dijous, 15 de gener de 2009

ASTÈNIA PRIMAVERAL


"La mort és sempre la mateixa, però cada home es mor a la seva manera.

i continua:

... A J. T. Malone li va arribar d’una manera tan senzilla que durant un temps va confondre el final de la vida amb el començament d’una nova estació. L’hivern del seu quarantè any va ser anormalment fred per a aquell poble del Sud —amb dies gèlids i pàl·lids i nits radiants. La primavera va arribar amb violència a mitjan març d’aquell any de 1953, i en Malone estava pàl·lid i xafat aquells dies de floració incipient i cels ventosos. Com a farmacèutic es va diagnosticar astènia primaveral i es va receptar un tònic a base de fetge i ferro."

així comença el llibre de Carson Mccullers,
Rellotge sense busques que estic llegint ara mateix. Com m'agraden els principis dels llibres d'aquesta senyora.

Recordeu com començava el seu fabulós primer llibre, escrit l'any 1940, El cor és un caçador solitari?

"En el poble hi havia dos muts i sempre anaven junts".

2 comentaris: