dilluns, 16 de febrer de 2015

Darreres lectures

Entre capsa i capsa, nadals i trasllats, no us pensessiu pas que a casa hem deixat de remirar bons llibres infantils i juvenils.
Alguns els va cagar el tió, d'altres els van portar els reis. De tots, però, aquests han estat els nostres preferits:


1. La nova col·lecció "Literatura mini" de Coco books, per a nadons sofisticats amb pares lectors.
A casa ja tenim, per a la meva col·laboradora i futura dissenyadora:  Anna Karènina. El primer llibre de la moda. 
I per al meu col·laborador, fanàtic de Lewis Carroll (i que ha disfrutat com un boig amb el llibre de Prohibido leer Lewis Carroll (Anaya, 2013)): Alícia al país de les meravelles.

Algú podria pensar que no té raó de ser una col·lecció com aquesta, però a mi m'ha robat el cor. Que és prescindible?, potser sí, però trobo molt divertit aprendre les parts del cos a partir del llibre de Frankenstein o aprendre a comptar amb el Dràcula (de fet, ja ho fèiem a Barrio Sésamo) 

2.Gusti. Mallko y papá. Oceáno Travesía, 2014
Heus aquí un d'aquells llibres diferents, únics en la seva espècie, que et captiven per la sinceritat que desperten. No si val que us en parlin. Busqueu-lo i fullejeu-lo. Gusti explica a través de notes i esbossos com ha tardat cinc anys a fer-se càrrec que el seu fill té el Síndrome de Down. Quin ha estat el procés d'acceptació i com, a través del dibuix, ha arribat a establir una connexió amb el seu fill.



3. Duran, Miquel. Més o menys jo. La Galera, 2014
I una novel·la, que pot ser juvenil, o no, i que m'ha agradat molt. També és difícil de definir perquè el mèrit de Duran és la veu narrativa amb la que explica la història. L'argument no és nou: un retrat familiar ambientat a Pujarnol, a prop de Banyoles, això sí!, des del punt de vista d'un adolescent una mica avorrit. 
Un llibre per llegir amb calma perquè és possible que et passi igual com insinua la coberta: si montes un moble de l'ikea massa ràpid, et pot passar que arribis al final i et sobrin peces.

 "El pas de la tardor a l'hivern, concretament, s'ha esdevingut avui vint-i-dos de desembre, un pèl tard, potser. Sortíem amb el cotxe cap a Banyoles, era l'últim dia de classe abans de les vacances. El paisatge ha exigit silenci amb el seu silenci, com els professors més vells de l'institut, i el pare ha demanat a la mare que si us plau parés el motor.
-Xst: l'hivern.
De sobte, els arbres han perdut el color i un únic cop de vent els ha despullat de totes les fulles. Se les ha endut cap a Banyoles, on la gent és més atenta i l'hivern permet, també, temperatures agradables als migdies i algunes nits sense estrelles." pàg. 59

Llegiu-ne una ressenya del meu company de llibresalreplà


4. De totes les reedicions que ha fet Kalandraka se'm fa difícil triar-ne només una. Podria parlar-vos dels inventaris il·lustrats, d'arbres, d'animals o del mar. 
O potser de l'edició en català del conte de Gianni Rodari Un conte embolicat, amb il·lustracions d'Alessandro Sanna. 

O de l'acurada edició d'un llibre que ens parla dels camps d'extermini nazis, amb la voluntat de mantenir viva la memòria històrica per tal que no es repeteixin els fets.
Vander Zee, Ruth. La història de L'Erika. Il·lustr. Roberto Innocenti. Kalandraka, 2015

Però potser em decanto per una novetat que no havia estat editada anteriorment ni tan sols en castellà: un llibre il·lustrat per Maurice Sendak, Ossets. Reconeixeu el nen protagonista?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada