dilluns, 14 de juliol de 2008

UNA SÈRIE D'HISTÒRIES DESAFORTUNADES

Per sort, no estic parlant del meu cap de setmana,
sinó del títol d'una sèrie de llibres que van començar a publicar-se al 2001, i que la Berta Bocado va tastar però que no va continuar.
Una sèrie d'històries desafortunades , d'un tal Lemony Snicket, va aparèixer a casa nostra sota l'ombra d'en Harry Potter i no sé si per això o per un seguit de conjuncions còsmiques, aquí no ha tingut massa èxit.

Ara, de cop, rebo un correu al dia del meu estimat Roger, explicant-me mil i un secrets de la sèrie.
Sembla que és o ha estat un fenòmen mundial, que el nom de l'autor és un pseudònim ple de misteri, que el darrer llibre, el número 13 va sortir al 2006 i va despertar grans passions, ... que la pel·lícula que va protagonitzar Jim Carrey al 2004 val molt la pena, que un cantant i l'autor han fet un disc de les cançons, que si les desgràcies dels germans Baudelaire són comparables a les millors històries d'Edward Gorey...

llegiu per exemple aquest fragment extret de l'article de Rodrigo Fresán que va editar al 2006 coincidint amb la publicació del darrer llibre de la nissaga

"NOVELAS PARA SUFRIR
Y en un paisaje atiborrado de niños magos y dragones parlantes duele la ausencia —en castellano— de Lemony Snicket, el más perfecto y digno sucesor de Edward Gorey y Roal Dahl. Hasta donde sé, tan sólo se han traducido los primeros tres o cuatro títulos de la serie (que no han tenido el éxito esperado), la muy meritoria y tan timburtiana y multiestelar adaptación cinematográfica del 2004 dirigida por Brad Silberling con Jim Carrey como Olaf no ha superado la barrera del culto minoritario, y muy lejos estamos de la euforia con que por estos días vuelan de las librerías los 2.500.000 ejemplares de la primera edición de The End, lanzado por todo lo alto el pasado —por supuesto, fecha inevitable— viernes 13 de octubre, siete años después del inicio de la graciosa tragedia que ya lleva 51.000.000 de ejemplares vendidos en todo el mundo.
Y es que en los Estados Unidos, Lemony Snicket es pasión de multitudes grandes y chicas,..."


Sembla que Daniel Handler, que és el nom de veritat de l'autor, és amigot de Stephen Merritt, "alma mater de Magnetic Fields" [segons em diu en R.] i que han editat un llibre-cd, amb el nom de The Gothic Archies amb 15 cançons basades en la nissaga de Snicket.
Veieu-ne aquest vídeo i enamoreu-vos-en...



Total, que us deixo un enllaç d'un estudi molt complet que ha fet la revista Imaginaria perquè si com jo, vau passar de la sèrie, doncs que us poseu una mica al dia.

Jo ho faré... de moment miraré si aquestes dades dels llibres traduïts a casa nostra són correctes:
Els títols publicats fins ara crec que són:
[Montena, lumen, Círculo de lectores (castellà)/ Columna en català.]
The Bad Beginning (Un mal principio), Un mal començament
The Reptile Room (La habitación de los reptiles), La sala dels rèptils
The Wide Window (El ventanal), El gran finestral
The Miserable Mill (El aserradero lúgubre), La serradora miserable
The Austere Academy (Una academia muy austera), L’acadèmia austera
The Ersatz Elevator (El ascensor artificioso), L’ascensor fals
The Vile Village (La villa vil)
The Hostil Hospital (El hospital hostil),

Diria que no traduïts encara …
The Carnivorous Carnival (El carnaval carnívoro),
The Slippery Slope (La cuesta resbalosa),
The Grim Grotto (La gruta horrenda),
The Penultimate Peril (El penúltimo peligro)
The End

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada