dimecres, 21 de maig de 2008

REGGIO EMILIA a la base de tot plegat

Amistats properes, coneixedores del món de l'ensenyament, com la Rosa o l'Encarna, ens en podrien dir moltes coses dels inicis de les Escoles bressol, fa més de 4o anys, a la zona italiana de Reggio Emilia.

Escoles que parteixen de la idea que l'infant és "una persona amb un gran potencial, que aprèn i creix a través de la relació amb la resta del món i desenvolupant tots els seus llenguatges: expressius, comunicatius, simbòlics, cognitius, ètics, metafòrics, lògics, imaginatius i relacionals, a través de tallers amb objectes, pintures, etc."

La Berta Bocado ha anat coneixent el món de les escoles bressol a través del projecte Nascuts per llegir, però pel poc que sap d'aquest període tan important de l'educació dels infants, li agrada pensar que la concepció de l'ENTORN EDUCATIU d'aquests centres és molt propera a la que s'ha buscat sempre a l'àrea infantil de la Biblioteca.

"Diguem només que l'ENTORN és un element constitutiu de tota recerca teòrica i política sobre l'educació. [...]
Algú ha escrit que l'entorn ha de ser una mena d'aquari on es reflecteixin les idees, la moralitat, les actituds i les cultures de les persones que hi viuen. "

Si us interessa el tema, a través de Rosa Sensat podeu trobar molta informació... totes les cites són tretes del catàleg de l'exposició "Els cent llenguatges dels infants" que al 2005 es va fer a l'Escola d'Estiu.

Aquest poema és el que donava títol a l'exposició:

PERÒ EL CENT EXISTEIX


L'infant
és fet de cent.
L'infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent sempre cent
formes d'escoltar
de sorprendre's d'estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent mons
per descobrir
cent mons per inventar
cent mons
per somiar.
L'infant té
cent llengües
(i encara cent cent cent)
però li'n roben noranta-nou.
L'escola i la cultura
li separen el cap del cos.
Li diuen: que pensi sense mans
que actuï sense cap
que escolti i no parli
que comprengui sense joia
que estimi i se soprengui
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
que descobreixi el món que ja existeix
i de cent
li'n roben noranta-nou.
Li diuen:
que el joc i la feina
la realitat i la fantasia
la ciència i la imaginació
el cel i la terra
la raó i el somni
són coses
que no van plegades.

Li diuen en suma
que el cent no existeix.
L'infant diu:
però el cent existeix

Loris Malaguzzi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada