dilluns, 3 de novembre de 2008

QUAN LES EDITORIALS ES PASSEN LES EXIGÈNCIES DEL FORMAT PEL FORRO (I)

Agú recordarà un conte del fabulós i mai prou valorat Pere Calders titulat El principi de la saviesa, dins les Cròniques de la veritat oculta, on el protagonista escrivia un anunci a la premsa que deia així:

"Algú ha perdut una cosa molt important en un jardí de casa bona. El qui acrediti d'ésser-ne propietari, que es presenti en bona forma i li serà donada satisfacció. "

Allò que havia trobat el propietari del jardí era, curt i ras, UNA MÀ.

Fins avui no he tingut notícia de qui podia haver perdut una mà sense adonar-se'n. Però ara tinc una lleugera sospita...


Sisplau, si algú sap de qui és culpa que el fabulós llibre de Suzy Lee, La ola, editat per Barbara Fiore, 2008, un prodigi de la narració en imatges, estigui tan mal enquadernat, que aixequi la mà.

I no voldria ser agonies però com molt bé va fer-me notar l'Esther a la darrera tertúlia d'Al·lots, diria que l'altre llibre que han editat de la mateixa autora i editorial, Espejo, l'havíem vist a Montreuil amb una edició de luxe, amb elements platejats a la coberta, fent referència justament al mirall del títol.

3 comentaris:

  1. D'aquesta edición platejada en vaig veure un exemplar fa un parell de dies a la central del raval. Això sí, crec que era l'edició anglesa...

    Vaja, vaja... així que li hem trobat una pega a Barbara Fiore... um...

    ResponElimina
  2. a laie em van dir que l'edició italiana de la ola també venia sense mà...

    ResponElimina
  3. Doncs sí, jo després de comprar-me'l el vaig tornar a Laie. Quina "cagada" d'encuadernació. A més d'aquesta mà que falta, hi ha més pàgines on les ilustracions no coincideixen. Espero una altra edició, a veure si ho arreglen.

    ResponElimina