dijous, 14 de juliol de 2011

L'intrús

Amb pocs dies de diferència he sentit dues crítiques referent a les típiques fitxes escolars de relacionar objectes i de trobar l'intrús (aquella fitxa que demana de trobar l'objecte diferent entre un grup de dibuixos).

I m'agradaria explicar-vos-ho perquè a part de divertit, ho he trobat molt significatiu. Quantes coses repetim per inèrcia i no deuen ser gens educatives per als nostres infants!!

La primera la vaig trobar a la novel·la juvenil que us recomanava ara fa quatre dies:
Charles Benoit.. Noguer, 2011. llegiu la ressenya a al·lots.
pàg. 73

"En la primera línea hay un perro, una mesa, un niño y un caballo. Con trazo fuerte y círculo algo irregular, Paige ha marcado el niño. La profesora ha trazado un círculo alrededor de la mesa con su rotulador rojo y ha añadido una cara triste al lado del niño.
- Está mal- dice Paige. Tenía que haber marcado la mesa porque el perro, el niño y el caballo están vivos y la mesa no.
- ¿ Y por qué elegiste el niño?
Se encoge de hombros.
-Todos los demás tienen cuatro patas y el niño dos. Pero está mal.
Quieres decirle que no está mal, que su respuesta es igual de buena que la respuesta correcta, incluso mejor. Quieres decirle que lo que está mal es el estúpido ejercicio, que lo único que enseña a los niños es que sólo hay una manera de pensar, una manera de actuar, para que cuando lleguen al instituto puedan echar un vistazo a alguien y saber si mola o si es un friki o si es del equipo deportivo o un sudadera. (...)"



El segon exemple el vaig escoltar en una jornada de Rosa Sensat sobre l'educació dels infants de 0 a 6 on hi havia de convidats tot de mestres de la zona italiana de Reggio Emilia.
Una de les mestres va explicar el cas d'un nen que es resistia a les fitxes de relacionar.
Per exemple:
Un gos, un nen i un home per una banda i un sofà, un gelat i una pilota per una altra.
Els mestres esperaven unir el gos amb la pilota, el pare amb el sofà i el nen amb el gelat.
Però l'alumne "rebel" deia que al seu pare li encantaven els gelats, a ell jugar a pilota i que el seu gos sempre jeia al sofà.

2 comentaris:

  1. Perquè vegis que jo també et faig cas, aquest matí al metro, en el viatge d'anada m'he acabat "El libro del verano" de la Tove Jansson, i en el de tornada m'he començat "Tú" (l'he anat a recollir a la Bonnemaison). Aviam què tal...

    ResponElimina
  2. Me ha encantado la entrada y a mi también me pasaban esas cosas, es más, seguro que yo hubiera dicho que el perro, el caballo y la mesa eran marrones...

    ResponElimina