dilluns, 6 d’abril de 2015

El perillós exercici de canviar de pàgina

Com tot en aquesta vida, el salt, el canvi de pàgina en els llibres pot ser un problema o un repte. Alguns autors, per evitar problemes, decideixen jugar amb un marc que separi clarament les imatges.
Com passava per exemple en aquesta relíquia tan bonica que encara trobareu en alguna biblioteca:

Clement, Claude. El Lutier de Venècia. Il·lustr. Frédéric Clément. Aliorna, 1989


Fins i tot hi ha autors que trien fer tot el llibre amb cartó prim (no cal que sigui un llibre per bebès) perquè és la millor manera d'evitar el salt de pàgina.
Seria el cas, per exemple de molts llibres promenade, com els imprescindibles llibres de les estacions de Susanne Rotraut Berner:


Els llibres fets de cartó també afavoreixen que es puguin utilitzar per a narrar en grup. És el cas de la col·lecció Petits contes du tapis de l'editorial Seuil Jeunesse. O les reedicions en gran format de clàssics que edita L'école de Loisirs, d'obres d'Ungerer, Nadja o Solotareff.

Ara bé, hi ha autors que han volgut jugar amb el salt de pàgina incorporant aquest aspecte físic del llibre a la història. Recordo alguns casos destacables:

Sequera, Armando José. Un món de colors. Il·lustr. Blanca Nieto Gómez.  Thule Ediciones, 2007
El protagonista feia un canvi de vida, posava una mica de color a la seva rutina, coincidint justament en aquest pas de pàgina.  Del blanc de l'esquerra, a la pàgina en color de la dreta.


I especialment un llibre que diria que està descatalogat i que és una meravella:

Arnal, Txabi. Tres germanes lladres. Il·lustr. Elena Odriozola. OQO, 2007
El text ens parla de tres germanes que, només néixer, ja comencen a robar. Odriozola fa un treball excepcional, ple de clicades d'ullet i jocs visuals. Fixeu-vos que només començar, a la coberta, les noies ja estan robant les lletres del títol!

 
Doncs bé, busqueu el llibre i descobriu on situa Odriozola la il·lustració de la primera germana gran, la que es diu Oculta i sempre s'amaga.
Efectivament, enmig de les dues pàgines! Mig amagada, tant, que en una lectura ràpida del llibre podries pensar: "Coi, amb tan espai en blanc, perquè ha fet el dibuix just al cosit de les pàgines!"

I un darrer exemple, una novetat que converteix el canvi de pàgina en l'eix central de la història. Un llibre molt divertit, interactiu i que no deixa de ser un interessant exercici de reflexió del format del llibre.  


Byrne, Richard. ¡Este álbum se ha comido a mi perro! Cubilete, cop. 2014
El títol mateix ja porta la paraula "àlbum" i no pas llibre, fet que indica que estem parlant d'un tipus concret de llibre il·lustrat i amb un intent de reflexionar sobre la seva especificitat.
I és que en aquesta història, el canvi de pàgina ja no és un punt de canvi, una porta que travesses, un salt psicològic, sinó que és un espai nou, un espai físic on poden anar a parar objectes i personatges. 

 

I arribats en aquest punt, no podem deixar de parlar de Suzy Lee, l'autora que segurament ha investigat més sobre aquest límit de ficció dels llibres. 
Jo mateixa en aquest bloc vaig estar criticant el llibre de La ola pensant que havia estat mal enquadernat.
Gràcies a les llibreteres del Pati de llibres vam podem descobrir que tot formava part d'un estudi de l'autora, que es recollia en aquest manual: Suzy Lee. La trilogia del limite. Corraini, 2012 [italià]


Lee, Suzy. La trilogía del límite. Barbara Fiore, 2014


Doncs bé, ara Barbara Fiore ha tret el llibre en castellà i és una ocasió perfecta per descobrir els secrets de La ola, Sombras, Espejo, i entendre tot allò que planteja Suzy Lee sobre la divisió interna de la doble pàgina en la narració amb imatges en els àlbums il·lustrats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada