dilluns, 7 de juliol de 2008

Per què a les piscines municipals només és obligatori portar gorro a les piscines cobertes?

Aquest cap de setmana he estrenat el meu carnet de la Pisicina Municipal de Centelles. Mentre tenia els peus en remull vaig fer-me aquesta interessant reflexió sobre els gorros...
i clar, un cop a casa, com una bona lectoracrazy, vaig anar a mirar a la meva biblioteca particular què tenia jo sobre piscines...

Ja us havia parlat alguna vegada de Daniel Nesquens, però diria que no havíem fet una mensió especial al llibre de Com un peix a l'aigua, il·lustrat per Riki Blanco i editat per Thule.


Aquest llibre no respon al meu gran dubte de quina raó fa que els gorros a les pisicines només siguin obligatoris quan la piscina és coberta, però en canvi, és un llibre que per mi, és l'exemple perfecte per explicar: QUÈ ÉS UN ÀLBUM IL·LUSTRAT?


rellegint el llibre vaig trobar en brut una ressenya extraviada i mira, aquí us la passo.

Que bo que és aquest llibre, punyeta!:

Com un peix a l’aigua no només compleix tot allò que per definició, demanem a un àlbum il·lustrat, sinó que també compleix els requisits de qualitat de les bones obres literàries.
L’autor Daniel Nesquens (Saragossa) ha escrit un text elíptic i volgudament incomplet que necessita del món visual de Riki Blanco (Barcelona, 1978) per recrear l’univers de ficció de Sebastià. En un únic discurs indissociable, doncs, coneixem els somnis i neguits del jove protagonista que, igual que el llibre, tenen el color del mar en un dia de boira.

I és que tots els elements del format, des de la coberta fins a les guardes, treballen en favor de la història. Cada doble pàgina funciona com una unitat de sentit i l’il·lustrador en treu el màxim rendiment. Aprofita tota la superfície i se serveix de contrapicats i canvis de pla constants per subratllar la llibertat de moviment que, justament, és el que anel·la el nen protagonista.

Pàgina rera pàgina, les imatges van prenent força i densitat, i a base de metàfores visuals, com els fulls del llibre que esdevenen onades, o el forat de l’aigüera per on s’escapa en Sebastià, anem adquirint consciència de la importància del medi aquàtic per a un infant amb problemes de mobilitat.

Els autors no dubten en cap moment de la intel·ligència del lector infantil. Saben que no necessita que li expliquin, amb pèls i senyals, com se sent un nen amb cadira de rodes. El lector ja ho entendrà quan li mostrin en Sebastià abaixant els ulls i arrufant els llavis davant una piscina plena a bessar. I quan després el trobin somrient sota la pluja, enmig d’una piscina deserta, que s’escapa dels marges de la pàgina.

Un llibre que defuig de qualsevol toc didàctic i dramàtic, i que ve a confirmar, per si algú encara ho dubtava, que Daniel Nesquens i Riki Blanco són dos dels autors més interessants en el panorama actual de la literatura infantil i juvenil.

3 comentaris:

  1. No entenc perquè es critica que els textos elíptics i volgudament incomplets, com tu dius, per a nens... aquest àlbum va ser un dels grans perjudicat de l'última reunió madrilenya i no va tenir cap tipus d'opció tot i el meu evident (ho sento) cabreig... perquè es pensa que als nens se'ls hi ha de donar tot ben mastegat?

    ResponElimina
  2. Una altra bona pregunta respecte als gorros i les piscines municipals és per què no inventen res de semblant per als senyors amb barba, ja que deixen anar tants (o més) pèls que la resta...

    ResponElimina
  3. Els senyors amb barba no deixen anar pèls. Això és una llegenda urbana sense cap mena de fonament.

    ResponElimina