diumenge, 3 de maig de 2009

Dos títols menys de la llista de PERILL D'EXTINCIÓ

Com alguns ja sabeu, la Berta Bocado i les seves companyes del Jim Botó van començar una croada per la defensa dels llibres imprescindibles en perill d'extinció que va culminar amb una llista que trobareu al Faristol 62 o a la "jimboto.wikispaces.com".

Per gran alegria del país, aquest Sant Jordi s'han reeditat dos dels llibres que encapçalaven la llista: La lluna d'en Joan, de Carme Solé Vendrell i Raspall, un conte de Pere Calders, il·lustrat també per la Carme Solé Vendrell.
Ambdos llibres estaven editats per Hymsa i ara els recupera una nova editorial, anomenada MARS, que és l'únió de MAgenta i Rosa Sensat. Darrera hi ha persones amb una sensibilitat especial per la literatura infantil com ara Pep Duran, la mateixa Carme Solé i Vendrell i en Joan Portell, representant Rosa Sensat.
El millor de tot plegat és que la col·lecció persegueix l'objectiu d'editar imprescindibles descatalogats... Estarem al cas.

per Sant Jordi, en Pep Duran i la Carme Solé van explicar els contes a la Gralla, de Granollers i jo i el meu amic Roc vam anar a escoltar-los.
El Pep va explicar els dos contes, tot i que va comentar al públic assistent que Raspall és un llibre apte per explicar a petits però que idealment ha de ser llegit per a més grans, per poder disfrutar de la prosa del gran Pere Calders.

De tot plegat en vam treure una dedicatòria de la Carme, després sí d'una interessant conversa entre ella i en Roc:

C- Com et dius?
R- Jo Roc i el meu cosí Marc
C- Ah! molt bé [escriu la primera frase]
R- Ah! ho has escrit amb lletra lligada, oi? és que no ho entenc
[en aquest punt jo ja estava sota la taula]
C- sí... mira ja està...[li dibuixa dos ocellets]
R- és que jo no volia que dibuixessis uns ocells, jo volia el nen i el Raspall!
C- ah! d'acord [la carme afegeix el nen i després el Raspall]
R- això no sembla un raspall, sembla un llibre...

Per sort va passar per allà la iaia Lolita i vam marxar dignament.
Això de tenir fills massa lletraferits!

3 comentaris:

  1. És una gran alegria, ben cert que sí. Jo crec que, per mi, La lluna d'en Joan va ser el primer àlbum imprescindible de quan ja era adult, el primer que et fa mirar endarrere i dir: "Ep! No hauria de córrer tant. Hi ha coses de quan era nen que val la pena de servar!"

    ResponElimina
  2. Jo també vaig fer un post quan els vaig rebre!!!
    Estic mirant de que vinguin a l'Espolsada a explicar-los... He anat a casa dels meus pares a recuperar en Raspall per tenir-lo ben a prop.

    ResponElimina