dilluns, 20 d’octubre de 2014

ATXAGA

Casualitats de la vida, una nova aventura de la gosseta Shola, filla literària de Bernardo Atxaga, m'ha portat a recuperar un llibre que havia tingut a l'abast mil cops i que mai m'havia aturat a llegir.

 Shola y la tía de América. Il·lustr. Mikel Valverde. SM, 2014 (Barco de vapor)
Alfabeto sobre la literatura infantil. Il·lustr. Alejandra Hidalgo. Media Vaca, 1999

He fet doncs un cap de setmana Atxaga com a teràpia davant les vicissituds de la vida:

Suposo que tots coneixeu la Xola (o Shola), la gossa filòsofa del tàndem Atxaga-Valverde. En teníem tres aventures, traduïdes del basc en català i castellà. I ara arriba la quarta, i sembla que de moment només arribarà en castellà. 

Xola i els lleons,
Xola i els senglars 
Xola i l'Angelet.

Textos breus, divertits, però amb substància. Crec que ens fan molta falta sèries com aquesta. Estan en un esglaó molt delicat de la cadena lectora. Ja podem llegir sols però encara ens costa una mica. Ens calen textos que no siguin difícils però que ens arrosseguin endavant. I l'humor és una peça clau. 
Senyor Atxaga, sisplau, no esperi tant a publicar més aventures de la Xola. Cruïlla, sisplau, necessitem també la Xola en català.

 
I pel què fa a l'Alfabeto...vull creure que jo era l'única que encara no l'havia llegit. Crec que hauria de ser imprescindible, lectura obligatòria per aprovar unes oposicions de bibliotecària. O unes oposicions de persona humana en general. 

Atxaga fa un passeig pel riu, deixant-se arrossegar de l'A fins a la Z. I aprofita per parlar-nos de com entén ell la literatura infantil i els infants. És un text breu, que picoteja i cita autors, obres i personatges, però on l'autor deixa clar què pensa del didactisme, de les etiquetes, del lector implícit en un text, de les faules, les cançons de bressol... i sobretot de l'humor.

Que apareguin Alícia, Michael Ende, Winnie the Pooh, Dickens, Kafka... ja són bons motius per llegir el llibre, però potser no ens hauria de sorprendre. 
Però que a la lletra J de l'abecedari, Atxaga parli del "Jaimito" m'ha semblat brillant.

"Si yo fuera maestro, dejaría que los niños contaran muchos chistes, incluso los promovería. Primero, porque resultan liberadores, expresión de ideas o sensaciones que el niño normalmente reprime, y segundo, porque el chiste es una mini-narración, un embrión literario, una forma de introducción en la literatura."

L'humor és la nostra clau de volta:

"El río baja cada vez más rápido, como un verdadero torrente. Estábamos en la J de Jaimito; ahora estamos en la K de Kafka.
Kafka es un buen ejemplo de cómo el humor necesita siempre de unas condiciones ambientales favorables. (...)"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada