diumenge, 7 d’octubre de 2012

Coses que es perden, malauradament, sense fer soroll...

Al principi d'aquest bloc ja vaig fer una llista de coses que es perden i també una entrada sobre llibres on els personatges perdien coses...
però avui volia parlar de coses que la crisis, la desídia, o qui sap, ens està prenent dins el món de la lij.

Per exemple, el suplement Presència ha perdut la seva secció literària, i de retruc, la ressenya mensual de lij que hi apareixia (i que feia amb molta il·lusió servidora).

El diari Avui ha perdut la crítica extraordinària d'àlbum il·lustrat que feien Ignasi Blanch i Àngels Burgas, així com la d'Andreu Sotorra de narrativa infantil i juvenil i la de còmic. Pel què sembla, no hi havia ni diners ni interès en l'àmbit  "d'això que feu vosaltres"...

La llibreria La Peixera de Sarrià, especialitzada en àlbums i llibre d'artista va tancar les seves portes a l'estiu.

Estem perdent les edicions en català que feien petites grans editorials com Barbara Fiore o Thule  o Kalandraka (volíem en Crictor en català!!!)
[O alguns grups editorials com Edelvives no treuen dins de Baula les edicions traduïdes. Per exemple el fabulós teatrí de personatges de la Dautremer que és a punt de sortir...]

Hem perdut formats d'edicions originals que ens arriben en versions descafeïnades. Espereu a descobrir com Océano Travesía ha editat (això sí, per un preu molt assequible) el fabulós Diapasón.
 

De l'edició francesa ha desaparegut el format acordió que per mi, era l'essència del llibre.



Hi ha altres pèrdues més subtils, que potser només són els meus propis fantasmes, com el Centre de Documentació de llibre infantil català, que ja fa uns anys va perdre el nom de Centre per ser un servei de documentació, una secció dins una biblioteca pública.  La percepció, tot i la feinada extraordinària que hi va fer la Nati Calvo per posar ordre i donar-hi volada (gent com Van der Linden, Innocenti, etc. van estar al nostre abast), és  que pels nostres polítics no és un servei prioritari. De fet, cada vegada sembla més clar que el seu abast ja no és de país, sinó que es centra a donar suport a les biblioteques de Barcelona ciutat.

I la llista ve de lluny, perquè aquest any passat ja vam veure desaparèixer la revista Tretzevents, les Setmanes del llibre infantil en català de les terres de Lleida...

Esperem cada dia notícies del Nascuts per Llegir, l'estat dels puntedu...

I segur que la llista de pèrdues continua: subvencions, pressupostos, diners per activitats de foment a la lectura i diners per comprar aquesta "mena de llibres que us agraden a vosaltres"...



9 comentaris:

  1. Difícil, prendre-s'ho amb optimisme. :\

    ResponElimina
  2. Doncs són grans pèrdues!!! Esperem que això s'aturi en algun moment o sinó al final serem nosaltres els que ens perdrem!!!

    ResponElimina
  3. Sort en tenim de blocs com els teus, que desprenen força i ganes d'anar a totes.
    moltes gràcies!!!

    ResponElimina
  4. doncs n'hauríem de fer una mica, no, de soroll??

    ResponElimina
  5. En joan portell em comenta que també l`han convidat a no fer les crítiques juvenils al periodico. Potser ens cal tirar de la xarxa, justament vosaltres tres sou tres grans blogers crítics, resistents i compromesos.
    Potser sóc pessimista i si provo de fer una llista de coses de la lij trobades també en trobaré .

    ResponElimina
  6. sí senyora, grans perdues..tota una llàstima, estem parlant de grans editorials i grans autors/es..una vergonya!!

    ResponElimina
  7. I no només s'han perdut les Setmanes del Llibre Infantil i Juvenil a Lleida, també ho han fet a Tarragona, a les Terres de l'Ebre i a Girona. En total a més d'un centenar de municipis catalans. Doncs si, grans, grans pèrdues!!!!!!!!!

    ResponElimina
  8. Cuando comentáis estas cosas,la reflexión que se me ocurre es siempre es la misma: es más fácil deshacerse de los bienes culturales destinados a los niños, que, al fin y al cabo, no votan.
    Carmen

    ResponElimina
  9. I malgrat tot... hem de tirar endavant i moure i promoure la LIJ. D'una manera o d'una altra ens haurem de fer sentir, com diu la Sílvia i cia.

    ResponElimina