dilluns, 7 de maig de 2012

La textura de la il·lustració

Del 28 d'abril al 16 de juny, les biblioteques de Girona, Salt i Sarrià de Ter organitzen el cicle de xerrades "Menú de l'escriptor", que enguany es titula "Llibres per créixer" i està dedicat a la literatura infantil i juvenil. Durant aquestes vuit setmanes, diversos autors i autores seran els convidats de les biblioteques per parlar del seu bagatge literari. Aquí teniu el programa sencer.

Vaig tenir la sort de participar en una taula rodona que donava el tret de sortida d'aquestes jornades i va ser molt interessant. Compartia taula amb la Sònia Gòmez, llibretera i especialista de lij de la llibreria Pati de llibres de Sant Cugat i amb l'il·lustrador Roger Olmos. Al bloc del Pati en trobareu una petita crònica.

De moltes de les coses bones que em vaig emportar d'aquesta jornada n'hi ha una que em dóna voltes i voltes dins el caparró... i té a veure amb el Roger Olmos i allò que ens va explicar de la seva recerca en textures.

Sabeu quin llibre li agradava molt al Roger quan tenia quatre anys?
Aquest:


En aquest món hi ha dos tipus de persones: els que tenen el llibre de fades de Brian Froud i Alan Lee a la prestatgeria de casa, i els que tenen un dels follets o les fades tatuat en alguna banda del cos. (Bé, hi deu haver un tercer grup dels que tenen les dues coses; i un quart que tenen mania al llibre justament perquè la gent se'n fa tatuatges; i un cinquè grup obessionat en descobrir els follets tatuats a tots els cossos que tenen el plaer d'explorar; i encara un sisè que tenen la fantasia eròtica de... vés però això ja seria un altre tema d'estudi).

El Roger explicava que quan ell era petit, davant d'aquests dibuixos quedava fascinat perquè gairebé era capaç de sentir l'olor de la terra humida i de notar la textura de l'escorça dels troncs dels arbres. Gairebé sentia l'aleteig de les fades, i tot, gràcies a la feina de l'il·lustrador, que era capaç de transportar-nos al mig del bosc i fer-nos sentir la natura a través dels sentits.



Per en Roger, a banda d'afegir picades d'ullet per enriquir les històries que il·lustra, això és de les coses més importants quan dibuixa: ser capaç de provocar emocions a través de les seves ambientacions. Utilitza pintura a l'oli, retocada finalment amb ordinador, perquè és la tècnica que li permet més jugar a crear textura.

Penseu amb això que us dic i mireu-vos de nou el seu llibre de la llegenda de Sant Jordi,o el Príncep dels embolics.




Ben segur que us el mirareu amb uns altres ulls.
Sentiu l'olor de la sang? Noteu la humitat del bosc?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada