diumenge, 22 de març de 2009

RESCABALAR DICKENS

En una illa en guerra, la petita Matilda viu una transformació quan el senyor Watts, l'únic blanc de l'illa, improvitza una mena d'escola i cada dia els llegeix un fragment de Grans Esperances de Dickens.


El personatge de Pip i l'Anglaterra del segle XIX es converteix en el refugi de molts infants. Quan els soldats, un dia, cremen el llibre, el professor i els seus alumnes decideixen rescabalar-lo, és a dir, intentar recordar tots els moments i les frases que havien llegit.

Lloyd Jones. El senyor Pip. La Magrana; Salamandra, 2008



Un llibre extraordinari, que em va recomanar en Pep, i que ara us recomano jo, que veig que la pequeña saltamontes ja s'havia llegit...


Imprescindible per a tots els amants de la literatura i sobretot, tots els mediadors del ram, ja siguin mestres, bibliotecaris, llibreters, etc.

Es tracta d'una novel·la per a adults, però vaja, pels bons lectors de 15 anys , jo crec que és totalment apte. Dura, però com la vida mateixa.

Us en copio alguns fragments per anar obrint boca:

"(...) recordo que el senyor Watts es va queixar perquè les frases d'ella a vegades s'oblidaven d'incloure punts. Una frase senzillament s'acabava i deixava que els ulls caiguessin a l'espai buit. Quan ell va comentar-ho, Grace li va preguntar: " Tu què t'estimaries més? Seure amb els peus penjant al final d'un moll o tenir-los entaforats a dins d'unes sabates de cuiro encarcarades?"

"Tanqueu els ulls i reciteu en silenci el vostre nom.
El so del meu nom em va portar a un lloc a les profunditats del meu cap. Jo ja sabia que les paraules et podien portar a un món nou, però no sabia que amb la força d'una sola paraula dita només perquè la sentís jo, em trobaria dins d'una habitació que ningú més no coneixia. Matilda. Matilda. Matilda. Vaig dir-lo una vegada i una altra. Vaig provar diferents versions, vaig arrossegar la paraula i vaig expandir aquella habitació. Ma til da.

--Una altra cosa --va dir el senyor Watts--. Mai ningú en tota la història de les vostres curtes vides ha fet servir la mateixa veu que vosaltres per dir el vostre nom. Això és vostre. El vostre do especial que ningú no us pot prendre mai. Era amb això que el nostre amic i col·lega, el senyor Dickens, construïa les seves històries."


1 comentari:

  1. sí que me l'he llegit i em va meravellar! estic totalment d'acord amb tu que és molt recomanable per a lectors a partir de 15 anys a veure si ho proveu per al proper pj!!! :D

    ResponElimina