dimecres, 30 de gener de 2008

COSES QUE ES PERDEN (II)

Si quan érem adolescents ens haguéssim dedicat, quan érem als bars, a escriure per exemple la saga d'un nen mag amb ulleres, ara segurament seríem riques, però quan ens trobàvem, la Berta Bocado i les seves amigotes, ens dedicàvem al fabulós i entretingut món de les llistes... [això passava fa set o vuit anys, no? en el cafè di roma que ara és la casa del jamón!!! i del vi...]

I és clar, també vam fer una llista de COSES QUE ES PERDEN.

Ara, aprofitant les pèrdues literàries de la darrera entrada, us envio la llista (no es veu massa bé perquè és un tovalló pollós típic de bar, però tot el què té de cutre ho té d'autèntic) de tot allò que ens va semblar, al seu moment, possible de PERDRE:

L'HONOR
LES CAUSES
LA DIGNITAT (PROFESSIONAL I DEMÉS)
L'AMOR
L'OREMUS
LA VIRGINITAT
EL PUNT DEL LLIBRE
EL NORD
EL TEMPS
EL RITME
LES GANES
EL TO
LA VERGONYA
LA IL·LUSIÓ
LES OPORTUNITATS
EL FILL AL CORTE INGLÉS
LA PACIÈNCIA
L'ALEGRIA
LA VISTA
EL SENTIT
EL CAP
ELS PANTALONS
EL SENY
LA CARTERA
LA GANA
UNA AGULLA EN UN PALLER
LA POR
ELS PAPERS
LA MEMÒRIA
ELS RECORDS
ELS ANYS
LA SALUT
LA RAÓ
UN ARXIU DE WORD
ELS TRENS
LES AMISTATS
L'ESPERANÇA
LA FE
L'AFECTE DE LES PERSONES
LA LLIBERTAT
LA CONFIANÇA
EL TELÈFON
ELS SOMNIS
LA SON
L'ORGULL
LA CREDIBILITAT
UN POLVO
LA INNOCIÈNCIA
LA REPUTACIÓ
UN MITJÓ

jo no voldria ser pretensiosa però crec que, excepte un fill al corte inglés, ja ho he perdut tot com a mínim una vegada...

2 comentaris:

  1. jo espero no perdre mai les amistats, les vostres amistats que són les millors. I ara mateix el que estic perdent, tot i que no vull per res del món, és la vista dreta...

    ResponElimina
  2. Doncs jo, que sóc molt jove (lalalaaa) encara hi ha moltes coses d'aquesta llista que no he perdut, i espero no perdre mai. La primera, que tot i que en aquesta llista no hi és, és la llibreta on ho vaig apuntant tot (llibres, discos, pelis, restaurants, botigues, noms, adreces...). Ara que ja porto la meitat de la llibreta plena, estic pensant a ficar-la en un calaix on NO ES PERDI només de la por que em fa que un dia desaparegui...

    Això sí, de mitjons (al llit, cada nit; gràcies a déu els recupero al matí en una capbussada) i d'arxius (i no només de word...) n'he perdut més que vosaltres dues juntes, això segur!

    ResponElimina