dissabte, 18 de desembre de 2010

ESPIGOLAR A MONTREUIL

Després d'haver assistit gairebé deu anys al Saló del Llibre infantil de Montreuil (París), he de dir que em sento molt afortunada i no puc deixar de recomanar-vos que hi aneu, encara que sigui una sola vegada.

Com que no sóc una persona massa organitzada no puc ensenyar-vos fotos de cap dels autors que he vist en directe al llarg de tots aquests anys, així que us haureu de creure que he estat davant de: Emmanuelle Houdart, Anne Herbauts, Rebécca Dautremer, Mandana Sadat, Wolf Erlbruch, Elzbieta, Kveta Pacovska, Anthony Browne, David Mackee, Jean Claverie, Fred Bernard, François Roca, Tom Shamp, Pittau&Gervais, Hervé Tullet, Beatrice Allemagne...

D'alguns d'ells en tinc dedicatòries molt boniques i fins i tot alguna de freaki, com la de l'Elzbieta, que em va dibuixar una Flon Flon que deia: "Vive Espagne!" i es va quedar tan ampla!!
Un dia les escanejaré totes, va sí, quan el dia tingui 36 hores!

Ara bé, sí que us puc parlar d'ESTRATÈGIA. Sí, sí. El que va al Saló de Montreuil, conscientment o no, pren una estratègia de cerca, d'espigolar, perquè és l'única manera de sobreviure a la quantitat enorme d'oferta i varietat.

Abans d'entrar al Saló has de saber diverses coses:
1. No podràs veure tots els llibres.
Encara que et facis un itinerari clar de cada pis, i vagis pentinant la zona amb molta cura... quan a l'hora del cafè et trobes amb la resta del grup, descobreixes que hi ha llibres que no has vist i fins i tot, estands sencers. HORROR, INTRIGA, DOLOR DE BARRIGA!!!

2. No podràs portar catàlegs ni regalets per tothom amb qui penses i voldires sorprendre...
Primer perquè no tens diners i després per un tema de pes i normativa de vol de Vueling... "Ai! la segona part de Loulou li encantaria a la Rosa. Ai!, la mini biblioteca d'en Sendak li encantaria al Roger. Ai! una dedicatòria de la Dautremer els hi encantaria a la família Bertrans Farrés... Ai! hauria de portar bosses i catàlegs per la gent de la biblioteca... Ho sento molt però no pot ser...

3. Només et podràs comprar, en el millor dels casos, un 5% del què voldries
.
Per això és curiós de veure quina és la tendència de cadascú.

Analitzant les meves compres d'aquests anys, me n'adono que les meves preferències "inconscients potser" són:
- llibres teòrics sobre il·lustració, àlbums, LIJ, etc. perquè aquí no s'editen.
- llibres que difícilment s'editaran a casa nostra:
això vol dir per exemple: llibres amb formats estranys, llibres amb una il·lustració tan bèstia que cap editor s'atrevirà a publicar-ho... i llibres autoeditats.
- imatgiaris i abecedaris per a petits perquè ells en tenen tres mil, al contrari que nosaltres.
- llibres de fotografia artística i llibres d'art
- llibres sense paraules, potser per evitar problemes amb la llengua, però sobretot perquè al mercat francès n'hi ha una carretada...
- llibres de clàssics que aquí no es troben fàcilment com són Munari, Komagatas, etc.
- llibres que em serviran per fer sessions del laboratori de la Biblioteca.

bé, amb tot això, les meves compres d'aquest any han estat:

una caputxeta molt divertida carregada de publicitat:

És la història més o menys normal, però cada vegada que apareix alguna cosa susceptible de ser venuda, doncs diferents il·lustradors incorporen un anunci: de galetes, de roba interior de iaia, de telefonia mòbil, etc.

un llibret de fotografia de Bruno Munari, que fa temps que em té el cor robat i finalment m'he decidit...

un llibre amb poca història però fet a partir de full retallat. Amb la imatge no es pot apreciar però no hi a res dibuixat, el llop està retallat en un full negra sobre un fons blanc. Tot el llibre juga amb aquesta tècnica, de manera que quan passes la pàgina, si a més a més tens un llum aprop, es produeix un joc d'ombres espetarrant...


Un llibret que s'estira com un acordió, sense mots, que parla sobre un rumor al voltant d'un peix que ha pescat un pescador venecià. Al llarg de tots els balcons de la ciutat les veïnes s'expliquen com és aquest peix i ja us ho podeu imaginar... al cap del carrer, el què ha pescat de veritat és una sirena!!
Albertine: aquesta autora ha estat un descobriment per totes les del grup...

i un altre perla difícil d'ensenyar per pantalla. Un llibre titulat Diapason, que s'estira i s'estira com un acordió quilomètric, on un director d'orquestra enfilat a un arbre fa volar milions d'ocells. De Laetitia Lavernay, editat per la Joie de Livre.

han quedat molts llibres pendents, així que el millor que podem fer és començar a estalviar per l'any vinent... i veniu tots amb mi i així podrem compartir les lectures!

4 comentaris:

  1. Glòria, bon dia!
    Excepte Plein lune i La caputxeta, els tenim tots al Pati de llibres! Quina alegria haver fet tan bona tria des d'aquí, perquè tenia una mica de tristor de no haver-hi pogut anar.
    Sí que coneixies Albertine, il·lustra l'imatgiari La playa (col·lecció El libro de la noche, La primavera...) de cartró amb gran format d'Anaya. La rumeur de Venise és genial.
    I Diapason és ben curiós. Prova de llegir l'acordió cada dues pàgines, ha, ha! Mil lectures! Una desplegat, l'altra mig plegat... En fi, apassionant.
    Abraçada,
    Sonia

    ResponElimina
  2. Hola Sònia, quina sort tenir unes llibreries cada vegada més bones a casa nostra. Ho comentàvem a París, cada vegada ens és més difícil trobar coses rares perquè moltes ja les podem trobar a casa nostra, i això vol dir que ens estem normalitzant. De l'Albertine és cert, un cop vaig ser aquí vaig mirar però només conec el de La playa i la veritat és que no me l'havia mirat massa. La Nati i les Martes que venien amb mi es van comprar un altre de l'Albertine que es diu Les oiseaux, que és precicós, no sé si el teniu també.
    Bé Sònia, a veure si puc venir un dia de visita a comprar les coses pendents!!!
    també que tinc un deute amb tu de 5 euros, que quan te'l pagui serà un miracle nadalenc!!!

    ResponElimina
  3. Glòria
    Que em portaràs La rumeur de Venise per veure'l? Bé i els altres ;P

    Fins aviat!

    Fe

    ResponElimina
  4. ei la familia bertrans farrés es mor de ganes de veure la rebecca jo crec que l'any que ve lloguem un canguro per 4 un pac i venim amb tu.

    un petonàs, m'encanta posar.me al dia amb tu

    ResponElimina