dilluns, 11 d’abril de 2011

PÍFIA

Ai benvolguts els enamorats disposats a seguir el curs de "La gramàtica de l'amor": la setmana passada va sortir al suplement Presència la meva ressenya del llibre de Rocío Carmona, i una lectora em va fer adonar d'una pífia garrafal!

Sisplau, quan cito les set obres que cal llegir per a seguir el curs, heu de modificar Cien años de soledad del García Marquez, per El amor en los tiempos del cólera!

Quina pífia, Glòria, això és com equivocar l'ingredient d'una poció màgica! Espero que ningú hagi fet el curs de l'amor accelerat i a hores d'ara estigui patint alguna transformació per culpa de la meva errada garrafal!

disculpeu-me!!!

Text de la ressenya corregit:

"Rocío Carmona. La gramàtica de l’amor. Traducció de Jordi Cantavella. Il·lustr. Meritxell Ribas. Barcelona: Narrativa Singular (La Galera), 2011

Una novel·la juvenil que vol ser la porta d’entrada a algunes de les obres més emblemàtiques de literatura romàntica de tots els temps

En un internat del sud d’Anglaterra, la jove Irene, una adolescent que escriu poemes d’amor a un amant que no se la mereix, pateix el seu primer desencís amorós. A Cornualla, els mals d’amor són igual de dolorosos que aquí, però com molt bé coneix l’autora, a peu de penya-segat, amb els cabells voleiant al vent, prenen un caire molt més romàntic i literari.

I és que Rocío Carmona, periodista i editora de professió, ha escrit un llibre que beu de l’imaginari de la novel·la romàntica amb l’intent de redescobrir als joves aquest gènere. El seu mèrit rau en la naturalitat en què ha enllaçat el què seria una novel·la juvenil realista de primeres relacions i descoberta –amb joves que escolten Muse i es desfacen amb l’alcohol--, amb les grans històries d’amor de la literatura de tots els temps.

De la mà d’un atractiu i enigmàtic professor de literatura, la jove Irene (i el lector) tindrà la sort de poder seguir les set lliçons magistrals que formen el curs de “la gramàtica de l’amor”. Set lliçons lligades a set lectures que se’ns presenten en grans pinzellades: L’amant perillosa de Murakami, Orgull i prejudici de Jane Austen, Carta d’una desconeguda de Stefan Zweig, Anna Karenina de Tolstoi, Les desventures del jove Werther de Goethe, Jane Eyre de Charlotte Brönte i (ep!!) El amor en los tiempos del cólera de García Márquez.

Algú pensarà que abans de l’invent de la novel·la juvenil, els joves llegíem directament aquests grans clàssics. És probable. Però si més no, La gramàtica de l’amor és una lectura que enganxa, amb ritme, que pot servir de pont a aquells que, ni abans ni ara, s’atrevirien amb els grans de la literatura universal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada