dimecres, 14 d’abril de 2010

UNA ENTRADA PER ALS ETERNS LLOGATERS

Els qui com la Berta Bocado heu viscut sempre en pisos de lloguer entendreu per què em va semblar tan bona aquesta frase del llibre:

David Walliams. El noi del vestit.

Traducció de Xevi Solé.

Il·lustracions de Quentin Blake.

Col·lecció L'Odissea.

Editorial Estrella Polar-Grup62, 2010



"Per utilitzar la dutxa necessitaves ser precís com un lladre de caixes fortes. Si giraves la maneta un mil·límetre cap a l'esquerra o a la dreta, l'aigua sortia freda com el gel o bullint. En Dennis va situar la maneta just a on calia per no quedar congelat ni cremar-se [...]"

Ostres, és una imatge que tinc gravada al meu cervellet, us podria dir les combinacions exactes per obrir les caixes fortes de totes les dutxes on he estat! [excepte és clar, la dutxa de casa d'un malaguanyat nòvio farmacèutic que vaig tenir durant 72 hores, on tot funcionava amb sensors!... fins i tot ell...]

Bé, els afortunats que sou propietaris i per obrir l'aigua de la dutxa teniu una maneta tipus canvi de marxa TAMBÉ podeu llegir el llibre, una cosa no treu l'altra.



La història és divertida i tendra i es llegeix d'una tirada: en Dennis és un noi molt sensible a la moda i al disseny i sempre li ha fascinat la roba de dona. Tant, que un dia decideix fer-se passar per una alumna francesa d'intercanvi i es presenta a l'insti totalment transformat en noia. Quan es descobreix, tothom del seu entorn reacciona de diferent manera: el seu pare, el seu millor amic, els companys de classe, els mestres, l'entrenador de futbol...

Sí, us el recomano, per abans o després de la dutxa.
[imatge d'una dutxa a Cala Galdana]

2 comentaris:

  1. EL NOI DEL VESTIT ES UN LLIBRE MOLT DIVERTID JO US EL RECOMANO
    NEHRU GONZALEZ BURGOS

    ResponElimina