diumenge, 8 de març de 2009

RELACIÓ AMOR-ODI AMB LA LITERATURA JUVENIL i GASPATXO


Us exposo un cas perquè entengueu la reflexió que vull fer-vos:

Sempre em passa que puc estar criticant algú de la meva família, la meva parella, un amic molt proper... i quedar-me tan ample. Ara bé, si algú altre em dóna la raó i també se suma a la crítica, aleshores m'empipo com una mona. Oi que m'enteneu?

Doncs això mateix em passa amb la literatura juvenil.

Sóc lectora habitual d'aquest gènere [o tipus, o el què sigui] i en tertúlies constantment parlem de la poca qualitat que tenen les novel·les juvenils: dels tòpics, de que si tracta els joves com si fossin tontos, que si són conservadores, que si literàriament són fluixes, que són intranscendents, poc creïbles... i sobretot, que sempre tenen una moralina a darrera que es veu d'una hora lluny.
Jo comparteixo sovint aquests arguments, d'acord.

Ara bé, no suporto els lectors de literatura adulta, autors, o entesos en literatura en general que es posen a criticar la literatura juvenil en bloc, com a concepte.
Aquests personatges sovint critiquen un llibre o un autor concret i extrapolen els resultats a tota la literatura juvenil. Molts cops no tenen un mínim coneixement de tot el què s'edita, i no han fet prou lectures com per carregar-se tot un gènere.
Jo entenc que la literatura juvenil és un tipus de llibres "postís", que va néixer en un moment lligat a la reforma educativa. D'acord. Però no soporto que em diguin: "quan jo era jove amb 13 anys llegia Crim i càstig." Doncs felicitats! Hi ha qui no es llegirà una obra de Dostoievski ni amb 50 anys.

Crec que com tot en aquesta vida, hi ha novel·les juvenils dolentíssimes, però també n'hi ha de bones. Potser poques? Potser sí, però el mateix passa amb els àlbums il·lustrats, amb la novel·la d'adults i amb els gaspatxos.

Just avui un amic d'en D. m'ha dit que si poses "ressaca" a google, la majoria d'entrades recomanen el gaspatxo per treure't la ressaca. I jo em pregunto: tots els ressacosos que beuen gaspatxo són puristes amb la recepta? El millor gaspatxo és el que es fa amb pa? amb ou?

Doncs això, cada llibre, com el gaspatxo, té el seu moment i la seva edat. I cada lector les seves necessitats. Jo em vaig llegir Crim i càstig quan tenia vint-i-cinc anys i vaig al·lucinar. Però no vaig tenir la sensació de que m'arribava massa tard. I en canvi, sempre penso que m'hauria agradat molt, quan jo tenia 12-13 anys i molta picor, que algú m'hagués donat per llegir, per exemple:

- Sierra i Fabra. A l'altra banda del mirall. Empúries
- Nilsson, Per. Si truca l'Anna. Columna
- Flinn, Alex. Respirar sota l'aigua. Empúries
- Lebert, Benjamin. Crazy. Empúries
- Lienas, Gemma. El diari vermell de la Carlota. Empúries

doncs apa, això volia dir.

imatge:
Indoor sculpture. Series self-service, 1999. Erwin Wurm

4 comentaris:

  1. Totalment d'acord, jo no ho hauria dit millor.

    ResponElimina
  2. Si et dic que estic d'acord amb tu t'empiparàs com dius al primer paràgraf?

    És que estic d'acord amb tu, però no vull que t'empipis

    ResponElimina
  3. Com m'agraden els títols de les teves entrades, Berta. I jo, des del meu desconeixement confessat de la LJ, també estic completament d'acord amb tu. Desqualificar un gènere en bloc no té cap sentit.

    Una abraçada des de Cerdanyola!

    ResponElimina
  4. A mi em fa molta ràbia quan la persona que desqualifica la literatura juvenil no en té ni idea o ni tan sols se n'han llegit cap llibre...

    ResponElimina