dijous, 5 de febrer de 2009

TOTES VOLEM SER COM LA WENDY

Fins fa quatre dies, parlar de la Wendy era parlar de didals, petons en forma de botó i del plaer de les mares acotxant nens perduts... però Andreu Martín ha donat la volta al nom de Wendy. La nova Wendy no porta camisa de dormir, porta pantalons blaumarí de pinces i camisa blaucel; la nova Wendy no persegueix peterpans, no! la nova Wendy es diu Wendy Aguilar i persegueix malfactors, cacos, lladregots, pintes i seguidors del barça capaços de tot quan el seu equip perd.

Andreu Martín és un gat vell i ha aconseguit l'impossible: que una Mossa d'esquadra ens caigui bé. Totes volem ser la Wendy: decidides, interessants, intuïtives, valentes, aventureres, sensibles i capaces de saltar-se totes les normes dels seus superiors...

Wendy ataca és la segona entrega de les aventures de Wendy, especialista en portar investigacions paral·leles a les oficials. A la primera entrega, La nit que Wendy va aprendre a volar, ambdues publicades per Bromera, ja es va beure que Martín havia trobat l'homologa femenina de Flannagan (amb permís de la Tres Pi Erra).

Aquesta vegada la Wendy no viurà aventures tan espectaculars, ara bé, els que ja hagueu llegit la primera part, retrobareu personatges interessants com la Mon, en Roger i com no, l'espectacular inspectora Andrea Pasqual baixant del seu Seat Toledo Negre.

Les trames policials són previsibles des de la primera pàgina, l'estructura dels dos llibres és gairebé la mateixa, dialegs mil, lectura fàcil, però això ens és igual. Aquí, el més important, és: "Quantes normes serà capaç de saltar-se la Wendy per enxampar els dolents? Aconseguirà en Roger, el seu ex-company sentimental i company de patrulla lligar-se-la de nou? Quina una en farà la petita Mon? L'espectacular Andrea Pasqual reconeixerà algun dia que la Wendy és molt bona en la seva feina?
Llarga vida a la Wendy!!!

1 comentari:

  1. és curiós com una cosa ens sembla bé a alguns i d'altres sembla que ho trobin escandalós i horripilant. recordo a la reunió de madrid parlant de la primera part com totes les crítiques negatives anaven pel l'estructura és la mateixa que la de qualsevol llibre policíac, les trames són previsibles... i què?! per quin lector és? per un avessat a la novel·la negra o per als joves? que segurament n'hi ha molts de joves que veuran a venir detalls, però no crec que els hi faci res...
    com m'agrada a mi el Flanagan quan anava a l'institut :D
    m'uneixo al teu clam! Llarga vida a la Wendy!!

    ResponElimina