dijous, 15 de setembre de 2011

Celestina LIJera, que no lleugera!

Tot l'estiu que hi dono voltes:
No creieu que en Pettson (i el seu gatet Findus)...

[Nordqvist, Sven. Quan en Findus era petit i va desaparèixer. Flamboyant, 2010]

... seria feliç vivint amb la pagesa propietària de la Florentina?

[Steffensmeier, Alexander. La Florentina a l'aguait. Barcanova, 2010]

Només hi veig dos impediments:
1. l'edat: tot i ser ànimes solitàries i amants de l'alta pagesia, en Pettson es veu més granadet, i potser carregat de manies pròpies dels anys de solitud...

2. el carter. Després de l'escena final del tercer volum de la sèrie: La Florentina cerca un tresor, dirieu que hi ha alguna cosa entre la pagesa i el carter?

Qui sap?
Els personatges no ho sé però els autors segur que es caurien bé.
Ambdos omplen els seus llibres de detallets plens d'humor. D'en Pettson, la meva amiga Sònia em recomana especialment, a nivell d'il·lustració, el primer volum.

De la Florentina a mi m'agrada molt el tercer, veieu-ne tres detallets:

niu amb rentadora

empresa de trasllats de pianos

l'estació de metro, la cafetera dels cucs i el petit elefant...


PD. No puc deixar de citar una anècdota dels meus col·laboradors relacionada amb el món de la pagesia:
aquest estiu passejant per la campinya, en un moment que passàvem per uns horts on uns pagesos treballaven la terra, en Roc li diu a sa germana:
- Llum, quan tu siguis gran, si vols, també podràs ser hortera.

2 comentaris:

  1. Ja, ja, ja això de ser hortera és molt bo!

    ResponElimina
  2. quan va néixer el Gael em vas donar un consell: apuntat-ho tot, després tot s'oblida! Ho estic fent desde fa gairebé 5 anys, tant del Gael com del Mauro. I tinc perles com aquesta del Roc.

    noemí

    ResponElimina