dissabte, 6 de desembre de 2014

#Montreuil2014 (1)

Ai, sempre ens quedarà París!
Des d'aquella crisi que va patir el saló l'any 2010, i que vam ajudar a superar participant en la campanya i enviant signatures a tort i a dret, no havíem sentit a parlar més de problemes i perills. 
Aquest any un parell d'editors ens comentaven que hi havia menys parades i que en faltaven algunes de molt significatives... 
La desaparició sobtada de l'editorial Autrement (creia que del saló, però ara, si entenc bé el que llegeixo, crec que ha tancat l'editorial???). I també la no presència al saló de l'editorial Memo, tot i que alguns dels seus llibres es podien comprar en parades genèriques de l'associació de llibreries Sorcières o a la llibreria d'art. 

Algú parlava per primera vegada de desavinences entre editors i llibreters... Mare meva, esperem que el sentit comú imperi i tornem a tenir saló, trenta anys més!

Jo, com cada any, vaig disfrutar moltíssim i tot em semblava meravellós. Un parell de grans estudioses que vaig trobar-me em van dir que no havien trobat cap gran novetat ni cap gran descoberta. Potser sí, però jo m'hauria comprat uns 50 llibres segurs. 

 
Fins i tot em va encantar el cartell que va despertar tanta polèmica. Sóc molt poc crítica pel què fa al saló...
Mireu en Benjamin Chaud, pare de Pomelo, el suc que n'ha tret:





1 comentari:

  1. Doncs no estava al cas de la polèmica del cartell ni de les desavinences... però vaja, dubto que es repeteixi la crisi del 2010!
    Una abraçada ; )

    ResponElimina