dilluns, 21 de gener de 2008

ARA QUE ÁNGEL GONZÁLEZ JA NO HI ÉS

Aquest matí, fent un cafè en un petit bar anomenat "petit Cabaret" o alguna cosa així, al carrer consell de cent, --molt recomanable per l'ambient i la cambrera-- m'he assabentat, per casualitat, de la mort del poeta Ángel González.

[imatge del llibre Una casa para el abuelo. Isidro Ferrer]

Vaig descobrir el poeta fa uns quants anys, gràcies a la Míriam, i he viatjat molt en cotxe escoltant un cd on el mateix González recitava poemes seus. Sembla que els darrers anys de la seva vida no van ser fàcils i ara, en canvi, tothom s'apunta a homenatjar-lo.

Reivindiquem doncs la POESIA. AMUNT ELS POETES, HOMES I DONES, VIUS I MORTS!
Si teniu ganes de llegir-ne alguns poemes, podeu fer-ho just aquí.

Jo us en deixo un tast.

MUERTE EN EL OLVIDO

Yo sé que existo
porque tu me imaginas.
Soy alto porque tu me crees
alto, y limpio porque tú me miras
con buenos ojos,
con mirada limpia.
Tu pensamiento me hace
inteligente, y en tu sencilla
ternura, yo soy también sencillo
y bondadoso.
Pero si tú me olvidas
quedaré muerto sin que nadie
lo sepa. Verán viva
mi carne, pero será otro hombre
-oscuro, torpe, malo- el que la habita...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada