dimarts, 22 de desembre de 2009

"ESPERAR TAMBÉ ÉS FER ALGUNA COSA"

... com li agradava dir al Martí i Pol.

Mentre no arribi la Llum, però, continuarem llegint i escrivint... Avui m’agradaria recomanar-vos


L’arbre de les històries d’Eulàlia Canal, que acaba d’editar Animallibres dins la col·lecció Formiga Groga.


Com sempre, l’autora, veïna de Granollers...

[ATENCIÓ “MARUJEO” ara la veig sovint perquè resulta que fa de psicòloga a la Mútua del Carme i té la consulta a la quarta planta, davant per davant de la consulta de la meva llevadora...]

Bé, com deia... l’autora sempre es mou dins unes històries tendres, amb gran dòsis d’amor, màgia, però sense caure en la cursileria. És una línia molt fina però el seu mèrit és que mai no la traspassa.


Ja ens va passar amb Petó de mandarina, Un somni dins el mitjó i en Un cargol fabufantàstic... tots tres molt recomanables també.


En aquest cas la història ens toca de molt aprop perquè el protagonista és un bibliotecari, en Jonàs, que haurà de fer front a l’ordre d’enderrocament de la Biblioteca. L’alcalde ha decidit que els llibres es poden substituir per unes “càpsules de lectura” i per tant, l’espai que ocupa l’edifici municipal pot ser útil per qualsevol altra cosa.


Ai, però hi ha també allò de la nena misteriosa que apareix de cop i volta; el cofre dels llibres clàssics amb personatges que entren i surten; hi ha també l’arbre que va néixer enmig de la biblioteca...


Llegiu-lo, no us portarà més d’una hora, i us deixarà unes pessigolletes dolces al cos ideal per aquests dies de nadal... i regaleu-lo si teniu ocasió a nens i nenes a partir de vuit anys més o menys...
PD: dues reflexions relacionades:


1. Mira que són dolents els alcaldes, eh! només cal seguir els dibuixos animats de l'Spiderman per adonar-se'n...


2. Apunt nostàlgic: Ja m'imagino la presentació del llibre a la biblioteca, tots al voltant d'un arbre enorme fet de cartró pedra (com el que teníem a Cerdanyola), amb un cofre ple de clàssics al costat de l'autora...


2 comentaris:

  1. Que l'espera no sigui massa llarga!
    A mi també m'agrada L'arbre de les històries.

    ResponElimina
  2. m'he llegit el llibre i es molt bonic

    ResponElimina