dijous, 10 de gener de 2013

Ja teniu padrins de lectura?

Ja fa uns anys que de forma silenciosa les escoles van començar a crear les figures dels padrins de lectura. Nois i noies de sisè, per exemple, que apadrinen literàriament parlant a nens i nenes que tot just comencen a llegir, de primer curs.
És una fòrmula magistral, fàcil de portar a terme i molt interessant en tots els nivells, d'aprenentatge però també emotivament.

El meu col·laborador Roc estava bojament enamorat de l'Alejandra, la seva padrina de sisè. Tot i que sospito que a la pobra Alejandra no li devia fer gens de gràcia que el seu fillol llegís, gairebé, millor que ella.

La fòrmula dels padrins de lectura s'ha anat estenent en diferents àmbits i ara mateix, per exemple, funciona un projecte molt i molt interessant de la Fundació Bofill anomenat LECXIT, que es basa en la mateixa idea però agafant adults voluntaris que apadrinen un alumne de cinquè i llegeixen un cop per setmana fora de l'horari escolar.

Molt bé, però jo encara crec que ho podem extrapolar més. Perquè, vosaltres, no heu pensat mai en tenir un padrí de lectura expert en alguns àmbits literaris i que us faci de conseller?

Bé, jo us he de dir que tinc els meus padrins que procuren per mi, fent una tasca silenciosa, voluntariosa i constant de recomanacions, especialment en l'àmbit del cinema i el còmic.

No diré noms perquè no voldria que me'ls prenguéssiu o que diguéssiu que a cada inici de curs han de rotar. No, no, cadascú que es busqui els seus.

La darrera lectura que m'ha enviat el meu padrí de lectura és aquest petit gran còmic que m'ha deixat amb el cor encongit, encongidet...



Pobre marinero és l'adaptació d'un conte de Guy de Maupassant, on un mariner ho deixa tot per marxar a l'aventura.
Però amics meus, mai no havia vist tanta clarividència en unes imatges de llit. No calen paraules, mireu les vinyetes i entendreu tantes coses de la solitud, la companyia, les relacions humanes, la tristesa, jo què sé...

 
 
 

mil gràcies pel descobriment.
Creieu-me, busqueu-vos un padrí de lectura...

2 comentaris:

  1. Xulo, això dels padrin@s de lectura. Però, de fet, aquest any amb les retallades, a la nostra escola no han pogut dur-ho a terme...després d'uns anys d'èxit...
    Els petits còmics acostumen a ser els millors!

    ResponElimina
  2. Jo, si no tens ningú a qui apadrinar, vull ser la teva fillola de lectura.
    Si tu ets la meva padrina, qui t'agradaria que fos el meu padrí de lectura?
    Una càlida abraçada.

    ResponElimina