dimecres, 30 de gener de 2013

La Biblioteca com una reserva d'oxigen.

"- Si és que passo l'hivern!- va somriure el vell llenyataire.
-Tan vell, ets?
- Ja no em queden gaires llibres per llegir- va respondre. I el nen, sorprès i admirat, es va imaginar la biblioteca d'en Ricardo com una reserva d'oxigen. Si la durada de la vida anava lligada d'una manera tan estreta a la quantitat de llibres que es tenien, això explicava, en part, la mort prematura dels seus pares: a casa seva no hi havia ni un sol llibre! Es va prometre que amb els diners que tenia en compraria molts.
- On es compren els llibres? - va preguntar."

Fragment (pàg. 139-140) de Les llàgrimes de l'assassí d'Anne-Laure Bondoux (Baula, 2012)


Si vau llegir La tribu (Bambú, 2008) i Temps de miracles (Baula, 2010) no cal que us expliqui la força literària que té aquesta autora francesa.

De la mateixa obra se n'ha fet una versió en còmic que, jo no he vist, però sembla ser que també val molt la pena.



Un llibre amb un inici esfereïdor, un argument estrany, que aconsegueix encongir-te el cor i fer-te reflexionar sobre el bé i el mal, l'essència de la humanitat, el vincle entre pares i fills, les pors de cadascú, les relacions...

2 comentaris:

  1. las lágrimas del asesino va ser la meva recomanació de l'últim dossier del club de lectura.

    és com dius, una història que et fa encogir el cor, sobre la necessitat que tenim tots de sentir-nos estimats.

    ànims.

    ResponElimina
  2. Tinc moltes ganes de llegir-lo des que me'l va recomanar l'Amàlia Ramoneda i si tu t'hi afegeixes, encara més! :)

    ResponElimina