dimecres, 24 d’octubre de 2007

CADA LLIBRE TÉ LA SEVA MÚSICA

A la darrera tertúlia literària a la llibreria Al·lots vam tenir el plaer de parlar amb els autors Ricardo Alcántara i Gusti. Són dos personatges ben interessants que m'agradaria que tots els crazy coneguéssiu.

Podria parlar-vos d'ells dos però no ho faré, avui no. Però vull presentar-vos aquest llibre:


I ara direu, què té a veure una cosa amb l'altra?
Segurament res.
Però tan Alcántara com Gusti coincidien a dir que cada llibre té la seva música.
I em vaig quedar amb la frase -no vaig ser l'única-.
I just el mateix dia em topo amb aquest peculiar llibre de Pascal Blanchet, un llibre que porta incorporada la llista de discs (de vinil si pot ser) que cal escoltar mentre es llegeix.

L'editorial Barbara Fiore, que és la responsable de La fuga, dóna aquesta biografia de l'autor:
Pascal Blanchet. Nacido en 1980.
Creció a Tríos-Riviéres donde regresó después de su estancia en Montreal. Su grandes pasiones son el diseño del siglo 20, la arquitectura y sobretodo la música jazz. Destaca su interés para la ilustración y los carteles, descubriendo a los grandes cartelistas, como Carlu, Cassandre, Steinwess, a partir de su joven edad.
Está representado en el mercado internacional por la agencia neoyorquina Jacqueline Dedell. Pascal Blanchet si inspira en la música, en este caso en el jazz de los años 30 a los años 50. Ha trabajado para Penguin Book, la revista The San Francisco, Optimize Magazine y Storage Magazine.

Què creieu lectorscrazy...
és cert que cada llibre té una música? quina és la música del vostres llibre preferit?
La Berta Bocado promet buscar a la biblioteca alguns dels discs que demana Blanchet i comentaré la meva lectura visual-sonora d'aquesta història d'amor amb música de jazz dels anys 30.
salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada