dimarts, 11 de novembre de 2008

QUAN LES EDITORIALS ES PASSEN LES EXIGÈNCIES DEL FORMAT PEL FORRO (III)

Abans de tot, s'ha de dir que gràcies a l'editorial Kalandraka, els infants (i els adults) d'avui han pogut conèixer obres de Leo Lionni, Maurice Sendak, Arnold Lobel, Iela Mari i Tomi Ungerer, per citar-ne alguns. Només per aquest fet ja li desitgem a Kalandraka llarga vida i èxits a cabassos. Ara bé, cal dir que en alguna ocasió, o les traduccions al català o alguns canvis estranys de format, ens han deixat una mica moixos.

és el cas curiós de l'edició del llibre de Tomi Ungerer, Els tres bandits, 2001 (original de 1963, sens dubte un bon any).
Fixeu-vos en la diferència estètica de la primera edició que ens va arribar a casa nostra per l'editorial Susaeta (jo crec que la fidel a l'original) i la segona versió resultat de l'edició de kalandraka.
Jo no conec com funciona el tema dels drets d'imatge en aquests casos, però em sembla molt fort afegir un globus o un pont a un llibre que si alguna cosa té és una composició molt estudiada i cuidada. Per alguna cosa el firma en Tomi Ungerer.

i un nou exemple, en l'edició de Kalandraka apareix de cop una mena de pont... per on passa el text.

bé, si algú pot dir-me alguna cosa sobre aquesta mena de canvis "per la patilla" doncs que parli, que parli...

Per cert, aquest any a Montreuil em penso comprar una edició tamany DINA 2 amb tapa dura del llibre. Tot serà que vueling em faci pagar un suplement per taules de surf!

1 comentari: