dimecres, 30 de gener de 2008

COSES QUE ES PERDEN (I)

A la darrera tertúlia literària d'Al·lots
[un bon lloc on passar un dilluns al mes amb la Berta Bocado i altres personatges molt interessants]
vam començar a parlar, a partir del llibre de Gianni Rodari, El Paseo de un distraído, editat per SM, del fet de perdre coses i com és aquest un recurs literari força utilitzat.
Si en el llibre de Rodari, un nen distret perd les parts del cos, en el llibre de Robert Walser. L'home que no s'adonava de res, editat per Cruïlla, dins el vaixell de vapor de la sèrie blanca, la cosa es complica encara més.
En aques cas, a l'home protagonista li van prenent coses i ell no se n'adona: els pantalons, el plat de taula, el terra on trepitja, la cigarreta de la boca, la dona, els fills i ell no s'entera de res.
Es tracta d'un llibre molt divertit, surrealista, de fàcil lectura per a primers lectors i amb les il·lustracions de Carmen Segovia. Una delícia, vaja.



A banda d'aquests llibres, vam comentar també el joc que dóna el fet de perdre coses per recrear llibres de buscar, a l'estil dels tronats Wally, però amb un toc més d'elegància.

Vam destacar el llibre
d'Emmanuelle Houdart. Los viajes maravillosos del hada Lilú. de Kókinos, amb imatges com aquesta, on una fada es passeja per les diferents pàgines i ens indica totes les coses que va perdent: que si perletes daurades, que si un llibre, que si bombolles de sabó, etc.

i un altre llibre de buscar, ideal per a amants de París, la història de dos germans, l'Elsa i Max, que passejant per diferents escenaris del París de principis de segle XX, van perdent peces de roba o estris de l'escola. Al final del llibre trobareu informació de la ciutat i dels espais que apareixen il·lustrats. Ai, París!

Mcclintock, Barbara. Elsa y Max de paseo por París. Molino.




Doncs, au, no perdeu més temps i busqueu-ne algun... o deixeu-vos perdre un dia per al·lots.

2 comentaris:

  1. El proper dia 18 em deixaré perdre per Al·lots, que ja n'hi ha prou del meu enclaustrament deprimit, i buscaré aquesta delícia de llibre sobre el meu amor, París... Sí, Berta, sí, Ai, París!

    ResponElimina
  2. Pequeña Saltamontes, suposo que recomanar-te "Paris je t'aime" deu ser com... perdre el temps, oi? :-)

    Aviam si és veritat que ens veiem a la propera tertúlia!

    ResponElimina