Desenganyeu-vos, els mals d'amor us acompanyaran a la tomba!

És per això, que la literatura juvenil, sempre pensant altruistament amb el nostre benestar, presenta aquestes dues novel·les que, us confesso, he devorat.

Lauren Oliver. Delirium. Cruïlla, 2011

Rocío Carmona. La gramàtica de l'amor. Galera, 2011

Doncs bé, aquestes dues novel·les ens plantegen dues solucions davant els problemes d'amor:

Delirium té una solució que podríem dir-ne RADICAL. Anem a l'arrel del problema i operem. Per evitar tots els mals que genera l'amor, la humanitat del segle XXII ha trobat la manera d'operar als joves als 18 anys i deixar-los sense la capacitat d'enamorar-se. Aquesta nova societat sembla més de peix bullit que no pas de persones però què coi, no tenen en general problemes amorosos.
Mireu si no, com pateix la Lena, la pobra protagonista, que dies abans de fer-se l'operació, ensopega amb un noi de la resistència que li tira la canya...

La segona solució podríem dir que és més CULTE. La Irene, després de patir un desengany amorós té la sort de topar amb un professor de literatura que li fa un curset personalitzat sobre "La gramàtica de l'amor". Set novel·les de tots els temps, des de Murakami a Anna Karenina, passant per Garcia Marquez i Jane Austen...són suficients per entendre aquest sentiment que ens fa fer tantes bestieses.
Mireu si no, la pobra protagonista, penjadíssima del seu profe de literatura (qui no s'ha enamorat del seu/va profe de literatura?), flirtejant amb el bibliotecari (qui no s'ha enamorat mai del seu/va bibliotecari/ària!!), esquivant el seu millor amic que resulta que és encantador... (qui no ha perdut el temps amb un amic/ga que resulta que és l'amor de la teva vida)...

Ja veieu, el més important és no deixar-se portar per la improvització: ara us toca a vosaltres decidir quin tractament us convenç més:
A- Radical: quiròfan + peix bullit
B- Culte: literatura + perseverància

Ja us imagineu quina novel·la i quin tractament m'ha agradat més a mi, oi?
És que a casa el peix sempre ens el mengem arrebossat!

NO DEMANIS PER EN FLANAGAN FORA DE TEMPORADA

2011-03-03T01:18:00.003+01:00

Durant aquest mes de febrer han passat per la Biblioteca Roca Umbert 8 grups de cursos de primer i segon d'Eso d'una escola... L'objectiu era fer recomanació de novel·les juvenils.
Doncs bé, després de diverses sessions maratonianes molt entretingudes, em sento amb el deure de comunicar-vos una notícia important:

Els nois i noies de l'Eso ja no saben qui és en Flanagan.

Tot presentant la sèrie de la Wendy de l'Andreu Martín he fet referència al personatge d'en Flanagan i res de res, com si els preguntés per en Tom Sawyer.

Punyeta! potser ja ho sabíeu tots, però jo no era conscient que m'hagués fet tan vella!!

De fet, el primer Flanagan és del 1987.

De totes maneres faré més investigacions perquè veig a la xarxa que existeix una pàgina web del personatge molt potent i actualitzada i no em lliga amb el desconeixement tan generalitzat que han mostrat els meus joves visitants...

FER-SE UNA TAULA AMB UNA FLOR

2011-03-01T07:38:00.000+01:00

Una altra vegada hem d'agrair a l'editorial Kalandraka l'edició d'aquest conte tan boniquíssim:

Gianni Rodari. ¿Qué hace falta? (2010)

Un text molt breu, de lògica matemàtica gairebé, que té una conclusió final sorprenent. Un text que permet jugar amb els infants i alhora parlar del cicle de les coses, de reciclatge, de simplicitat, jo què sé, feu la prova i parlem-ne!

Estèticament m'ha fet recordar els treballs que feia jo a preescolar, a l'època dels collage amb "pegamento Imedio" i paper de diari autèntic (res de paper preparat de l'abacus!), abans que els gomets deixessin de ser una cosa exòtica...

Al bloc de l'editorial podreu veure una versió musical que val molt la pena...

[Us adoneu del deute històric que tenim cada vegada més gran amb Kalandraka? Si no fos per aquesta editorial, els nostres infants ho haurien tingut molt difícil per llegir Maurice Sendak, Iela Mari, Leo Lionni, Janosch, Arnold Lobel, etc.

PERÒ EL NEN CONTINUA SENT CALB!!!

2011-02-20T06:42:00.001+01:00

L'Anna m'envia, via ilustroskop una entrada sobre

El petit globus vermell de Iela Mari. Kalandraka, 2006, escrit originàriament l'any 1967

El globito rojo - Un cuento de Iela Mari from dame pistachos - vázquez on Vimeo.

Doncs bé, jo he de dir que potser és el conte que he explicat més vegades al llarg de la meva vida. Gairebé totes les visites escolars acaben ensopegant amb mi i el globus vermell. Ja poden tenir 2 o 7 anys que jo començo sempre amb aquest conte extraordinari.

Ara fa unes setmanes però, un comentari d'un nen em va sorprendre... Després de seguir amb atenció tota la història fins al final, a la imatge del nen amb el paraigues, el Pau de P5 s'aixeca i exclama:

- "mira, el globus va canviant, va canviant... però el nen continua sent calb!"

A comarques, també HI HA DOS TIPUS DE PERSONA

2011-02-13T21:11:00.002+01:00

Per a la meva col·lecció:

des de Reus:

"Al món hi ha 10 tipus de persones:
les que saben comptar en codi binari i les que no."

des de l'Esquirol:
m'envien un enllaç a una pàgina d'un paio que també col·lecciona "tipus de persona"!!! En Jorge Juan Fernández ja en té més de 50!

"Tipos de personas 51

Hay dos tipos de personas, las que dicen"¿me has entendido?" y las que dicen "¿me he explicado?". "

LA VENJANÇA DE LA TALPETA

2011-02-07T20:58:00.005+01:00

Just ara que a casa ja hem superat el virus de panxa i les ditxoses "cagarrines" dels nens, la Nati em fa arribar aquesta notícia esfereïdora:

UNA ESCOLA PÚBLICA DE BARCELONA CIUTAT, DE SOLVÈNCIA CONTRASTADA (FINS ARA), HA RETIRAT DE LA BIBLIOTECA EL LLIBRE DE LA TALPETA PERQUÈ FOMENTA L'ESPERIT DE VENJANÇA.

Verge maria santíssima! ES POT SABER QUÈ ENS ESTÀ PASSANT????!!!!!!!

TERÀPIA DE XOC NORDQVIST

2011-02-03T06:37:00.006+01:00

Nenes, heus aquí la solució a tots els nostres problemes:
Quan entreu a casa i us agafi l'atac veient el desordre etern de casa... quan somnieu amb ser riques i que una minyona us tregui el pes de les tasques domèstiques... Quan estigueu a un pas del colapse davant del caos casolà...

Aneu corrents a la prestatgeria i obriu el llibre:

On és la meva germana? de Sven Nordqvist. Flamboyant, 2010

mireu qualsevol pàgina i respireu fons. Impregneu-vos de les imatges impressionants d'aquest il·lustrador suec i dieu amb veu alta:

PODRIA SER PITJOR, PODRIA HAVER-HI MÉS COSES AL MIG...

i és més...

SI EL JOC DE BUSCAR UNA RATOLINETA ENMIG D'AQUEST CAOS ÉS POSSIBLE...
també és possible trobar la grapadora, el "Natalben lactancia" i què punyeta! també el ditxós aro dels sostenidors que fa mesos que ha desaparegut!!!

[cliqueu les imatges i les veureu millor]

DELICTES

2011-01-27T08:54:00.002+01:00

Com a exalumne d'un màster de lij que fan a la UAB, puc accedir a alguns debats i lectures virtuals. Ara justament hi ha el gran Miquel Desclot parlant del llibre de Winnie the Pooh.

Us copio part d'una de les seves intervencions on parlava sobre els infants i la lectura. Com sempre, ras i curt, el Miquel Desclot no té pèls a la llengua:

"El niño, en efecto, es un ser tan inteligente (o tan poco) como el adulto. Su coeficiente intelectual viene de fábrica y no se incrementa con los años, de modo que un lector infantil puede ser en realidad más inteligente que el escritor que le habla. La diferencia entre un lector infantil y un lector adulto estriba en su grado de experiencia, no en su grado de inteligecia. Experiencia lingüística para empezar, pero también experiencia cultural y finalmente experiencia vital.

La literatura infantil que merezca este nombre debe presentar, por lo tanto, la misma exigencia estética y el mismo rigor profesional que la literatura adulta, con la única limitación de la experiencia que un niño puede compartir. El escritor para niños es un escritor como cualquier otro; o mejor, un escritor en realidad más sofisticado que cualquier otro, porque tiene que construir artefactos tan artísticos como los demás, pero con más cortapisas que los demás.

Por eso la literatura infantil no puede tener nada que ver con el didactismo y la moraleja que, aun con las mejores intenciones, la han lastrado tan a menudo. El niño que lee una obra literaria tiene derecho a encontrar en ella lo mismo que su padre encuentra leyendo a Homero, a Molière, a Dickens o a Dostoyevsky. Nadie que esté en sus cabales acude a la literatura para ser aleccionado. Es evidente que a través de la lectura literaria también aprendemos enormemente, pero nunca esperamos de ella lecciones de gurú. Y lo que vale para el adulto, como he dicho, vale para el niño.

Claro está que la mayoría de niños no entenderán a la primera lectura todos los niveles ni todas las alusiones e implicaciones presentes en el texto de Winnie-the-Pooh (o de Alicia en el país de las maravillas), pero ¿es que algún adulto puede comprender al primer abordaje los múltiples niveles de Hamlet, de Madame Bovary o de La divina comedia?

Sospecho que la abundante LIJ producida con ese lastre de didactismo y moralización es responsable directa del abandono de la lectura por parte de muchos niños y jóvenes que habrían llegado a ser buenos lectores. Lo que debería considerarse delito grave (y punible)."

ANEM A CAÇAR UN ÓS

2011-01-20T09:56:00.001+01:00

Tot i que sóc fan del llibre de Michael Rosen i Helen Oxenbury, editat per Ekaré al 2003, Vamos a cazar un oso, no coneixia aquestes dues versions que m'ha descobert la Sònia.
No us perdeu l'autor explicant el conte!!

+ HI HA DOS TIPUS DE PERSONA

2011-01-15T08:28:00.001+01:00

Dos tipus més de persones per a la meva col·lecció:

El primer,
trobat a El diario completamente verídico de un indio a tiempo parcial de Sherman Alexie:
"Antes pensaba que el mundo se dividía en tribus [...]. En blancos y negros. En indios y blancos. Pero sé que eso no es verdad. El mundo se divide en dos únicas tribus: la gente que es gilipollas y la gente que no lo es".

i el segon,
un text de Millás:

"UN CHUPITO DE PACHARÁN

En la mesa de al lado, dos mujeres de mediana edad toman chocolate con churros mientras yo doy cuenta de mi gin tonic de media tarde. Hoy me siento especialmente legitimado para beber porque Ana María Matute, al recibir el Cervantes, ha cantado las virtudes del gin tonic frente a las lacras del güisqui (demasiado «barroco» para su gusto). «La ginebra, ha añadido, es lúcida». Me identifico con Ana María. El segundo sorbo me ha «colocado», de modo que me pongo a escuchar sin problemas la conversación de las dos mujeres, a ver qué saco.

—Tú, cuando haces pis por las noches, ¿enciendes la luz del cuarto de baño? —pregunta una.

—A veces sí y a veces no —responde la otra.

—Eso no es una respuesta —añade la una deteniendo un churro en el aire.

—¿Quieres decir que son dos respuestas?

—Quiero decir que mientes porque o enciendes o no enciendes la luz. Los seres humanos somos animales de costumbres y hacemos siempre lo mismo.

—Está bien, no la enciendo.

—¿Lo haces todo a oscuras?

—Sí, ¿qué pasa?

—¿No tienes miedo de que salga una mano de detrás de la cortina de la ducha y te coja por el cuello?

—¿Qué clase de mano?

—La de una mujer muerta, por ejemplo.

No se me había ocurrido, francamente. La conversación, que a primera vista puede parecer banal, sobre todo a palo seco (sin gin tonic o sin chocolate sin churros), me hace reflexionar. Yo siempre enciendo la luz del baño cuando me levanto a hacer pis por las noches, y justamente por lo que dice una de las mujeres de la mesa de al lado (la más sensata, sin duda), porque de otro modo podría salir de detrás de la cortina de la ducha la mano de un cadáver.

—¿Y si nos tomamos un chupito para bajar el chocolate? —dice entonces la mujer que hace pis en la oscuridad.

—Vale —dice la que lo hace con la luz encendida—, pero de pacharán, que aquí tienen uno muy bueno.

A fin de mantenerme lúcido, pido otro gin tonic."

[gràcies Sfer. Ja sabeu que us agrairé totes les vostres aportacions per fer créixer la meva col·lecció de "Hi ha dos tipus de persona", ja siguin de llibres, anuncis, pelis, de la veïna, etc. Ja sigui dels que preneu güisqui o gin tonic, amb llum o sense...

imatge de Noemí Villamuza del llibre Encender la noche

LECTORES TRUCULENTES

2011-01-09T07:39:00.001+01:00

La meva companya de feina, la S., té un ull crític per a la literatura infantil molt curiós i afinat.

Amb pocs dies de diferència, comentant algunes de les lectures que comparteix amb les seves filles, m'ha fet adonar que dos llibres xulos, que jo havia trobat totalment innocents, poden tenir una lectura una mica més truculenta:

Rodriguez, Béatrice. Ladrón de gallinas. Barcelona ; Madrid : Libros del Zorro Rojo, 2009

Jo l'havia llegit com una història d'amor sense paraules, molt divertida, però la S. em va dir que ella hi veia un clar cas de "síndrome d'Estocolm", ja que la víctima acaba enamorada del raptor.

i després aquesta:

Fromental, Jean-Luc; Jolivet, Joëlle. 10 petits pingüins. Barcelona: Estrella Polar, 2010

Jo l'havia disfrutat com un pop-up de la genial Jolivet, amb tot de pingüins que juguen i salten i fan entremeliadures, com tots els infants... Però segons la S. es tracta clarament d'una versió infantil d'allò dels "deu negrets" de l'Agata Christie: 10 pingüins però cada vegada se'n mor un i "ja només en queden 9"...

Potser es podria dir allò de "Hi ha dos tipus de persona"...
Punyeta S. ara em faràs rellegir tota la literatura infantil a veure què s'amaga darrera de les innocents històries de conillets i ossets!!!

[per cert, oi que existeix un altra llibre amb una història anterior, molt similar a la del Ladrón de gallinas, de l'estil de La gallina famolenca? us sona? No puc recordar el títol...]

PROPÒSITS

2011-01-05T07:50:00.001+01:00

Acabo de descobrir amb sorpresa que els meus propòsits del 2010 no eren massa esperançadors literàriament parlant, així que estic molt contenta perquè més enllà dels bolquers, han passat coses al voltant de la lij molt interessants!!

Va néixer l'arbre de les històries, que des de l'Espolsada va viatjar fins al Somiari. 1r laboratori d'àlbum il·lustrat (al SDLIJ, per cert, ja s'està couent la segona edició...)

[aquesta foto me la va fer en Javier Sáez Castán, l'il·lustrador convidat al Somiari, i va dir-me: "Nunca había visto tan bien representado aquello de: plantar un árbol, escribir un libro y tener un hijo". I és que si us fixeu bé jo porto la Llum penjada a la panxa mentre penjo llibres a l'arbre...]

També he de dir que la Llum i jo no hem faltat a cap tertúlia de la llibreria Al·lots, des del gener, amb 20 dies d'edat, fins a aquesta de la imatge del mes de juny. Les contertulianes i les llibreteres m'han donat molt de suport, en especial la Marta Ortiz, que m'aguantava el llapis i la llibreta o la nena, segons les meves necessitats.

Vaig posar per primer cop el meu granet de sorra al Laboratori de lletres i imatges de la Biblioteca Roca Umbert justament per fer un homenatge a la Carme Solé i Vendrell!!

Vaig estar amb les sàvies del Món llibre 2010.

No he faltat a la cita de París (per primer cop he vist neu francesa)...

[A la foto l'Emmanuelle Houdart passava llista de les catalanetes que havíem assistit al Saló de Montreuil]

He compartit amb la Fe l'experiència d'engegar un Club de lectura infantil a la llibreria de l'Espolsada...

I més coses que segur que em deixo (el curs de còmic de la Sfer, la meva tornada a la feina, ara a l'àrea infantil!!, l'Imaginart, en Komagata, el Faristol, npl, tatano...)...

No ha estat fàcil, eh! que hi he deixat part de la salut i en algunes ocasions he fet perdre la paciència a en Morella, que no és feina fàcil.

Però vaja, el 2010, amb el permís de la Llum, serà l'any que vaig veure un Premi Andersen bebent amb porró!!!

i de nous propòsits?
De nous propòsits crec que no en faré, perquè encara tinc vigents els del 2009... amb la sort que ara la Joëlle Jolivet ha fet el Moby Dick en Pop-up i si me'l porten per reis, resoldré un tema que fa anys que arrossego.

ALGUNS DELS LLIBRES QUE ENS VA CAGAR EL TIÓ...

2011-01-01T21:36:00.010+01:00

El tió de casa els avis, que és un tió que havia llegit l'especial premsa del Faristol, segur, ens va cagar tots aquests llibres:
Els primers els hem compartit amb tota la família...

El primer ¿Quién come a quién? potser és un pèl estrany, a cavall entre un àlbum i un llibre de coneixements, però té alguna cosa que el fa especial... un llibre que parla sense embuts de la cadena alimentària i de la mort.

Aquest l'edita Intermón Oxfam i és molt dolcet i moooolt tendre, però m'ha agradat molt.

Amb aquest hem passat moltes hores i encara tenim dubtes... Pot ser que en algunes dobles pàgines només surti la germaneta a una banda?!!!

Amb aquest llibre d'Hervé Tullet he intentat demostrar al Roc que els "meus" llibres poden fer tantes coses com l'ipod del seu pare...

les feres ferotges és molt divertit, i ha tingut molt èxit en xerrades de pares... la imatge central dels animals espantats està molt aconseguida...

i què puc dir-vos de la Pacovska? Aquesta vegada no hi ha excusa, es tracta d'un llibre suficientment resistent per a mans menudes com les de la Llum, amb ganes d'esperracar tot el què troba. Imprescindible per a tot bebè!!

i per acabar, la novel·la d'Arbres de mongetes!!! m'ha fet passar uns moments innoblidables. He subratllat moltes frases del llibre que espero poder-vos copiar algun dia. Us el recomano de veres.
Ja havia estat editat en castellà, potser ja el coneixíeu... Realisme en un poblet de l'Amèrica profunda, protagonitzada per una noia amb molt de caràcter que fuig amb un cotxe a la recerca d'una vida millor. Segons diu la contracoberta, pels estudiants americans és una mena de Vigilant en el camp de sègol. Us enllaço una ressenya aquí que no he acabat d'entendre si és positiva o no.

A mi, tot i que no tingui res a veure perquè aquesta potser no fa patir tant, la manera de parlar de la protagonista, m'ha recordat a la protagonista de La campana de vidre de Sylvia Plath, sens dubte el llibre que jo m'enduria a una illa deserta.

UNA ABRAÇADA DE BON NADAL

2010-12-24T17:08:00.004+01:00

Buscant una imatge nadalenca per desitjar-vos un bon nadal i feliç any nou m'he topat amb aquesta il·lustració, titulada "abrazo" de la genial il·lustradora Mercè lopez.
Molt nadalenca no és, ho reconec, però què voleu que us digui, si l'any que ve s'assembla una mica a això, doncs que vingui!!

[us he de dir que fa quinze dies vaig estar a la Jornada del Nascuts per Llegir, en un taller de contes de Rubén Martínez i vaig acabar abraçada d'unes bibliotecàries barcelonines a qui admiro molt que em van recordar el plaer de les abraçades...]

Au doncs , abraceu-vos aquest final d'any que el proper any pinta complicat...!!

ESPIGOLAR A MONTREUIL

2010-12-18T01:25:00.004+01:00

Després d'haver assistit gairebé deu anys al Saló del Llibre infantil de Montreuil (París), he de dir que em sento molt afortunada i no puc deixar de recomanar-vos que hi aneu, encara que sigui una sola vegada.

Com que no sóc una persona massa organitzada no puc ensenyar-vos fotos de cap dels autors que he vist en directe al llarg de tots aquests anys, així que us haureu de creure que he estat davant de: Emmanuelle Houdart, Anne Herbauts, Rebécca Dautremer, Mandana Sadat, Wolf Erlbruch, Elzbieta, Kveta Pacovska, Anthony Browne, David Mackee, Jean Claverie, Fred Bernard, François Roca, Tom Shamp, Pittau&Gervais, Hervé Tullet, Beatrice Allemagne...

D'alguns d'ells en tinc dedicatòries molt boniques i fins i tot alguna de freaki, com la de l'Elzbieta, que em va dibuixar una Flon Flon que deia: "Vive Espagne!" i es va quedar tan ampla!!
Un dia les escanejaré totes, va sí, quan el dia tingui 36 hores!

Ara bé, sí que us puc parlar d'ESTRATÈGIA. Sí, sí. El que va al Saló de Montreuil, conscientment o no, pren una estratègia de cerca, d'espigolar, perquè és l'única manera de sobreviure a la quantitat enorme d'oferta i varietat.

Abans d'entrar al Saló has de saber diverses coses:
1. No podràs veure tots els llibres.
Encara que et facis un itinerari clar de cada pis, i vagis pentinant la zona amb molta cura... quan a l'hora del cafè et trobes amb la resta del grup, descobreixes que hi ha llibres que no has vist i fins i tot, estands sencers. HORROR, INTRIGA, DOLOR DE BARRIGA!!!

2. No podràs portar catàlegs ni regalets per tothom amb qui penses i voldires sorprendre...
Primer perquè no tens diners i després per un tema de pes i normativa de vol de Vueling... "Ai! la segona part de Loulou li encantaria a la Rosa. Ai!, la mini biblioteca d'en Sendak li encantaria al Roger. Ai! una dedicatòria de la Dautremer els hi encantaria a la família Bertrans Farrés... Ai! hauria de portar bosses i catàlegs per la gent de la biblioteca... Ho sento molt però no pot ser...

3. Només et podràs comprar, en el millor dels casos, un 5% del què voldries.
Per això és curiós de veure quina és la tendència de cadascú.

Analitzant les meves compres d'aquests anys, me n'adono que les meves preferències "inconscients potser" són:
- llibres teòrics sobre il·lustració, àlbums, LIJ, etc. perquè aquí no s'editen.
- llibres que difícilment s'editaran a casa nostra:
això vol dir per exemple: llibres amb formats estranys, llibres amb una il·lustració tan bèstia que cap editor s'atrevirà a publicar-ho... i llibres autoeditats.
- imatgiaris i abecedaris per a petits perquè ells en tenen tres mil, al contrari que nosaltres.
- llibres de fotografia artística i llibres d'art
- llibres sense paraules, potser per evitar problemes amb la llengua, però sobretot perquè al mercat francès n'hi ha una carretada...
- llibres de clàssics que aquí no es troben fàcilment com són Munari, Komagatas, etc.
- llibres que em serviran per fer sessions del laboratori de la Biblioteca.

bé, amb tot això, les meves compres d'aquest any han estat:

una caputxeta molt divertida carregada de publicitat:

És la història més o menys normal, però cada vegada que apareix alguna cosa susceptible de ser venuda, doncs diferents il·lustradors incorporen un anunci: de galetes, de roba interior de iaia, de telefonia mòbil, etc.

un llibret de fotografia de Bruno Munari, que fa temps que em té el cor robat i finalment m'he decidit...

un llibre amb poca història però fet a partir de full retallat. Amb la imatge no es pot apreciar però no hi a res dibuixat, el llop està retallat en un full negra sobre un fons blanc. Tot el llibre juga amb aquesta tècnica, de manera que quan passes la pàgina, si a més a més tens un llum aprop, es produeix un joc d'ombres espetarrant...

Un llibret que s'estira com un acordió, sense mots, que parla sobre un rumor al voltant d'un peix que ha pescat un pescador venecià. Al llarg de tots els balcons de la ciutat les veïnes s'expliquen com és aquest peix i ja us ho podeu imaginar... al cap del carrer, el què ha pescat de veritat és una sirena!!
Albertine: aquesta autora ha estat un descobriment per totes les del grup...

i un altre perla difícil d'ensenyar per pantalla. Un llibre titulat Diapason, que s'estira i s'estira com un acordió quilomètric, on un director d'orquestra enfilat a un arbre fa volar milions d'ocells. De Laetitia Lavernay, editat per la Joie de Livre.

han quedat molts llibres pendents, així que el millor que podem fer és començar a estalviar per l'any vinent... i veniu tots amb mi i així podrem compartir les lectures!

TRES PORQUETS POP-UP A L'IPAD

2010-12-17T10:06:00.000+01:00

Si en voleu veure més, encara està activa la pàgina del fòrum de la darrera trobada del Kosmopolis, sobre àlbum il·lustrat i noves tecnologies. Allà hi ha mil enllaços a altres vídeos...

MUNTAGARLAIRE

2010-11-27T08:48:00.001+01:00

Aquesta setmana en Jan de la Biblioteca m'ha descobert una revista d'art boníssima que rebem a Roca Umbert i que jo (i gran part de la resta de granollerins, diria...) desconeixia...

Majoritàriament és de fotografia i sembla que normalment són monogràfics. Aquesta darrera mostra, per celebrar els deu anys de la revista, imatges de nens de deu anys, fetes per grans fotògrafs d'arreu.
Aquesta és una de les meves preferides...

[foto d' Ingar Krauss]

Doncs bé, quina no ha estat la meva sorpresa, quan ha aparegut aquesta imatge?

[foto de Vee Speers]

No us fa pensar amb la Muntagarlaire?
A mi sí, de cop m'ha vingut a la ment la Katniss vestida amb el modelet dissenyat especialment per a desfilar com a guanyadora dels Jocs de la Fam.

i és que just aquest cap de setmana he acabat la trilogia d'Els jocs de la fam, una història bèstia però molt ben tramada que podeu recomanar a lectors joves (i no tant joves), que enganxa i que pel meu gust, no decau en aquesta tercera i última entrega.

[reconec però, que el què de veritat em preocupava de tot el llibre era saber amb qui es quedaria la Katniss, amb en Gale o en Peeta...]

Ai, l'amor!! el futur de la humanitat penjant d'un fil i a mi el què em treia la son i em feia passar les pàgines era saber qui dels tres es quedaria amb el ciri.

CLUBS SELECTES

2010-11-25T08:20:00.002+01:00

Fins fa poc, jo creia que el club més estrany i curiós que existia en el món, era el club que formava el protagonista de l'extraordinària tetralogia d' Hennink Mankell, en el seu primer llibre: El gos que corria cap a un estel (Columna, 2005)

El Club que creava Joel era un club amb un únic membre, ell mateix, i es reunia amb ell mateix i decidia les normes, objectius, etc. ell mateix, és clar.

Fins fa poc, doncs, jo creia que aquest era el club més curiós que exisitia de caire literari.
Ara però, crec que n'hi ha un altre que s'emporta la palma... No puc donar-ne massa informació perquè és un club de fans secret...

NOSALTRES I LES NOSTRES CIRCUMSTÀNCIES

2010-11-23T10:37:00.004+01:00

M'agradaria pensar que no sóc l'única que ha tingut a les mans, o fins i tot a les prestatgeries de casa, llibres que sap que són molt bons, que ha fullejat, però que realment no ha llegit de dalt a baix.
Normalment passa amb llibres d'il·lustracions molt potents. És el cas de Princesas, per exemple, que molts tenim per les imatges de la Dautremer, però que jo, reconenc, no he llegit mai sencer.

Doncs bé, fins que la meva senyu del curs de còmic no em va fer llegir Emigrantes, de Shaun Tan, (Barbara Fiore) no vaig seure amb calma per llegir el llibre de principi a fi.

Tota l'obra de Shaun Tan és d'excel·lent, vaja, però aquest en concret...
Què us puc dir a banda de que és extraordinari? Només puc animar als que tan sols l'heu fullejat, que us atureu i el llegiu de veritat.

Hi ha mil imatges suggerents però si he de triar-ne una, em quedo amb aquesta:

si algun dia marxeu sols a fer un llarg viatge, quan al vespre arribeu a una pensió cutre del costat de l'estació i desfeu l'equipatge... què hi trobareu a dins la vostra maleta?

[nota: he de dir-vos que mentre el llegia, el meu col·laborador Roc, que té els anys dels dits d'una mà, va seure al meu costat i em va dir:
- Mama, aquest llibre és com aquell del ninot de neu! té quadrets sense lletres...
i tot seguit va posar-se a llegir a la seva manera el llibre amb mi... ]

SOPA DE CEBA, UNA ABRAÇADA, UN BOLI BIC I UN PINOTXO

2010-11-15T10:59:00.006+01:00

[Encara que no escrigui gaire no us penseu que la Berta Bocado està collint rovellons i descansant de la literatura infantil, no!!]

Aquesta ha estat una setmana de molta feina literaturainfantiliana, que ha culminat amb un somni.

Us creureu que diumenge vaig dinar amb un Premi Andersen? Doncs sí, diumenge 14 de novembre del 2010 passarà a la història perquè una petita delegació de fans de la literatura infantil i juvenil vam poder dinar amb un dels il·lustradors més importants del món mundial, el senyor Roberto Innocenti.

Després de dinar, cadascuna de les comensals vam treure de la bossa el nostre llibre preferit perquè el Roberto ens el signés. L'Anna portava la Cançó de Nadal del Dickens, la Nati portava La comarca Fèrtil, la Marta duia la Ventafocs, i la Sílvia i jo, ens vam decidir pel Pinotxo. [jo li tinc molt carinyo pel taller d'estiu que vam fer a la biblioteca de Cerdanyola amb imatges del seu llibre]

A banda d'un dels millors il·lustradors del món, és un home encantador, senzill, tímit, que es va tacar la camisa intentant veure amb porró... que ens va parlar de les escoles d'Itàlia, del Berlusconi, de la vida i del seu laboriós treball: dos anys va dedicar a fer les aquarel·les de l'extraordinari llibre de La casa (Símbol, 2010)

Jo vaig demanar el mateix menú que ell, per fer-me la simpàtica, i vaig tornar a casa amb un Pinotxo dibuixat amb un boli bic.

Us podria dir que Innocenti va venir expressament de la campinya italiana per conèixer-me a mi i compartir plegats una sopa de ceba i una crema catalana del senyor Parellada, però no és cert. La trobada li dec a la Nati, que va muntar aquest dinar, aprofitant que Innocenti venia a fer una xerrada a les Biblioteques de Barcelona.

Si no teniu un Innocenti a la vostre vida, aprofiteu aquest nadal per fer-vos un bon regal!

ESTIRANT EL FIL MUNARI

2010-10-26T07:17:00.005+02:00

Estirant el fil de l'obra de Bruno Munari,

autor de llibres d'art per a infants tan espectaculars com la col·lecció dels Prelibri...

he trobat alguns dels mobles que va dissenyar.
Bruno Munari, que va morir al 1998, va ser un creador multidisciplinar, referent dins les arts visuals i sobretot en el terreny del disseny industrial. Destaca el seu llibre:

Munari (1993). ¿Cómo nacen los objetos? Apuntes para una metodología proyectual. Mèxic, GG Diseño

I bé, jo no en tinc ni idea del món de la creació de mobles, ni si va ser abans l'ou o la gallina, però el senyor Joan Ikea segur que el dia abans de crear la sèrie de mobles modulars "Antonius" devia somiar amb Munari.
[fotos dels "abitacolos" extretes d'aquest enllaç]

Ai, verge santa, i quina sort que una ignora tantes coses, perquè des d'aquest enllaç he arribat a una altra pàgina de disseny de mobles modulars i clar, al·lucina mandonguilles tot el què ja està inventat de mobiliari infantil, que deuen tenir els nens de les biblioteques nòrdiques!

+ HI HA DOS TIPUS DE PERSONA

2010-10-24T20:34:00.006+02:00

A la Revista Literata de juny 2010 (veieu que faig com l'avi gorchs que llegia la premsa tres mesos tard, però sempre per ordre) trobo una nova variació de la classificació de persones:

segons Miquel Colomer de la Llibreria Catalònia:
"Hi ha dues menes de tontos: els que deixen els bons llibres... i els que els tornen!"

i una segona classificació, la que vaig descobrir gràcies al curs de còmic per correspondència de Librosfera.
Aquesta apareix en un llibre molt recomanable: Seth. La vida es buena si no te rindes, de l'editorial Sinse ntido. Llegiu algunes crítiques aquí o en aquest enllaç.

"Hay dos clases de personas: los jodidos para bien y los jodidos para mal..."
Si cliqueu sobre la imatge podreu llegir-ne la justificació que fa el protagonista, un dibuixant de còmic que cerca les seves arrels.

LA CUINA DELS TITELLES

2010-10-19T23:46:00.006+02:00

Si teniu una estoneta lliure i no sabeu què fer per sopar, aprofiteu per mirar algun dels videos de "La cuina dels titelles". Ara ja no ho fan, però a la web de TV3 encara es poden mirar tots els capítols.

El funcionament és molt clar: un personatge de conte és convidat a una cuina a preparar el seu menjar preferit: la Blancaneu, la Caputxeta, el drac, el flautista d'Hamelín... Allà, diversos personatges ajuden en l'elaboració del plat. La recepta és real però ja us podeu imaginar: entrebancs relacionats amb la vida del personatge del conte fan que cuinar sigui una mica més entretingut...

Bé, crec que és un dels pocs programes que m'emportaria a una illa deserta, i això que a mi cuinar --igual que fer exercici físic-- no és una cosa que em tregui la son.

En aquest enllaç trobareu tota la informació (qui ho feia, tots els episodis, la idea original, etc.)... De fet signa l'Estaquirot, però jo he vist els germans Farrés (dels Farres Brothers) treient el cap en algun moment...

i aquí teniu per exemple el video del Polzet explicant com fer pasta amb bolets:
El pobre va deixant molles per no perdre's cada cop que va a la nevera però l'ajudant de cuina les escombra tota l'estona.

ROBATORIS, AMORS, AMISTATS, ODIS...

2010-10-15T08:29:00.004+02:00

Ahir, parlant de l' interessant tema de les assegurances de cotxe, vaig recordar un robatori que vaig patir un vespre a Barcelona, ara fa uns sis anys, sortint de la tertúlia d'Al·lots [als inicis es feia a la nit].

Us ho havia explicat?

Em van trencar el vidre del meu estimat cotxe (el que ja no tinc, i que tan enyoro i que té la meva sogra...) i sabeu què em van robar?

- una novel·la amb un títol tan interessant com: Odio, amistad, noviazgo, amor, matrimonio, d'Alice Munro.
- i una cafetera Oroley per 12 tasses! (sempre la portava al cotxe per si de cas...)

En Roger, que era el destinatari del llibre, em va suggerir que això era cosa del Bookcrossing!

PASSA-HO: DISSABTE 23 ENS TROBEM AL KOSMOPOLIS!!!!

2010-10-09T09:43:00.002+02:00

[envia-ho a 10 amistats i sobretot, no trenquis la cadena. Una bibliotecària de Sant Genís de la Piqueta ho va fer i li van robar el tipex!]

LLIBRES IL·LUSTRATS PER A INFANTS I NOVES TECNOLOGIES AL BOOKCAMP KOSMOPOLIS

Dissabte 23 d'octubre, de 16 a 17 hores, tindrà lloc al CCCB una trobada per parlar i debatre sobre el futur dels llibres il·lustrats en un món on la tecnologia juga un paper cada vegada més important.

Per tal de crear un espai ric de reflexió, on poder conèixer el punt de vista de tots els implicats en la matèria (autors, il·lustradors, creadors, editors, distribuidors, mediadors...) us convidem tant a difondre aquesta iniciativa entre aquelles persones que creieu que puguin estar interessades com a assistir a la trobada i aportar la vostra visió.

Us hi esperem!

[Més informació a http://www.cccb.org/kosmopolis/ca/activitat-sessio_bookcamp_llibres_ilustrats_per_a_infants_i_noves_tecnologies-35351]

Silvia Fernández, coordinadora de la sessió.

fernandezfs@gmail.com

CAPUTXETES

2010-10-02T11:43:00.007+02:00

Tornen els Laboratoris de Lletres i imatges a la Biblioteca Roca Umbert de Granollers.
I aquesta vegada comencem amb una exposició molt rebonica de Caputxetes, que ens ha cedit una col·leccionista de la ciutat.
La podreu visitar tot el mes d'octubre... i el llibre estrella és sens dubte aquest:

La sessió del Laboratori es diu LA PERRUQUERIA DE LA CAPUTXETA:

IMATGES CAPUTXETES

EL BESAVI D'EN POMELO

2010-09-28T08:02:00.000+02:00

Em pregunto que deu opinar la il·lustradora Montse Ginesta cada vegada que veu un llibre nou de Pomelo, l'elefantet rosa que viu sota una dent de lleó?

Just ara s'acaba de publicar un nou títol Pomelo viaja, amb la mateixa tendresa i humor de la resta de la sèrie. Són llibres en un format que potser enganya però que podeu compartir amb infants petitonets, de dos i tres anys...

En aquesta imatge podeu veure la seva trobada amb un playmobil i és que les aventures que viu aquest elefant són força d'estar per a casa...

Doncs res, que els que tingueu més edat, segur que aquest elefant us recorda al Bombolleta de la Montse Ginesta, una sèrie que als anys 70 va crear aquesta il·lustradora i que va rebre el Premi Crítica Serra d'Or.

No em negareu que tenen un perfil similar oi?

per cert, sabíeu que la Montse Ginesta canta molt bé?
voleu veure-la en acció? Doncs cliqueu aquí...

LA NEBODA D'EN BRUCE LEE

2010-09-20T08:54:00.001+02:00

No sé si la Suzy Lee també fa Kung Fu, però en tot cas que no posi mai una escola d'arts marcials al Vallès Oriental, sisplau, que em conec i ja veig que m'hi acabaria apuntant!

Ja està a les meves prestatgeries el seu darrer llibre editat per Barbara Fiore, Sombras, és que aquesta dona li compro tot, no me'n puc estar!

Un joc d'ombres amb la mateixa protagonista del llibre de La ola...
Fullejeu-lo si en teniu ocasió... i si no vau comprar per vosaltres o per regalar a cap parent Espejo o La ola no us ho penseu més!

UNA VISITA POÈTICA A L'UMBRACLE

2010-09-16T09:29:00.004+02:00

Si teniu ocasió d'escapar-vos una estoneta del 23 al 26 de setembre, entre les nou del vespre i les dues de la matinada, arribeu-vos fins a l'Umbracle del Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Dins el marc de les Festes de la Mercè, el col·lectiu re]creat[ ha muntat una petita instal·lació poètica a partir del llibre de Katsumi Komagata Little Tree, un pop-up extraordinari que va rebre una menció especial a la passada Fira de Bologne.

L'espai de l'Umbracle, per si no el coneixeu, és encantador, i el llibre de Komagata és extraordinari. Així que la suma de les dues coses promet ser una bona experiència.

A banda de com surti l'experiment (creuem els dits), a mi em fa certa emoció pensar que hem pogut colar la lectura d'un àlbum il·lustrat dins el marc d'una de les festes més importants del país, més enllà de festes del llibre, etc.

Es calcula que unes 2000 persones visitaran la instal·lació i passaran les pàgines del llibre de Komagata. Només això ja serà tot un èxit!

presentació Little Tree from recreat on Vimeo.

(hi ha un accent que se l'ha emportat el vent. ups!)

AVÍS PER A NOSTÀLGICS

2010-09-15T09:28:00.007+02:00

Si algú vol comprar-se dues perles de la Galera, descatalogades, que van guanyar el Premi Hospital Sant Joan de Deu, ara té l'oportunitat de trobar-les a la carpa de la Setmana del llibre en català.

El segrest de la Primavera. Joan de Déu Prats i Francesc Infante. Una història amb el detectiu Marc Trena, al més pur estil Humphrey Bogart.

Ioshi i la pluja. De Montserrat Canela i Max, un conte que funciona molt bé per explicar, amb un heroi com n'hi ha pocs i una malvada esgarrifosa...

Nenes, afanyeu-vos però, perquè només en quedaven dos o tres de cada...

La Galera deu està fent neteja del magatzem i tot el què no porta purpurina, etc. com que ja no encaixa amb la seva nova línia, ho ha portat cap a la carpa de la Ciutadella. Aprofitem-ho!!

Per cert, sabíeu que existeix una versió en vídeo de Ioshi i la pluja que van fer a TV3, intueixo que durant la darrera època de sequera a casa nostra?

[imatge extreta del SOL]

DENTADURES, MICROCOSMOS I VERGES DE PLÀSTIC

2010-09-10T08:50:00.006+02:00

Aquest estiu serà recordat en el diari de viatge de la Berta Bocado per:

1- La lectura de dos molt bons possibles candidats a la selecció dels Premis Protagonista jove i Atrapallibres:

2- La lectura de dos nous còmics que vénen a demostrar que la línia francesa és la que més em tira.

M'ho he passat molt bé, els vaig llegir seguits el primer dia de vacances. Va agradar-me especialment el segon: Rio abajo, on a més a més he après moltes coses sobre el sexe a la tercera edat:

principalment que no és imprescindible tenir la dentadura a la boca.

3- també he constatat que per molt que ens esforcem els bibliotecaris, llibreters, mestres, etc. intentant educar el gust estètic i artístic dels nostres infants, el món de "fora" continua pensant amb una estètica queca i tancada i a vegades fins i tot "casposa".
Dues mostres que he vist aquest estiu:
- la mascota EURI, una mena d'Espinete en forma de tren que es passeja pels campings anunciant les activitats infantils.

- Les boines amb dibuixets tipus piolín que porten les llevadores i infermeres infantils a la Quirón.

4- i per acabar l'estiu i encarar la tardor amb noves prespectives i la ment desperta, una pregunta del meu amic Roc:

SI ELS MICROPLANETES CAUEN A TERRA, ES TRENQUEN?

TREMOLEU: ELS PARES TAMBÉ TORNEM A L'ESCOLA

2010-09-08T10:33:00.004+02:00

Heus aquí una il·lustració que no necessita comentaris, crec. Uns pares a l'entorn del sorral, un espai fantàstic perquè els nens experimentin amb la natura més salvatge, amb les textures, perquè aprenguin a compartir les pales, mengin sorra, s'empastifin com croquetes, es barallin i deixin als pares tranquils per poder fardar de tot el què han llegit al Viure en família.

Forma part d'un llibre boniquíssim, ideal per regalar a qualsevol senyor que acabi de ser pare...

De Philip Waechter, autor dels fabulosos Yo (un llibre sobre l'autoestima estupendíssim) i Muy famoso, sobre un nen que somia ser una estrella del futbol.

LA LIJ TRUCA A LA PORTA DEL KOSMOPOLIS

2010-08-30T16:25:00.006+02:00

Ep, us reenvio una informació perquè la llegiu amb atenció i us animeu a participar. Si entre tots fem un debat virtual sobre la lij i les tecnologies, prou interessant, aconseguirem que al Kosmopolis es parli d'àlbums il·lustrats!!!

"I ELS LLIBRES IL·LUSTRATS... QUÈ?

L'edició del 2011 del Kosmopolis (http://www.cccb.org/kosmopolis/ca/) "la festa de la literatura amplificada" que té lloc a Barcelona cada dos anys, ve en aquesta onzena edició acompanyada d'una sessió prèvia que tindrà lloc el dissabte 23 doctubre. Durant aquest dia i sota el nom de “Bookcamp Kosmopolis”, al CCCB es duran a terme diverses taules rodones, xerrades, espais de trobada i diàleg amb temàtiques que els propis participants poden proposar i triar des de fa unes setmanes.

A tal efecte, els organitzadors del festival han habilitat una wiki (http://kosmopolis.pbworks.com/) on tothom que ho vulgui pot proposar un tema de debat entorn del qual organitzar una sessió d’uns 90 minuts de durada (15 de presentació + 75 de debat). Les sessions que finalment es realitzaran seran aquelles que hagin despertat més interès i debat a la pròpia wiki del Bookcamp.

A nivell personal, he proposat una sessió que girarà sobre LIJ, llibre il·lustrat i noves tecnologies. En teniu tots els detalls a la pàgina de la sessió (http://kosmopolis.pbworks.com/Sessi%C3%B3%3A-Llibres-il%C2%B7lustrats-per-infants-i-noves-tecnologies).

Espero que us sembli una proposta prou engrescadora per motivar-vos a participar. Si és així, doneu-vos d’alta a la wiki (un procés que us portarà cinc minuts) i deixeu-hi les vostres aportacions. Vosaltres, bibliotecaris, editors, llibreters, autors, il·lustradors, crítics, animadors, mediadors, mestres... podeu ajudar a que la LIJ entri al Kosmopolis.

Gràcies per endavant,

Silvia Fernández

fernandezfs@gmail.com

librosfera@gmail.com

INFORMACIÓ IMPORTANT PER AQUELLS QUE SIGUEU TAN NEGATS COM JO A L'HORA DE FER INSCRIPCIONS EN LÍNIA...

Quan us inscriviu, rebreu un mail i després res, dubtareu si ja us heu inscrit o no i què cal fer després. Veureu un requadre de la llista de participants i vosaltres no hi sereu i direu:

"Collons, ja no ho he fet bé, plego... i us preguntareu "com puc participar a la festa de la literatura 2.0 si no sé fer ni tan sols la inscripció!!!"???

Tranquils, ja esteu inscrits però com que es treballa a partir d'una wiki, cal que vosaltres us afegiu a la graella de participants. Quan entreu a la wiki de la sessió d'infantil, veureu que a dalt hi ha una pestanya que posa "edit". Si cliqueu allà, us demanarà el vostre password, i com que ja esteu inscrits prèviament, doncs el poseu i ja està, ja podreu modificar el full, afegir-vos a la graella i deixar comentaris...

[la imatge és una escultura d'una expo que em fa molta gràcia de veure, al CCCB, sobre laberints, concretament és: Laberint II (Josep Ma. Subirachs, 1993) Col·lecció Espai Subirachs, Barcelona]

+ HI HA DOS TIPUS DE PERSONA

2010-08-30T16:04:00.004+02:00

Sant Tornem-hi! Mentre preparo un resum del bo i millor de l'estiu...

us deixo tres tipus més de persona que he pescat aquests dies per a la meva col·lecció:

[en el Camino de Santiago, em diu la Míriam, hi ha dos tipus de persona:
- els estadistes (majoritàriament esportistes que calculen, organitzen, gestionen forces, etc.)
- els espirituals (que busquen retrobar-se, conèixer gent, que improvitzen més, etc.)]

llegit a una samarreta d'una hippie buenorra a Palamós:
hi ha dos tipus de persona: els que són part del problema i els que són part de la solució.

i un altre molt evident que no se m'havia ocorregut fins aquesta festa major:
a Granollers hi ha dos tipus de persona: els que són dels blancs i els que són dels blaus
(mira, ben mirat podria ser un bon tema per al repte de l'any vinent...Ep, que cap blau em furti la idea, eh!)

com sempre, si voleu consultar tota la col·lecció de tipus de persona només heu de clicar l'etiqueta de l'entrada...

RECEPTA PER NO TENIR ENVEJA

2010-07-23T15:14:00.008+02:00

La Sfer i el David a Nova York, l'Eva i el Jordi al Japó, la Francesca a Turquia, el Daniel a Londres, la Nati i el Lluís a Itàlia, la Susanna a París...

Però jo estic encantada de quedar-me un any mes a la Costa Brava
Però jo estic encantada de quedar-me un any mes a la Costa Brava
Però jo estic encantada de quedar-me un any mes a la Costa Brava
Però jo estic encantada de quedar-me un any mes a la Costa Brava
Però jo estic encantada de quedar-me un any mes a la Costa Brava
Però jo estic encantada de quedar-me un any mes a la Costa Brava

...
cada dia ho escric deu vegades i a més a més, abans d'anar a dormir preparo la
RECEPTA PER NO TENIR ENVEJA que Eva Manzano i Mónica Gutiérrez Serna expliquen en el seu fabulós llibre Receptes de Pluja i sucre.

RECEPTA PER NO TENIR ENVEJA
1. Estimar-se un mateix; sense passar-se, és clar.
2. Menjar una poma vermella i agrair que no estigui enverinada.
3. Dir "Mirallet, mirallet, fes-me un petonet", i no insistir en qui és la més bonica.

Bones vacances... tornem aviat...

CAMINAR AMB UN LLIBRE AL CAP

2010-07-15T08:20:00.003+02:00

(...) "--Cómo? De verdad que no entiendo el sistema educativo moderno.

-- Ni yo. Tenemos que aprender a coser, tejer y bordar. En conducta, nos hacen caminar por el aula con un libro en la cabeza.

--Yo creo que leer el libro es una forma mucho más efectiva de asimilarlo-- digo el abuelito, y yo me reí."

Un llibre deliciós per llegir durant les vacances, sobretot si aneu a una caseta de camp... La relació d'un avi amb la seva néta, amb moltes ganes de conèixer tots els secrets de la natura i en un moment històric on les idees de Darwin encara resultaven perilloses.

Estaria en la mateixa llista dels llibres de "bon rotllo" que elabora l'autora i mestra mataronina Lola Casas. No us el perdeu si us van agradar les germanes penderwick

en trobareu comentaris aquí i allà (fins i tot podreu llegir-hi les primeres pàgines).

Bones vacances...

TRES COSES PER A LES QUE POT SERVIR UN LLIBRE

2010-07-09T08:34:00.000+02:00

En Joan Portell, que es passa la meitat de les hores del dia parlant de la importància de llegir, ha escrit un llibre on demostra que justament les grans xerrades i discursos a favor de la lectura no serveixen per a gran cosa! Punyeta Joan! que vols que ens fotin a tots al carrer?

El protagonista del seu llibre, tot i tenir uns pares monotemàtics que tot el sant dia parlen de llibres, no es convenç dels beneficis de la lectura fins que viu tres experiències que el fan canviar de parer. I és que la lectura té moltes utilitats:

- un llibre et pot servir per marcar la porteria si vas a jugar a futbol a un descampat
- un llibre et pot ajudar a distreure un bebè
- un llibre et pot ajudar a triar les paraules boniques justes per enamorar a la nena que t'agrada...

Sí, oi?
qui no ha fet alguna d'aquestes tres coses, va! que confessi!
Amb quin autor heu aconseguit lligar-vos el més guapo o la més guapa de la festa?

JUGANT A TENNIS DESPULLADA...

2010-07-04T21:31:00.003+02:00

Via Bib.botó he trobat aquesta descripció d'una autora de literatura infantil:

“Ya sabíamos que le daba a la bebida, tenía un carácter vengativo, era una mala madre, se enrolló con la niñera de sus hijas y jugaba al tenis desnuda. Qué ahora le cuelguen el sambenito de sentir simpatías por los nazis es lo único que nos faltaba”.

Endevineu de qui parlo?
i si us dic quin era el seu berenar preferit?

“riñones y ciruelas guisadas y pastel de jengibre”.

doncs sí, és l'Enid Blyton!!

llegiu-ne l' article sencer al País...

De fet, tot i que li agradi fer esport lleugera de roba, [o potser per això...] és l'escriptora més estimada dels anglesos... per davant de Roald Dahl i J.K. Rowling...

I què voleu que us digui, ben mirat, jugant a tennis, cadascú es guarda les pilotes on vol, no seré jo qui la jutgi!

A DINS DE LA PANXA DEL LLOP

2010-06-30T16:32:00.005+02:00

L'editorial Joventut acaba de treure un imatgiari nou molt boniquet, que aporta un toc d'originalitat als llibres d'imatges per a bebès. Davant, darrera, a sobre, a dins, etc. la posició entre els objectes representants és el fil que ens guia per aquest viatge ple de sorpreses...

Saps què s'amaga dins del gran llop dolent?

doncs mira, un munt de coses...

Les il·lustracions fan pensar una mica amb la gran Susanne Rotraut Berner, que per cert, en el seu darrer llibre El libro de la noche, convida a tots els bibliotecaris a celebrar la nit a la biblioteca!

AMAGAR-SE EN UN RACÓ DE MÓN

2010-06-30T10:15:00.005+02:00

Tothom hauria de tenir un racó de món on amagar-se: a sota d'una parra a Palafrugell, a Guimerà, a Sant Feliu o a l'Alhambra de Granada...

En Jimmy Liao --que segurament no ha estat mai a cap d'aquests llocs--ha escrit i il·lustrat un llibre fabulós que ens dóna algunes pistes pels que encara no tenim clar el nostre racó de món ideal per a desaparèixer.

"Al llegar al rincón del mundo, por favor, guarda silencio.
Desconecta por completo, olvídate del tiempo;
comenzarás a descubrir este mundo extraño y conocido a la vez.

Es igual que en una biblioteca, no se puede molestar a los demás porque sí.
Tampoco puedes fisgonear lo que hacen ni qué libros están leyendo.
Sólo tienes que hacer lo que te apetezca a ti, tranquila y alegremente.

No hay que gritar de ningún modo ni alborotar por nada.
Aunque se produzca una emergencia,
sólo se pueden hacer señas en clave.

En el rincón del mundo,
todo lo que está hecho se puede deshacer,
el curso del tiempo se puede invertir lentamente."

Per cert, en Jimmy diu que no cal anar molt lluny a buscar aquest racó, que potser el podem trobar al cinema, llegint, jugant o somiant...

Doncs res, jo dedicaré aquest estiu a trobar el meu racó de món on amagar-me.
M'atrau la idea que EN AQUEST RACÓ FABULÓS DEL MÓN el curs del temps es pugui invertir, que si preparo un cafè amb llet, pugui tornar a separar la llet del cafè.
De fet, tinc la vaga sensació que en el meu racó de món preferit prenen "cafe au lait".

LECTURA OBLIGADA

2010-06-21T12:01:00.007+02:00

Preneu nota d'aquest còmic:

Rosalie Blum
Guió i dibuixos: Camille Jourdy
Editorial: La Cúpula
Traducció: Raúl Martínez

vol. 1. Una sensación desconocida

vol 2. ¡Arriba las manos!

3. ¡Al azar, Baltazar!

Aquesta meravella de còmic ha sortit del caparró de l' autora francesa que apareix en el video...

No tingueu mandra, que són tres volums però tenen molt poc text!

Les il·lustracions són molt bones i la història...

ai, ideal per aquells de vosaltres que hàgiu patit aquella mena de buidor que arriba a partir dels 30: de solitud, de possible fracàs, de desconcert, de ganes de noves aventures i petites bogeries...

Crec que és dels còmics adults que s'haurien de colar dins un Club de lectura clàssic de biblioteca. Segur que més d'un tindria una sorpresa veient que els còmics poden parlar d'aquestes coses, que hi ha antiherois com els que surten a les pelis que veuen el divendres al cineclub...

Llegiu-ne alguna referència a la xarxa...

[aquesta és la lectura de juny recomanada per la Sfer, of course]

PRIMERA SUBSCRIPCIÓ

2010-06-15T16:55:00.007+02:00

La nostra col·laboradora Llum s'ha subscrit a la revista PIU-PIU, que vindria a ser el Tretzevents del infants d'1 a 3 anys.

Piu-piu ve a ser pels nens i nenes catalans, la revista anterior al Tatano (per a infants de 4 a 8 anys, pre Cavall Fort).

O una revista similar a Popi (en castellà i per a infants d'1 a 3 anys), la revista anterior a Cucafera (de 4 a 8 anys), ambdues traduccions de revistes franceses.

La revista és petita petita de mida, amb un dossier per a pares que vagin molt perduts amb la lectura [malauradament els que van molt perduts són els que no la compraran... ].
Té un còmic, una cançó, una imatge per observar, un retallable encantador Montse Ginesta total... i poca cosa més...

Bé, una cucada.
La revista forma part de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i compta amb l'assessorament del Projecte NASCUTS PER LLEGIR.
la subscripció és de 4 núm. 15€ o 8 núm. 25€ + un lot de llibres.

Em fa molta il·lusió que en aquest primer número dedicat a l'estiu, el llibre recomanat sigui...

La ola, de Suzy Lee. Barbara Fiore, 2008, just la capçaler del bloc.
I és que els més petitons ja estaven cansats d'anar a la platja amb en Teo!!!

Un bon regal per la canastreta dels nadons

EL CASAMENT DE L'ANY

2010-06-11T11:31:00.008+02:00

Potser havia de ser secret, però com que jo no he guardat un secret en la meva vida, us ho dic:
avui la LIJ està de boda!!! es casa una bibliotecària experta en lij com n'hi ha poques, que fa feina de formigueta des del Servei de documentació de lij de la biblioteca Xavier Benguerel.

per il·lustrar aquesta notícia pensava en una imatge de casament impactant i clar, com no, l'Innocenti serà perfecta...

Per la Nati, el casament de la Ventafocs tal i com el va imaginar Roberto Innocenti en aquell fabulós llibre que va editar Barcanova dins la col. Compare Gat.
[Amb la Nati hem estat dues vegades a la Fira de Bologne i sempre ens ha acompanyat aquest il·lustrador... el primer cop vam veure l'Innocenti en directa parlant del Pinotxo i a la segona visita, vam fullejar el projecte del què seria el seu llibre La comarca fèrtil...]

Si estigués a les meves mans, m'agradaria regalar-li la reedició no només d'aquest, sinó de tota la col·lecció descatalogada del Compare Gat, però Nati, hauràs de conformar-te amb una abraçada gran i sincera.

Que sigueu molt feliços!!

FAUNA LITERÀRIA

2010-06-09T14:15:00.006+02:00

Per cert, si sou dels que col·leccioneu peluixos de personatges dels contes, preneu nota:

A la llibreria La Gralla de Granollers, acaben d'arribar Maisys de tres mides, aquestes de la foto són la petita i la mitjana, i encara tenen una mida més gran. (preu aprox. 25€)

i al Pati de Llibres de Sant Cugat, tenen exemplars en anglès de l'orugueta llaminera de l'Eric Carle mida XL amb el peluix de l'orugueta de la mida justa per poder passar pels forats. Ideal per explicar a grups (preu aprox. 25€)

Bé, suposo que a Robafaves, Casa Anita, la Peixera, Al·lots, etc. en trobareu d'altres, com sempre.

ALGUNES IMATGES DEL TALLER AMB CARME SOLÉ I VENDRELL

2010-06-04T11:04:00.001+02:00

Jo li dic al Morella: "fes un exercici extraordinari d'imaginació i figura't que ve en Roger Waters a cantar a la Fàbrica de les Arts de Roca Umbert i et demanen que el presentis"

Doncs això, gràcies a la invitació de l'Anna Mas i les compis de la BRU, vaig tenir l'oportunitat de presentar la il·lustradora Carme Solé i Vendrell a la biblioteca i era, és clar, l'oportunitat de fer-li el meu petit homenatge.

Així que vaig preparar 12 capses de diferents mides, pintades amb els colors magenta, taronges, grocs, etc. de les seves darreres il·lustracions i les vaig omplir d'objectes que feien referència a alguna de les seves obres cabdals.

Els nanos que van venir a la sessió --no masses però deu n'hi do per un dissabte a la tarda assoleiat de finals de maig-- van anar obrint cada una de les capses i entre tot el públic intentàvem endevinar a quin llibre feia referència...

ho endevinarieu vosaltres?

- un raspall lligat amb un cordill
- una xarxa de pescar
- unes mongetes verdes
- una autèntica casaca de quadrets ataronjats (cedida per la companyia de teatre Tàbata, que va representar Grúmic el follet de les estacions, amb vestuari dissenyat per la Carme)
- un barret
- una Magenta de goma (chá-chá)
- un llibre cremat i sorra de platja
- unes trenes de color aram embolicades amb un paper de seda blau
- un pa amb xocolata
- fotos antigues amb imatges de la Carme fent teatre, fent classes de dibuix, amb els seus 9 germans, etc.
- una capseta amb 7 cintes dels colors de l'arc de sant martí

Jo tenia els llibres apartats i els anava presentant a mesura que els endevinaven... S'ha de dir que sort de les filles d'en Roger i el meu amic Roc que venien amb la lliçó apresa de casa...

Explicava una mica l'argument o perquè aquell llibre va ser important en la carrera de la Carme. I ella anava afegint anècdotes i algunes curiositats.

Al final, amb un escenari tot ple de capses i objectes, la Carme va llegir el seu llibre Somnis, editat per Barcanova i va fer tancar els ulls a tots els assistents. A continuació tothom va haver de dibuixar la part del text que més li havia cridat l'atenció. D'aquesta manera va explicar el seu procés creatiu a l'hora d'il·lustrar un llibre.

Va ser una jornada molt agradable i emotiva. Crec que ella va estar molt agraïda amb la biblioteca per haver buscat tots els llibres i per la presentació. I alhora, s'ha de dir que molts dels assistents es van emportar llibres en préstec.

Mira, una jornada per recordar.
[de fet la recordo cada dia perquè l'hule de la cuina em va quedar tot tacat de color magenta de la pintura de les capses... però uf, un hule nou haurà d'esperar! primer hi han les sandàlies!]

Pd: en Morella encara està intentant imaginar-se l'impossible, és clar! en R.W. a la Fàbrica...

EL PREU D'UNES SANDÀLIES

2010-06-03T11:14:00.002+02:00

Fa quinze dies que entro a una sabateria a mirar-me unes sandàlies Vialis que m'encanten. Cada dia entro i vigilo que ningú se les compri. Busco arguments com ara: és una inversió de futur, potser hauràs d'anar a un casament aquest estiu, etc. però no, cap argument és prou bo com per gastar-me els 79€ que valen.

Ara bé, des que vaig descobrir les sandàlies fins a dia d'avui, m'he comprat:

un Innocenti fabulós...

un Jimmy Liao...

un llibret extraordinari de la Neus Moscada, que planteja de forma originalíssima com es pot parlar de la diferència a partir de la igualtat... [me'l vaig comprar perquè el citava la Van Der Linden al seu blog i de cop vaig pensar que s'esgotaria i... !]

el Petit Príncep versionat en còmic per Joann Sfar... tot i que molts puristes petitprincipescus i molts francesos estan enfadats perquè algú gosi tocar l'obra de Saint Exúpery...

i un receptari d'emocions que m'he comprat a cegues sense llegir res però m'ha cridat tan estèticament que no m'he pogut resistir, ai!

Total, que si faig números, és evident que ja podria lluir unes sandàlies fashion fa dies!!

I jo em pregunto... què ho fa que una perdi la noció de l'euro davant Thule o Barbara Fiore?

Ara que, segur que la Van der Linden té tots els llibres i a més a més unes sandàlies Vialis...

EM DECLARO FAN DE VIOLETA LÓPIZ

2010-05-31T12:43:00.007+02:00

L'havia vista en algun llibre, com ara il·lustrant Un camell a la cornisa de Care Santos (Macmillan, 2009)...

Ara veig també que és la il·lustradora del llibre de contes poètics d' Antonio Rubio, 7 Llaves de cuento (Kalandraka, 2008 ) ...

Me n'adono que el bloc la vida ilustrada , que és un bloc que es dedica a "pescar" o descobrir talents del món de la il·lustració, ja ens havia avisat...

però fins que aquest dissabte, a l'Espolsada, no vaig fullejar el llibre La sorprenent i veritable història d'un ratolí anomenat Pérez (text d'Ana Cristina Herreros, Siruela, 2010) no vaig descobrir que aquesta noia, la Violeta Lópiz, il·lustra com els àngels (o com els dimonis, o com la Carmen Segovia, o com.......................................[cadascú que escrigui el nom de la il·lustradora que li fa perdre la xaveta...]

CROQUETES

2010-05-27T11:55:00.007+02:00

Si em prometeu una taula amb aquests convidats il·lustres (homenatges de la il·lustradora Carme Solé als seus il·lustradors preferits: Sendak, Delessert, Ross, Balzola, Janosch, McKee, Mercè Llimona, Junceda o Cesc) demà mateix em caso!

Fora bromes...
Suposo que ja heu endevinat que la il·lustració pertany al poemari imprescindible de Miquel Martí i Pol, Bon Profit!, il·lustrat per Carme Solé i Vendrell i àmpliament conegut...

Doncs bé, aquest ha estat el principi d'una sèrie d'esdeveniments curiosos al llarg de la setmana... aquelles coses que passen de les casualitats...

Després de compartir un taller amb la Carme Solé a la biblioteca, descobreixo just aquesta setmana, que dins el llibre que Pep Molist dedica al poeta (Baula, 2010), s'inclou el poema de Croquetes.

Veure les croquetes il·lustrades no per la Carme, sinó per l'il·lustrador Ignasi Blanch, no sé, em produeix cert desconcert...

i més desconcert em produeix descobrir que just aquesta setmana, la Llum ha après a fer la Croqueta. Sí senyors, fa unes croquetes megaprofessionals, enllaçant-ne més d'una i de dues, i portant fins a extrems perillosos la seva estabilitat en qualsevol lloc que no sigui directament el terra.

RIKI RUBIO VERSUS RIKI BLANCO

2010-05-25T13:24:00.007+02:00

Desconec si el Ricky esportista sap dibuixar...

i si el Riki il·lustrador juga a bàsquet amb certa freqüència...

el què és segur és que a tots dos els faria riure descobrir el lapsus
que va aparèixer a la crítica del Cultura de l'Avui del 13 de maig, de l'Àngel Burgas i l'Ignasi Blanch.
Feu un cop d'ull a l'enllaç i llegiu el comentari de Hubo un tiempo en el que el cielo de l'editorial A buen paso.
Disfruteu i a veure si descobriu l'errada!!

+ HI HA DOS TIPUS DE PERSONA

2010-05-24T09:53:00.009+02:00

Noves aportacions a la col·lecció:
Primer

"El món es divideix en dos tipus de persones: els genis i els altres.
Això és el que diu la mare.
Entre els genis es troba el meu germà.
Entre els altres em trobo jo.
Això la mare no ho diu així, però jo sé que ho pensa.
Jo també ho penso, la veritat.
Em dic Lola, tinc deu anys i m'agrada el futbol. "

[el text forma part del darrer premi Edebé de literatura infantil, un llibre que podeu recomanar amb tranquilitat perquè està força bé. No descobreix res de nou, però el personatge de la Lola és entranyable i el llibre està ben resolt. Ens parla del fet d'aprendre música, de la pressió dels pares sobre els seus fills, del desig de triomfar, de les relacions entre germans...]

Segon
provinent del bloc de lamevamaleta, l'etern dilema:

[no us perdeu la vella quaresma que dibuixa l'autora d'aquest bloc!!!]

tercer
I AVISO QUE ÉS UNA MICA "PICANTÓN" [cliqueu a sobre per veure-ho millor]

Aquestes pàgines pertanyen al còmic Fresa y chocolate de Aurélia Aurita, editat per Ponent Mon. Aquest còmic és una de les lectures obligatòries del curs de còmic que imparteix la Sfer i com sempre, m'ha agradat molt.
L'autora explica les seves aventures sexuals amb la seva parella, que també és un dibuixant de còmic conegut. Tela! com perquè et convidin un diumenge a fer una barbacoa al jardí de casa!!
Veieu la resta de lectures comiqueres que he descobert durant els darrers mesos: març, abril i maig!!

TALLER AMB CARME SOLÉ I VENDRELL

2010-05-20T09:43:00.007+02:00

Amics i amigues, us reenvio la informació d'una activitat que em fa molt feliç.
La il·lustradora Carme Solé i Vendrell vindrà a fer un taller al laboratori de la Biblioteca de Roca Umbert de Granollers.
Per presentar-la han convidat a una íntima amiga de la Berta Bocado i em consta que està pintant mil capses amb objectes i alguna altra sorpresa per fer un homenatge ben boniquet a aquesta il·lustradora...

"Aprèn a dibuixar amb la Carme Solé Vendrell

La coneguda il·lustradora i escriptora Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1944) participarà als tallers familiars de la Biblioteca Roca Umbert. Autora, sobretot, de títols per a nens, Solé Vendrell ha il·lustrat més d'un centenar de llibres i ha rebut el Premio Nacional d'il·lustració (1979) i la Creu Sant Jordi (2006), així com guardons internacionals (Janusz Korczak el 1979 i el Critici in Erba el 1992).

L'autora serà presentada per la bibliotecària Glòria Gorchs.

Dissabte 22 de maig, a les 5 de la tarda

Biblioteca Roca Umbert - Prat de la Riba, 77- Granollers 93 860 44 50 bru@ajuntament.granollers.cat (Activitat recomanada a partir de 4 anys)

No hi faltarà en Raspall, una disfressa de Grúmic, el follet de les estacions, i em sembla que fins i tot hi haurà el roure d'en Benet [endevineu de quin arbre parlo, oi?]

MOLLERUSSA MON AMOUR

2010-05-18T08:17:00.010+02:00

Tot i que ja s'ha acabat, us deixo algunes imatges que vam pescar al Saló del Llibre infantil de Mollerussa, que organitza el CLIJCAT. Són del dia 1 de maig, coincidint amb el gran dia del Taller de Basurarte amb en Gusti i l'Anne Decis (i el seu fill, en Theo, que va construir una bareta-palla de bruixa per en Roc).

Em va agradar molt la decoració, feta a l'estil justament del Basurarte. Allà on no arriben els quartos (que deu costar el Món llibre, per exemple) ha d'arribar-hi la imaginació!!

Arbres gegants fets amb tubs i material reciclat, com ara molinets de paper, flors d'ampolles d'aigua o papallones llibres... Els hem de copiar per la rua de carnestoltes de l'AMPA!

També es podien veure imatges del llibre Charlie i la Fàbrica de xocolata, a partir dels treballs fets pels alumnes d'il·lustració d'Ignasi Blanch de l'Escola de la Dona.

Aquest d'Elisa Munsó és el que més em va agradar. Amb la foto no podeu veure el collage, però vaja...

o seguir l'exposició monogràfica del Clijcat sobre Territoris fantàstics, elaborada per uns bibliotecaris fantàstics com n'hi ha pocs!!

però vaja, l'exposició estrella, però eren tots els objectes que la família d'en Gusti havien construït per fer el llibre de Basurarte... no sé si es pot llogar a l'editorial però realment val la pena!

i fins aquí la crònica de la Berta Bocado... [les fotografies són d'en Morella]
que només va trobar una pega al Saló:

A la pista central hi havia com a decoració uns llibres foradats penjats del sostre i un d'ells era Las Clases de Tuba de Monique Felix, editat per Kalandraka. Punyeta! és un llibre descatalogadíssim, extraordinari, que no s'hauria d'haver foradat!!!

UN GERMÀ NO OCUPA LLOC?

2010-05-07T10:25:00.006+02:00

M'ha encantat un petit llibret d'Anna Manso titulat La llista d'aniversari, amb il·lustracions de Gabriel Salvadó, editat per Cruïlla, sèrie blanca.

La protagonista de la història està obsessionada amb els regals i sobretot amb les llistes de regals. I en té tants, que els pares li diuen que la propera llista que faci de cara l'aniversari han de ser regals que no ocupin lloc.

Si heu llegit alguna cosa d'Anna Manso ja deveu saber que té un punt boig capaç d'inventar una llista de 10 regals ben estrafolaris que no s'han de guardar:

per exemple:
- banyar-se a la bassa d'ànecs del parc municipal
- tenyir-se els cabells de color rosa
- desplegar un rotlle de paper de wàter des de casa seva fins a casa de la seva millor amiga,
- etc.

El llibre està pensat per primers lectors, però crec que és ideal per explicar en veu alta a un grup, fins i tot per a més petits. Fa riure de veres.

Ara bé, només hi ha una cosa que no em quadra. La darrera cosa que demana la protagonista del llibre és un GERMÀ.

i jo em pregunto: M'ESTÀ DIENT QUE UN GERMÀ NO OCUPA LLOC?

Bé, a banda d'això he de dir-vos que jo tinc certa devoció per aquesta autora que no conec massa (només dels Canelons freds (Cruïlla, 2008)) però és que resulta que és guionista d'en MIC MIC toca't el Melic! un programa per petitons que fan a la TV i que em té el cor robat...