dimarts, 24 de febrer de 2015

#Montreuil2014 (3) a la llibreria Al·lots

Aquest dilluns 23 de febrer, gràcies a la generositat de la Paula, ens hem trobat a la llibreria Al·lots per comentar els llibres que vam comprar al darrer Saló de llibre infantil i juvenil de Montreuil, Paris.
Una de les coses que sempre comentem és que al llarg dels anys ens hem anat fent una petita biblioteca de llibres francesos que no han arribat a aquí i sap greu no donar-los a conèixer.

Però com que som dones espavilades, amb recursos, hem organitzat aquesta petita trobada. I crec que ha anat molt bé perquè totes les assistents han manifestat les ganes de venir l'any vinent a Montreuil. Fins i tot tenen algunes propostes de noliejar un bibliobus o un autocar!

Aquests són alguns dels llibres que jo he portat...

William Wondriska. Tout toute seule. Editions Hélium, 2014
El vaig comprar pensant que era d'estètica retro però en veritat és una traducció d'un llibre americà dels anys 60. 
De fet, és un bany d'autoestima per a una nena de cinc anys que fa un llistat de totes les coses que és capaç de fer ella sola. Alison fa un inventari per demostrar que tot i ser petita pot córrer per la sorra, mirar per la finestra, baixar per un tobogan, dirigir una desfilada, mirar les formigues... i també algunes altres coses que potser pertanyen al món dels desitjos com pilotar un avió o cavalcar un elefant...
M'agrada molt i molt i amb la meva col·laboradora Llum l'hem compartit molts cops. S'hi sent molt identificada. 

Us he de dir que gràcies a un tuit de la sfer, hem descobert que la Pequeña ciutad de P. és una fan de l'autor i en sap un munt de coses.
Mireu, si no, totes aquestes entrades fabuloses al seu blog sobre Wondriska, i Wondriska 

El segon llibre que volia compartir era un curiós imatgiari sobre les paraules que denoten temps. 
Grive, Catherine. Les mots du temps. Il·lustr. Janik Coat. Thierry Magnier, 2014.
El llibre porta una petita introducció que explica que els infants neixen amb un concepte de "temps infinit" i a poc a poc, amb les rutines del dia a dia, van aprenent a posar límits al seu temps.
A continuació cada doble pàgina està dedicada a un indicador temporal com ara: sempre, mai, matí, vespre, al passat, al futur, molt temps, un moment...
A l'esquerra hi ha la paraula en gran, amb una petita definició. I just a sota, una frase d'exemple dirigida als infants, molt pensada perquè ells la puguin entendre. A la dreta una fotografia artística, mostra una escena amb un infant que il·lustra el concepte d'una forma ben evocadora.

I per acabar, un llibre, al meu entendre, fascinant, que demostra que no cal que els llibres siguin clars, mastegats, sinó que s'agraeix que et demanin més d'una lectura...
Van de Vendel, Edward. Le chien que Nino n'avait pas. Il·lustr. Anton van Hertbruggen. Didier Jeunesse, 2014 
Un llibre traduït del neerlandès, amb unes il·lustracions que et transporten directament a un bosc, on podria viure, a jutjar per la paleta de colors, la Hilda y el trol de Barbara Fiore.
Nino té un gos invisible que només veu ell i que l'ajuda a conviure amb les preocupacions de la infància i la llunyania d'un pare que, endevinem, sempre enfeinat. Un dia però, els pares li regalen un gos de veritat, que pot veure tothom. El Nino l'accepta, amb més o menys il·lusió, però encara que els pares potser no ho entendran, el Nino continuarà necessitant els seus amics invisibles. 



Els llibres que més han agradat han estat dos que portava l'Esther: una història de llops i biblioteques de l'Emily Gravett: Les loups i una enciclopèdia ESPECTACULAR: La mémoire de l'éléphant que algú hauria de traduir a casa nostra!!

2 comentaris:

  1. El de "Tout toute seule" em va robar el cor...

    ResponElimina
  2. Gràcies Glòria per l'entrada. Sempré és un plaer llegir-te. Estic d'acord amb l'edició de La mémoire de l'éléphant de Jean François Martin a casa nostra. Una meravellosa enciclopèdia de curiositats vàries.
    Una abraçada, Esther

    ResponElimina