diumenge, 3 de setembre de 2017

Solvitur ambulando

No conec l'opinió del món artístic en relació a l'obra i llibres de Keri Smith. Algú deia un dia que aquesta mena de llibres fan que es desvirtuï l'art perquè sembla que qualsevol, només pel fet de pintar una pedra, ja pugui comparar-se amb un artista professional. 
A mi, en tot cas, aquesta autora canadenca em fascina. No conec a fons la seva obra i no puc fer una valoració crítica de la seva trajectòria artística, però sí que puc dir que els seus llibres em resulten molt suggeridors i em desperten les ganes de fer accions poètiques.
No em sento més artista per afegir-me als jocs que proposa Keri Smith però, si us sóc franca, sí que em sento més feliç.  
 

Al llarg de l'estiu m'he endinsat en el moviment clandestí que presenta el llibre La sociedad errante ( Paidós, 2016). De moment he treballat més la teoria que la pràctica i encara em falta molt per poder-me considerar un membre de ple dret de la societat errant. Però és un dels grans objectius del curs que comença.

Una de les coses que comenta el llibre és que no cal obsessionar-se per conèixer altres membres de la societat errant. Sabem que Walt Whitman ho era. I Virginia Woolf, Baudelaire, Pessoa, Oscar Wilde...  però el més important és concentrar-nos en les nostres pròpies accions. 

"No está en ningún mapa; los lugares auténticos nunca lo están."
Herman Melville. Moby Dick

"Jamás te fíes de los pensamientos que tengas cuando estés sentado."
Friedrich Nietzsche

Se'm fa difícil destacar algun capítol, fragment o cita, perquè l'he subratllat gairebé tot.
Però bé, destaco una petita anotació del marge perquè m'ha fet pensar en un dels meus llibres juvenils preferits.

"Me encanta participar en una actividad grupal sin la presión de interactuar con otras personas. (...) En mi adolescencia me habría encantado participar en algún tipo de comunidad que no se reúne."

I és clar, m'ha vingut al cap la societat secreta que crea Joel Gustafson, on ell és l'únic membre, i per tant, fa reunions secretes amb ell mateix.

Potser és un bon moment per tornar a llegir els quatre volums d' Henning Mankell, protagonitzats per aquest jove d'11 a 15 anys que viu, creix i somia en un poblet de Suècia:  El gos que corria cap a un estelEl noi que dormia a la neuViatge a la fi del món i Les ombres creixen al capvespre.
També es van recollir tots els títols en català dins el volum El viatge d’en Joel.

Els títols van aparèixer en suec entre l’any 1990 i 1998. Columna en va fer una primera edició entre 2005 i 2007 i posteriorment, al 2013, van aparèixer a Estrella Polar.

2 comentaris:

  1. He fet servir el mateix títol per a un apunt sobre Caminar de Thoreau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah! En Thoreau també surt a la llista de la societat errant!
      Ara mateix et llegeixo!

      Elimina