dimecres, 14 de maig de 2008

EL GAT DE SCHRÖDINGER

Acabo de llegir la novel·la guanyadora del premi Josep Maria Folch i Torres, que concedeix l'editorial la Galera. Es titula Certificat C99+' i és de l'autor Lluís Hernández.

[Sembla ser que l'autor ja va guanyar el premi al 2005 amb un altre llibre que no he llegit, Laura i els àngels] .
El llibre és una mena d'exercici literari que presenta una societat futurista on l'existència d' uns certificats ens permetran saber els anys de vida que ens queden a les persones. Podreu llegir-ne una ressenya properament al bloc literari d' Al·lots.

Ara bé, el què m'interessa del cas és que tot el muntatge dels certificats que explica el llibre, neix a partir dels grans avenços i descobriments que s'han fet al voltant dels forats negres, i en concret, tota la llei dels certificats se sostenta sobre la teoria del:
Gat de Schrödinger

Jo no havia sentit mai a parlar d'aquest gat, la veritat és que personalment només en conec un de gat, i es diu Ohara. [el seu amo també té moltes teories però no les ha fet públiques, que jo sàpiga]. Però en David em va dir que existeix el gat i que el tal Scrödinger va desenvolupar una teoria amb aquest nom.

La Sfer, em va confirmar que es tracta d'una teoria de la física quàntica i que darrerament està molt de moda en novel·les i còmics que parlen dels móns paral·lels.
El gat de Scrödinger o la paradoxa del gat, segons llegeixo a la viqui, és un experiment que consisteix en:

Agafar un gat i tancar-lo dins una capsa amb algun element o verí (simplifico, eh!...) que ens assegura que passada una hora, hi ha un 50% de possibilitats de que el gat la palmi. Ara bé, segons el principi d'incertesa, mentre no obrim la capsa, el gat està viu i mort alhora. Un cop obrim la capsa, aleshores sí que el gat ja només serà una cosa: un gat viu o un gat mort.

PUNYETA! i això és el què no em deixa dormir. Us imagineu quina pinta deu tenir un gat que no està ni viu ni mort?

Doncs bé, remenant en la meva biblioteca he recuperat el llibre de Selçuk. Regards de chats, editat per l'école des loisirs l'any 1991 i crec que he trobat dues possibles imatges d'un gat que no està ni cap aquí ni cap allà:

doncs apa, deixem-ho aquí...

3 comentaris:

  1. hola Berta i companyia...

    Soc el que conviu amb el gat que esmentes, la Ohara, i heu de saber que (al menys fins aquest matí) està ben viva!. Hi ha moments, però, que s'enrosca d'una manera preocupant, posa el cap sota la panxa i dorm plàcidament, i es en aquests moments que costa saber si està aquí o allà.... M'han dit que a mi em passa el mateix quan faig la migdiada.

    Per cert, el dia que publiqui les meves teories no patiu per que us ho faré saber però també us diré que a mi personalment m'agraden molt mes les de la Berta.

    Un petonas!

    Epi

    ResponElimina
  2. ostres, què xunga aquesta teoria!

    ResponElimina
  3. Les dues novel·les més que vaig llegir on apareix aquesta teoria, són El guardián del tiempo (el gran fiasco de la meva adorada Winterson), i "Quantum July", que no ha estat publicada (al menys de moment) al nostre país. I m'hi jugo el que vulgueu que a la nova JN de l'Stephen Hawking també hi surt...

    ResponElimina