dijous, 17 de gener de 2008

ALESHORES, UNA CAMÈLIA.

Ahir vaig rebre per correu postal un sobre amb el nom de Berta Bocado, de part dels Reis d’Orient. En una nota se’m feia evident [això va per les dones de poca fe que dubten de la màgia reial] que els reis sí que llegeixen tots els blocs.


Just el dia que he acabat el llibre de L’elegància de l’eriçó, he rebut en Firmin. Moltes gràcies a la meva reina M.

Pel què fa al llibre de Muriel Barbery, L’elegància de l’eriçó, només dir-vos que us el recomano. Llegiu-ne crítiques diverses a altres blocs, aquí, allà, més enllà, i una més, que seran millors que la meva. A mi m’ha agradat la reflexió que fa sobre la bellesa, sobre la importància de l’art, del sentit de la llengua i fins i tot de la gramàtica.

Bé, la veritat és que alguns dels fragments han funcionat com un veritable I ching que m’ha despertat d’una llarga migdiada que ja feia massa que durava.


Us transcric algunes de les frases que he subratllat, justament aquelles frases que m’hauria agradat escriure a mi, que m’han fet riure o...

Reflexions de la petita Paloma, de dotze anys, filla d’un ministre:

“L’únic interès dels gats és que constitueixen objectes decoratius mòbils, un concepte que trobo intel·lectualment interessant, però els nostres tenen una panxa que penja massa perquè això se’ls apliqui”.

“Te i manga contra cafè i diari: l’elegància i l’encís contra la trista agressivitat dels jocs de poder del adults.”

“¿No hi ha alguna cosa que us grinyola, a vosaltres, si us dic que un paraigüer pot costar dos-cents noranta-nou euros?”

“El marit de l’Hélène és gastroenteròleg i us puc garantir que, al país dels metges, el gastroenteròleg no és el més pobre…”

Pensaments de Madame Michèle, la portera autodidacta :

“Cansada, sí, cansada…
Cal que alguna cosa acabi, cal que alguna cosa comenci.”

“Havia discutit amb un jove que feia la tesi sobre patrística grega i m’havia preguntat com podia arruïnar-se tanta joventut al servei de no-res. Quan es reflexiona a fons sobre le fet que allò que preocupa el primat abans que res és el sexe, el territori i la jerarquia, la reflexió sobre el sentit de la pregària en Agustí d’Hipona sembla relativament fútil.”

“Aquests dies necessiteu desesperadament l’Art. Aspireu ardentment a restablir la vostra il·lusió espiritual, desitgeu apassionadament que alguna cosa us salvi dels destins biològics perquè tota la poesia i tota la grandesa no es vegin eliminades d’aquest món.”

“¿Quina és aquesta guerra en què lluitem, en l’evidència de la nostra desfeta? Matí rere matí, esgotats de totes aquestes batalles que vénen, reconduïm la basarda de la vida quotidiana, aquest passadís sense fi que, a les darreres hores, esdevindrà el nostre destí a força de recórrer-lo durant tant de temps. (…)

Aleshores, una camèlia.”

2 comentaris:

  1. Quan acabi amb la lladre, havent passat pel nano del pijameta, aniré a petar de cul a l'eriçó (aquests són els meus plans lectors "nocturns" per les properes setmanes). Ja us explicaré què tal :-)

    ResponElimina
  2. sí, realment aquest llibre és dels que et fa pensar i dels que desitjaries escriure tu mateixa...

    ResponElimina