dimarts, 13 de maig de 2014

Els llibres d' F

En una mateixa setmana he viscut tres experiències literàries lligades amb el fil de la fantasia:

1. Rellegir La llegada del cometa (Siruela, 2006) i L'hivern dels Mumin (La Galera, 2011) de Tove Jansson, aprofitant que a Barcelona es feien unes Jornades dedicades a l'autora i mare dels Mumin per a celebrar el centenari del seu naixement.
+ info de Tove Jansson


2. Rellegir La guia fantàstica (Animallibres, 2011) i llegir L'impostor (Animallibres, 2014) de Pep Albanell. Aprofitant que venia l'autor a la biblioteca de Granollers per a fer la clausura del club de lectura infantil.


3. Començar a llegir la gran aposta editorial de La Galera d'aquest Sant Jordi Els llibres d'A de J.L.Badal. Un llibre amb una edició excel·lent, preciosa, d'aquells que tens moltes i moltes ganes que t'agradi per regalar a tort i a dret.



Doncs bé, de les tres experiències, dues m'han semblat imprescindibles, bàsiques, obligatòries.
Llegir Tove Jansson no només és conèixer un univers fantàstic sinó que és una experiència de vida, és submergir-se en un món on les lleis que governen són la calma, la sinceritat, l'observació, les coses essencials. Vaja, que la vida al Vall dels Mumin és on jo vull anar quan em mori. 

Llegir Pep Albanell és obligatori per adonar-nos que fins i tot la fantasia, com ja passa al món de Tove, té unes lleis, una lògica, unes normes que fan que tot allò més extraordinari tingui la seva raó de ser i el seu sentit. 

I dels Llibres d'A, què voleu que us digui. A la pàgina 200 he pensat que valia més deixar-ho estar i entornar-me'n amb el Mumin Trol. Imatges precioses, bona prosa, personatges suggerents, alguns textos o contes bonics, però per què? Què hi fem aquí? Què busquem? I aquesta clau? 
Opino des del respecte absolut a una obra d'aquesta magnitud, però no pot ser llegir per llegir. Ja ens ho han ensenyat la Jansson i l'Albanell. La fantasia també té la seva lògica, no n'hi ha prou a enfilar personatges estranys, inventar espais i vinga, un darrere l'altra, anar acumulant referències intel·lectuals i diàlegs més o menys profunds. 
Jo als Llibres d'A m'he perdut i m'he avorrit, m'he cansat d'anar caminant sense un rumb fixe, sense saber massa què s'espera de mi. 

Bé, escoltaré atenta les opinions dels experts. 
Mentrestant, aniré ruminat com ha de ser l'homenatge Mumin que volem fer la comunitat dels laboratoris a la família Mumin.



7 comentaris:

  1. ep, de valenta res, és una opinió molt personal.
    Mireu, hi ha ressenyes que demostren que el llibre pot atrapar i agradar molt. llegiu a la meva sàvia i bona amiga Paula
    http://www.llibreriaallots.com/14de23-els-llibres-da/

    ResponElimina
  2. em permetràs que discrepi.

    sí, es tracta d'una opinió molt personal.
    PERÒ, això no treu del fet que sigui una opinió valenta.

    tots sabem com de fina tenen la pell alguns egos del món del llibre, i com molts callen les opinions per no ferir sensibilitats.

    jo crec que el teu comentari és valent. perquè dius el que penses i ho dius tan clar com li diries a un amic tot prenent un cafè, que sovint és com els lectors volem que ens diguin les coses.

    no tothom s'atreviria a fer això que has fet tu aquí, i per mi ha estat un acte de valentia.

    llegiré el llibre, i aviam què...

    ResponElimina
  3. bé, sí que rectifico en una cosa: no és l'opinió el que és valent, sinó haver-la publicat i expressat així.

    ara sí!

    ResponElimina
  4. Berta, em sap greu que no t'hagi atrapat el món A. és ben curiós (o vet aquí la màgia del llibre i dels ulls lectors) que a uns ens atrapi i d'altres no. Crec que haver tingut la sort de compartir estona amb el Badal em va ajudar a entrar en el mon A. Haurem d'obrir el debat i buscar més veus, et sembla? Una abraçadeta!!!

    ResponElimina
  5. Per cert, no sóc sàvia (només un cop l'any) però m'encanta que em consideris amiga teva! <3 <3

    ResponElimina
  6. Paula, vaig rumiar molt si escriure aquesta entrada però després, ben mirat, vaig pensar que era un espai d'opinió i ja està. Suposo que ho vaig escriure justament perquè hi ha moltes coses del llibre que m'agraden o que em semblen prometedores o molt suggerents. Però alhora em sabia greu anar llegint a contracor, sense creure'm o entrar de veres a la història.
    Total, que volia donar la meva visió i aviam si algú més opinava. Tenia la teva referència, així que sí, tan de bo, algú més s'animi a dir-hi la seva.
    potser en un altre moment. A mi, em suggeria o em semblava més sincera la teva ressenya que el llibre en sí.
    apa una abraçada amiga meva!

    ResponElimina