diumenge, 27 de gener de 2013

El mercat de les paraules


Al Club de literatura infantil de la llibreria L'Espolsada vam llegir El peatge màgic (Bambú, 2012) de Norton Juster, amb il·lustracions de Jules Feiffer, just ara que es celebren 50 anys de la seva publicació.

 

Em va fer molta il·lusió perquè:

1. L'havia llegit ja fa uns anys en castellà i tenia un molt bon record del viatge fantàstic que fa Milo a aquest món paral·lel i simbòlic de paraules i números...


 

2. L'edició de Bambú incorporava un elogi final de Maurice Sendak. És molt revelador quan comenta que actualment també estem vivint sense la Solta i la Volta, que necessitaríem que en Milo tornés a donar-nos un cop de mà, i allunyés de nosaltres els fantasmes de la ignorància...

3. Tenia molta curiositat per saber què opinarien del llibre els nens i nenes del club de lectura infantil més crític que conec i tinc a l'abast.

Excepte dos a qui va encantar i dos a qui no va agradar gens, la resta van dir que "psé psé, psèpia", que és la puntuació d'entremig que es van inventar en Roger i en Bernat el primer dia del club, ara fa gairebé tres anys.
La majoria prefereixen obres realistes i també és cert que per a uns quants, el Peatge màgic,  va ser una mica complicat. [al club som nens i nenes de diferents edats i a vegades es fa difícil trobar obres a l'abast i nivell de tots].



De totes maneres, a tot al grup els va semblar molt suggerent el capítol del Mercat de les paraules. Vam estar-hi jugant una bona estona:
- Quina paraula compraríeu al mercat de les paraules?
- Quin gust deu tenir la paraula "maquinària" [algú va dir, a ferro!! segur que costa molt de digerir...]
- I la paraula "català", de què deu fer gust? [a pa amb tomàquet va dir en Genís]
- I llimac? uecccsssss!!! segur que s'enganxa a les dents...
- Compraríeu una bossa d'oferta de pronoms febles acabats de collir?  [algú va dir que compraria una pila d'"holes", que és la paraula que més es gasta...]

Vaig arribar a casa tan entusiasmada que mentre sopàvem, vaig llegir als meus col·laboradors el capítol 4 Confusió al mercat (pàg. 56-60) i ja fa dies que no juguem a res més amb el Roc.
- i la paraula "xancleta", de què deu tenir gust? A clor!!
- i la paraula "xerrameca"? Segur que és cruixent com una patata de xurrero...

Ah! i per cert, si algú creu que les paraules no són el més important, no cal que vagi al mercat de Diccionòpolis, pot anar a visitar les mines de números a Digitòpolis. O és que algú creia que els números també es plantaven i creixien de la terra com les paraules! ai, ai, ai...

Què, ens animem a organitzar un laboratori sobre El Mercat de les paraules? o La fàbrica de les paraules? potser el podem pensar per la trobada de laboratoris d'aquest any!


2 comentaris: