dimecres, 6 de febrer de 2008

LLIBRES QUE FAN PATIR

No us passa a vegades que la lectura d'un llibre us en fa recordar un altre que no sempre tenen massa coses en comú? En aquest cas m'ha passat que la unió entre una novel·la juvenil que acabo de llegir i una novel·la que vaig llegir ara fa uns anys és justament EL PATIMENT.

El llibre de
Graham Gardner. INVENTANDO A ELLIOT. Belacqua, 2007....

... m'ha fet patir tant que no l'he pogut acabar de llegir... Bé, quan he arribat a un punt de màxim patiment, he començat a llegir en diagonal i he anat directament al final per assegurar-me que hi havia un final mínimament bo.
Això em va passar també amb el llibre de
Louis Sachar. CLOTS. Cruïlla, 2003.

Aquell sí que el vaig llegir tot, però cada vegada que els meus ulls se'l troben --endreçant llibres al prestatge o quan algú el torna en préstec-- se'm fa un nus a l'estòmac.

Què tenen en comú les dues novel·les? D'entrada ambdues són bones i recomanables, ara bé, no són suportables de llegir per segons qui o segons quan.
Inventando a Elliot planteja en primera persona l'esforç que fa un noi els primers dies a un nou institut per evitar tornar a ser la riota de tothom i patir el maltractament constant dels seus companys. Aquest fet porta a Elliot a passar a l'altre bàndol, de maltractat a maltractador. És esgarrifosa la por que passa aquest noi i pel lector, o en el meu cas com a mínim, és esgarrifós imaginar que això passa a les escoles.

El cas de
Clots era una altre mena de patiment. Un nano és acusat de robar unes vambes i l'envien a una mena de reformatori amb altres joves on passen el dia cavant clots! Té un punt més surrealista però hi ha escenes veritablement dures. Acabo de veure que en van fer una versió disney... Uf! això sí que fa PATIR.

BÉ, la Berta us els volia recomanar per als lectorscrazy que vulguin emocions fortes o per si heu de fer un regal al paio/a que us caigui més malament de la setmana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada