dissabte, 20 de desembre de 2008

OSSETS DE GOMINOLA

Com que els canvis i els principis sempre són complicats, la parella més maca de l'Hospitalet m'ha fet arribar un paquet d'ossets de gominola, segurs que això m'animarà el final d'any.

Però coses de la vida, mentre obria el regal, durant un trajecte de RENFE, llegia una nova novel·la juvenil de Tonya Hurley titulada Ghostgirl (Empúries, 2008).
La protagonista és Charlotte, la típica noia que ningú no trobaria mai a faltar en un institut, la noia invisible. Charlotte comença el curs disposada a canviar les coses: si cal "moriria" per ser popular. Doncs efectivament, quan sembla que les coses poden canviar i l'atzar l'ha aparellat amb el popular i desitjat Damen a classe de física, la pobra Charlotte s'escanya i mor menjant-se un osset de gominola!


Bromes a part, el llibre pinta bé, perquè la Charlotte, un cop morta, continua portant una vida paral·lela a l'Institut, intentant apropar-se al seu estimat Damen... Ara té altres assignatures i nous companys de classe, tots morts és clar.
Només hi ha algú que la pot veure, l' Scarlet, una noia d'estètica gòtica que és l'ovella negra de l'Institut i amb qui tenen força coses en comú.
El llibre s'estructura amb capítols molt curts, divertits i ràpids de llegir, encapçalats amb frases cèlebres i lletres de cançons de grups com ara R.E.M., The Replacements, Radiohead, The Smiths...
Una recomanació per quan s'acabin els vampirs romàntics!

3 comentaris:

  1. Bon Nadal Chat Botté. I espero que et passin moltes coses maques que et facin riure d'alegria l'any vinent!

    Visca els ossets de gominola! :D

    ResponElimina
  2. Si l'altra meitat de la parella més maca de L'Hospitalet s'hagués emportat per llegir el "Ghost Girl" de la última excursió a la Petit Príncep (com va estar a punt de fer), potser no haguessin estat ossets de gominola, sino cocacolas, ous ferrats, dentadures postisses o lacasitos. Però no ha estat així...

    Que consti que la intenció era bona!! (Per alguna cosa som la parella més maca de L'Hospitalet, oi?)

    Petons amb gust de turró Suchard.

    ResponElimina
  3. Les happy pills són genials!
    Espero que et vagi molt bé per la nova biblio, i tingues molta paciència, amb el temps veuran que només tu ets la persona indicada per portar la infantil. Paciència és la clau.
    Aquest llibre té molt bona pinta, jo me'l vaig emportar l'altre dia de Casa Anita, però encara no l'he començat.
    Que passis molt Bon Nadal!!! :P

    ResponElimina