dimarts, 26 de gener de 2010

RESPOSTES i TATUATGES

Si recordeu fa uns dies, vaig comentar-vos dos preocupacions que tenia el meu col·laborador Roc al voltant de les orelles, els conills, els barrets i els dimonis...

Doncs bé, gràcies a una pel·lícula i a un llibre extraordinari, amb només un mes hem trobat la resposta als seus dubtes:

El primer que amoïnava al Roc era saber si els barrets dels conills tenien forats per treure les orelles.
L'atzar (i en Morella) va voler que en una sessió casolana de cinema familiar ens miréssim la pel·lícula:
El invisible Harvey, [ ‘Harvey’ (1950), de Henry Koster ]

A la pel·lícula apareix un personatge, interpretat per James Stewart, que té un amic invisible que és un conill gegant de color rosa. La peli és delirant, plena de situacions ridícules, sobretot quan les germanes del protagonista el volen tancar en un reformatori...
Doncs bé, just en aquesta escena ens adonem que el protagonista sempre porta dos barrets, el seu i el del conill.
I sí, estimats amics, el barret del conill té dos forats per poder treure les orelles!!!


La segona consulta d'en Roc, que era precisament, si els dimonis tenien orelles o bé hi sentien per les banyes, va quedar resolta amb la lectura del llibre del gran Daniel Nesquens i Sergio Mora, Papá Tatuado. ed. A buen paso, 2009

Aquest llibre recull un seguit d'històries també delirants i a voltes absurdes, però que a diferència de la majoria d'escrits de Nesquens, són més fantasioses que no pas còmiques. En essència, el llibre m'ha recordat la pel·lícula Big Fish, doncs el poder de la narració d'un pare, normalment fora de casa, omple la vida del seu fill, no sabem si de veritats o d'il·lusions. Hi ha moments de tot, de riures, de somriures, però també de nostàlgia, de tristesa, d'aventura per selves, entre serps i tigres, de referències bíbliques, de circ...
Totes les històries que el pare explica parteixen d'un dels seus tatuatges.

L'edició del llibre és impacable i les imatges de Magicomora són sens dubte carn de tatuatge...
Podeu llegir-ne un comentari aquí i aquí, on comparen les il·lustracions amb la iconografia del cartellisme mexicà. Només cal veure aquesta calavera!


La imatge que més ens ha interessat a casa però ha estat aquesta:



doncs sí, els dimonis tenen banyes i orelles, les dues coses... i a sobre tenen orelles de follet!!!

1 comentari:

  1. Jo tinc un problema amb això dels barrets pels conills, perquè... i els barrets de "Unes orelles molt i molt llargues"?

    Potser tot depèn de si el que vol el conill és no passar fred, o poder escoltar fins el més mínim soroll.

    (Buscaré aquesta peli. Fa bona pinta. I m'encanta el James Stewart!)

    ResponElimina