dimecres, 9 de gener de 2008

FICCIONS IMMOBILIÀRIES (I)

En el llibre de
Edward Lewis Wallant. Los inquilinos de Moonbloom. Libros del Asteroide, 2005.


hi ha un pròleg molt suggerent de Rodrigo Fresán titulat:

"Apuntes para una teoría de la vida como piso de alquiler".
Us en transcric un fragment:
"UNO. para empezar, podemos pensar que nuestras existencias -el piso o el apartamento de nuestras vidas- no son de nuestra propiedad sino que son rentadas: que firmamos un contrato de alquiler el día que nacemos y que el día de nuestra muerte nos mudamos lejos, más allá. (...)"
Para continuar, podemos teorizar que esta cualidad inmobiliaria del ciclo vital ya se hace evidente desde el principio de los tiempos: los inquilinos Adán y Eva rompen las reglas del convenio establecido y son expulsados del Paraíso por un arrendador
indignado ante semejante afrenta contra su propiedad. Y lo peor de todo: no les devuelven los meses del depósito.

DOS. Y, para seguir, podemos trasladar todo esto al terreno de lo exclusivamente literario y proponer un subgénero:
las ficciones inmobiliarias. Aquellas donde el adentro y el afuera son EL TEMA, donde las paredes suelen funcionar también como paredones de fusilamiento, y donde los espacios se comprimen y comprimen a los que los habitan. (...)"

Ficcions immobiliàries? Uf! Quantes pel·lícules o llibres podríem recollir sota aquest subgènere?
El mateix Fresnán, en el pròleg cita uns quants llibres molt diferents entre sí [jo no en conec la meitat] que comparteixen la idea "de lo territorial y lo vertical como magma primigenio y como karma final.":
La metamorfosis de Franz Kafka
el conte Casa tomada de Julio Cortázar
Los inquilinos de Bernard Malamud
Rascacielos de James Graham Ballard
El resplandor de Stephen King
El hijo de Rosemary d' Ira Levin
Plata quemada de Ricardo Piglia
Besos en Manhattan de David Schickler

M'ha semblat una idea molt suggerent i repassant la meva biblioteca personal he recordat tres llibres que podria afegir a la llista:
un llibre que vaig llegir als 20 anys i no vaig entendre [i que rellegiré als 40]:
George Perec. La vida: manual d'ús. Proa

un llibre que just estic llegint ara:
Muriel Barbery. L'elegància de l'eriçó. Edicions 62

i un dels meus llibres preferits:
Joseph Roth. Hotel Savoy. Laertes


Joseph Roth va escriure aquest llibre per capítols l'any 1924 i segurament hi ha una gran part autobiogràfica perquè diuen que va viure sempre d'hotel en hotel, en una mena de nomadisme constant. (vaja, gairebé com el de la Berta Bocado).

Si no el coneixeu també us recomano llegir La llegenda del Sant bebedor o La marxa de Radetzky, un llibre que parla de com un home gris i discret es veu abocat a una fama indesitjada després que sense voler s'interposa entre una bala i un líder militar que anava a ser assassinat.

Algunes de les frases que tinc subratllades d'aquesta ficció immobiliaria de l'Hotel Savoy:

“Recordo que vaig sentir la mateixa tristesa la vegada que vaig veure una noia --ens vam trobar en un tren—i jo no sabia si havia dormit amb ella o si només m’havia sargit la roba.”

“les persones no són dolentes quan tenen molt d’espai.”

“El meu retret era que no fos vident. Ara sé que les dones pressenten tot el què ens passa, però això no obstant, esperen que els diguis una paraula.”

“les dones no cometen ximpleries com nosaltres per negligència i irreflexió, sinó quan se senten molt desgraciades.”

3 comentaris:

  1. Doncs jo, en el primer llibre que he pensat, ha estat el "Laura y Julio" del meu idolatrat Millás... Però segur que em passo el cap de setmana donant-hi voltes i cada vegada que se me n'acudeixi un altre se m'il·luminarà la cara com si hagués trobat una pipeta d'or dins d'una paletada de fang...

    Bon cap de setmana tingui, berta bocado :-)

    ResponElimina
  2. Jo el darrer llibre que he vist (encara no l'he llegit) relacionat amb aquest tema és "Cuentos de Firozsha Baag", de Rohinton Mistry. Firozsha Baag és el nom d'un edifici de Bombay, i cadascun dels onze relats del llibre està situat a un dels seus apartaments. Té molt bona pinta, i més ara que sembla que Bombay s'està posant de moda com a espai literari.

    ResponElimina
  3. Ostres m'apunto aquest Hotel Savoy. Un altre per a la teva llista també podria ser El mercader de alfombras, també publicat per Libros del Asteroide.

    ResponElimina