diumenge, 26 d’abril de 2015

Paraules sàvies de Michèle Petit

Paraules de Michèle Petit a la "41ª Feria Internacional del Libro de Buenos Aires 2015"
Paraules copiades d'aquest article a Página/12.
Jo no ho sabria dir més bé. 

“Necesitamos el arte porque no somos solamente variables económicas más o menos ajustadas a un universo productivista. Más que ver en los libros y en la lectura una inversión para futuros más rentables, veámolos como espacios en los que vivir, de tanto en tanto, un presente más vasto, más intenso, donde conciliarnos con el mundo y con los otros”


“El desafío no es sólo formar lectores en un momento en que su número iría disminuyendo. A nadie se le ocurre que se les canta a los niños para que se conviertan en grandes músicos. Se trata más bien de vivir experiencias esenciales para el desarrollo psíquico, emocional, intelectual, estético; experiencias que abren espacios propicios al juego, al sueño, a la exploración de sí mismo, de los otros, del mundo, al compartir, al diálogo, al pensamiento, y que hacen que el mundo se vuelva un poco más habitable”


“Uno habita en medio de objetos que proyectan un poco de belleza sobre la cotidianidad. Uno habita una lengua cercana al cuerpo, a las sensaciones, una lengua atenta a los detalles de la realidad que evoca, pero que da lugar también a otro sitio, un más allá de lo inmediato, un pasado o un futuro imaginado, una parte soñada. La realidad necesita de la fantasía para ser deseable. Esa parte imaginada, invisible, es vital.”

Paraules que trobarem al seu nou llibre Leer el mundo (FCE, 2015). 

dissabte, 25 d’abril de 2015

Recomanacions de Sant Jordi 2015

El mes d'abril ha estat de bojos, aquest any el llistat de recomanacions que preparo per la biblioteca Roca Umbert de Granollers ha sortit sense els comentaris perquè el dia abans no estava acabat. Jo havia llençat la tovallola però la Sònia, en Jan i la Fontseca s'han arremangat perquè sortís, encara que fos sense comentar. 
Quan el veig, sempre penso, falta aquest, potser aquest hauria d'anar a la categoria d'edat posterior...
Ara pensava: m'he deixat la Rínxols dels Minipop de Combel, i també els Buñuelos de huracán de A buen paso... i molts d'altres, segur!

Però ves! Ha anat així. Aquí us deixo l'enllaç per si us pot ser útil.

dilluns, 6 d’abril de 2015

El perillós exercici de canviar de pàgina

Com tot en aquesta vida, el salt, el canvi de pàgina en els llibres pot ser un problema o un repte. Alguns autors, per evitar problemes, decideixen jugar amb un marc que separi clarament les imatges.
Com passava per exemple en aquesta relíquia tan bonica que encara trobareu en alguna biblioteca:

Clement, Claude. El Lutier de Venècia. Il·lustr. Frédéric Clément. Aliorna, 1989


Fins i tot hi ha autors que trien fer tot el llibre amb cartó prim (no cal que sigui un llibre per bebès) perquè és la millor manera d'evitar el salt de pàgina.
Seria el cas, per exemple de molts llibres promenade, com els imprescindibles llibres de les estacions de Susanne Rotraut Berner:


Els llibres fets de cartó també afavoreixen que es puguin utilitzar per a narrar en grup. És el cas de la col·lecció Petits contes du tapis de l'editorial Seuil Jeunesse. O les reedicions en gran format de clàssics que edita L'école de Loisirs, d'obres d'Ungerer, Nadja o Solotareff.

Ara bé, hi ha autors que han volgut jugar amb el salt de pàgina incorporant aquest aspecte físic del llibre a la història. Recordo alguns casos destacables:

Sequera, Armando José. Un món de colors. Il·lustr. Blanca Nieto Gómez.  Thule Ediciones, 2007
El protagonista feia un canvi de vida, posava una mica de color a la seva rutina, coincidint justament en aquest pas de pàgina.  Del blanc de l'esquerra, a la pàgina en color de la dreta.


I especialment un llibre que diria que està descatalogat i que és una meravella:

Arnal, Txabi. Tres germanes lladres. Il·lustr. Elena Odriozola. OQO, 2007
El text ens parla de tres germanes que, només néixer, ja comencen a robar. Odriozola fa un treball excepcional, ple de clicades d'ullet i jocs visuals. Fixeu-vos que només començar, a la coberta, les noies ja estan robant les lletres del títol!

 
Doncs bé, busqueu el llibre i descobriu on situa Odriozola la il·lustració de la primera germana gran, la que es diu Oculta i sempre s'amaga.
Efectivament, enmig de les dues pàgines! Mig amagada, tant, que en una lectura ràpida del llibre podries pensar: "Coi, amb tan espai en blanc, perquè ha fet el dibuix just al cosit de les pàgines!"

I un darrer exemple, una novetat que converteix el canvi de pàgina en l'eix central de la història. Un llibre molt divertit, interactiu i que no deixa de ser un interessant exercici de reflexió del format del llibre.  


Byrne, Richard. ¡Este álbum se ha comido a mi perro! Cubilete, cop. 2014
El títol mateix ja porta la paraula "àlbum" i no pas llibre, fet que indica que estem parlant d'un tipus concret de llibre il·lustrat i amb un intent de reflexionar sobre la seva especificitat.
I és que en aquesta història, el canvi de pàgina ja no és un punt de canvi, una porta que travesses, un salt psicològic, sinó que és un espai nou, un espai físic on poden anar a parar objectes i personatges. 

 

I arribats en aquest punt, no podem deixar de parlar de Suzy Lee, l'autora que segurament ha investigat més sobre aquest límit de ficció dels llibres. 
Jo mateixa en aquest bloc vaig estar criticant el llibre de La ola pensant que havia estat mal enquadernat.
Gràcies a les llibreteres del Pati de llibres vam podem descobrir que tot formava part d'un estudi de l'autora, que es recollia en aquest manual: Suzy Lee. La trilogia del limite. Corraini, 2012 [italià]


Lee, Suzy. La trilogía del límite. Barbara Fiore, 2014


Doncs bé, ara Barbara Fiore ha tret el llibre en castellà i és una ocasió perfecta per descobrir els secrets de La ola, Sombras, Espejo, i entendre tot allò que planteja Suzy Lee sobre la divisió interna de la doble pàgina en la narració amb imatges en els àlbums il·lustrats.

diumenge, 8 de març de 2015

Hi ha dos tipus de persona...

[Via Pep Molist]:
"Existen dos clases de hombres: aquellos que duermen y sueñan de noche y aquellos que sueñan despiertos cada día... esos son peligrosos, porque no cederán hasta ver sus sueños convertidos en realidad."
Thomas Edward Lawrence



[Via Sílvia Rabat]:
Una madre de l'Alejandro Palomas.



[Via tuiter de Lluís Bertrans Bufí]:
@lluisbertrans Ei @Bertabocado, vist a Ladykillers dels germans Coen: "Hay dos tipos de personas, los que tienen almorranas y los que van a tenerlas"

[Via whasap Librosfera]:
Vinyeta del bo d'en Cuttlas, de Calpurnio.


i per últim trobat en la meva darrera lectura, la novel·la juvenil estupendíssima:
Andreu Martíni Jaume Ribera. Els bessons congelats. Fanbooks, 2015


... és més llarga l'explicació, haureu de buscar el llibre i de pas, llegiu-lo, és molt entretingut!

dimarts, 24 de febrer de 2015

#Montreuil2014 (3) a la llibreria Al·lots

Aquest dilluns 23 de febrer, gràcies a la generositat de la Paula, ens hem trobat a la llibreria Al·lots per comentar els llibres que vam comprar al darrer Saló de llibre infantil i juvenil de Montreuil, Paris.
Una de les coses que sempre comentem és que al llarg dels anys ens hem anat fent una petita biblioteca de llibres francesos que no han arribat a aquí i sap greu no donar-los a conèixer.

Però com que som dones espavilades, amb recursos, hem organitzat aquesta petita trobada. I crec que ha anat molt bé perquè totes les assistents han manifestat les ganes de venir l'any vinent a Montreuil. Fins i tot tenen algunes propostes de noliejar un bibliobus o un autocar!

Aquests són alguns dels llibres que jo he portat...

William Wondriska. Tout toute seule. Editions Hélium, 2014
El vaig comprar pensant que era d'estètica retro però en veritat és una traducció d'un llibre americà dels anys 60. 
De fet, és un bany d'autoestima per a una nena de cinc anys que fa un llistat de totes les coses que és capaç de fer ella sola. Alison fa un inventari per demostrar que tot i ser petita pot córrer per la sorra, mirar per la finestra, baixar per un tobogan, dirigir una desfilada, mirar les formigues... i també algunes altres coses que potser pertanyen al món dels desitjos com pilotar un avió o cavalcar un elefant...
M'agrada molt i molt i amb la meva col·laboradora Llum l'hem compartit molts cops. S'hi sent molt identificada. 

Us he de dir que gràcies a un tuit de la sfer, hem descobert que la Pequeña ciutad de P. és una fan de l'autor i en sap un munt de coses.
Mireu, si no, totes aquestes entrades fabuloses al seu blog sobre Wondriska, i Wondriska 

El segon llibre que volia compartir era un curiós imatgiari sobre les paraules que denoten temps. 
Grive, Catherine. Les mots du temps. Il·lustr. Janik Coat. Thierry Magnier, 2014.
El llibre porta una petita introducció que explica que els infants neixen amb un concepte de "temps infinit" i a poc a poc, amb les rutines del dia a dia, van aprenent a posar límits al seu temps.
A continuació cada doble pàgina està dedicada a un indicador temporal com ara: sempre, mai, matí, vespre, al passat, al futur, molt temps, un moment...
A l'esquerra hi ha la paraula en gran, amb una petita definició. I just a sota, una frase d'exemple dirigida als infants, molt pensada perquè ells la puguin entendre. A la dreta una fotografia artística, mostra una escena amb un infant que il·lustra el concepte d'una forma ben evocadora.

I per acabar, un llibre, al meu entendre, fascinant, que demostra que no cal que els llibres siguin clars, mastegats, sinó que s'agraeix que et demanin més d'una lectura...
Van de Vendel, Edward. Le chien que Nino n'avait pas. Il·lustr. Anton van Hertbruggen. Didier Jeunesse, 2014 
Un llibre traduït del neerlandès, amb unes il·lustracions que et transporten directament a un bosc, on podria viure, a jutjar per la paleta de colors, la Hilda y el trol de Barbara Fiore.
Nino té un gos invisible que només veu ell i que l'ajuda a conviure amb les preocupacions de la infància i la llunyania d'un pare que, endevinem, sempre enfeinat. Un dia però, els pares li regalen un gos de veritat, que pot veure tothom. El Nino l'accepta, amb més o menys il·lusió, però encara que els pares potser no ho entendran, el Nino continuarà necessitant els seus amics invisibles. 



Els llibres que més han agradat han estat dos que portava l'Esther: una història de llops i biblioteques de l'Emily Gravett: Les loups i una enciclopèdia ESPECTACULAR: La mémoire de l'éléphant que algú hauria de traduir a casa nostra!!

dilluns, 16 de febrer de 2015

Darreres lectures

Entre capsa i capsa, nadals i trasllats, no us pensessiu pas que a casa hem deixat de remirar bons llibres infantils i juvenils.
Alguns els va cagar el tió, d'altres els van portar els reis. De tots, però, aquests han estat els nostres preferits:


1. La nova col·lecció "Literatura mini" de Coco books, per a nadons sofisticats amb pares lectors.
A casa ja tenim, per a la meva col·laboradora i futura dissenyadora:  Anna Karènina. El primer llibre de la moda. 
I per al meu col·laborador, fanàtic de Lewis Carroll (i que ha disfrutat com un boig amb el llibre de Prohibido leer Lewis Carroll (Anaya, 2013)): Alícia al país de les meravelles.

Algú podria pensar que no té raó de ser una col·lecció com aquesta, però a mi m'ha robat el cor. Que és prescindible?, potser sí, però trobo molt divertit aprendre les parts del cos a partir del llibre de Frankenstein o aprendre a comptar amb el Dràcula (de fet, ja ho fèiem a Barrio Sésamo) 

2.Gusti. Mallko y papá. Oceáno Travesía, 2014
Heus aquí un d'aquells llibres diferents, únics en la seva espècie, que et captiven per la sinceritat que desperten. No si val que us en parlin. Busqueu-lo i fullejeu-lo. Gusti explica a través de notes i esbossos com ha tardat cinc anys a fer-se càrrec que el seu fill té el Síndrome de Down. Quin ha estat el procés d'acceptació i com, a través del dibuix, ha arribat a establir una connexió amb el seu fill.



3. Duran, Miquel. Més o menys jo. La Galera, 2014
I una novel·la, que pot ser juvenil, o no, i que m'ha agradat molt. També és difícil de definir perquè el mèrit de Duran és la veu narrativa amb la que explica la història. L'argument no és nou: un retrat familiar ambientat a Pujarnol, a prop de Banyoles, això sí!, des del punt de vista d'un adolescent una mica avorrit. 
Un llibre per llegir amb calma perquè és possible que et passi igual com insinua la coberta: si montes un moble de l'ikea massa ràpid, et pot passar que arribis al final i et sobrin peces.

 "El pas de la tardor a l'hivern, concretament, s'ha esdevingut avui vint-i-dos de desembre, un pèl tard, potser. Sortíem amb el cotxe cap a Banyoles, era l'últim dia de classe abans de les vacances. El paisatge ha exigit silenci amb el seu silenci, com els professors més vells de l'institut, i el pare ha demanat a la mare que si us plau parés el motor.
-Xst: l'hivern.
De sobte, els arbres han perdut el color i un únic cop de vent els ha despullat de totes les fulles. Se les ha endut cap a Banyoles, on la gent és més atenta i l'hivern permet, també, temperatures agradables als migdies i algunes nits sense estrelles." pàg. 59

Llegiu-ne una ressenya del meu company de llibresalreplà


4. De totes les reedicions que ha fet Kalandraka se'm fa difícil triar-ne només una. Podria parlar-vos dels inventaris il·lustrats, d'arbres, d'animals o del mar. 
O potser de l'edició en català del conte de Gianni Rodari Un conte embolicat, amb il·lustracions d'Alessandro Sanna. 

O de l'acurada edició d'un llibre que ens parla dels camps d'extermini nazis, amb la voluntat de mantenir viva la memòria històrica per tal que no es repeteixin els fets.
Vander Zee, Ruth. La història de L'Erika. Il·lustr. Roberto Innocenti. Kalandraka, 2015

Però potser em decanto per una novetat que no havia estat editada anteriorment ni tan sols en castellà: un llibre il·lustrat per Maurice Sendak, Ossets. Reconeixeu el nen protagonista?

diumenge, 18 de gener de 2015

Perdoneu la baixa producció, però estic de mudances

I jo em pregunto, amb l'atracció fatal que sento pels autors Oulipians, com Raymond Queneau i George Perec, com pot ser que no hagués llegit mai, o no recordés, aquest text sobre mudances?
I això que en porto tantes que he perdut el compte. 
Amb criatures, això vol dir des del 2005, aquesta d'ara serà la sisena vivenda.

"MUDARSE: 
Dejar un apartamento. 
Desocupar una casa. 
Levantar el campo. 
Despejar. 
Ahuecar el ala.
Inventariar ordenar clasificar seleccionar 
Eliminar tirar vender 
Romper 
Quemar 
Bajar desellar desclavar despegar desatornillar descolgar 
Desconectar soltar cortar sacar desmontar doblar cortar 
Enrollar Empaquetar embalar apretar anudar apilar juntar amontonar atar envolver proteger recubrir cerrar apretar 
Recoger llevar levantar 
Barrer 
Cerrar 
Marcharse" 

"Especies de espacios" Georges Perec 1974

+ Hi ha dos tipus de persona

Tres cromos més pescats de tuiter. Gentilesa @librosfera i @CgAjeanmurdock

Al tuiter i a la lij!

@XaviRoca66
El món es divideix entre la gent que els dies tristos es posa cançons alegres i la que s'hi posa cançons més tristes encara

@XaviRoca66)
El món es divideix entre qui diumenge s'entesta a fer-ho tot i qui s'entesta a no fer res

jeanmurdock @CgAjeanmurdock
Una pels #dostipus de la @Bertabocado.
De #ElDiarioCompletamenteVerídicoDeUnIndioATiempoParcial, de @Sherman_Alexie. pic.twitter.com/T1lJ7EYCr1 28 nov. 2014 10:11


[per cert, aquest nadal he llegit el llibre i m'ha agradat molt].
Alexie, Sherman. Diari del tot verídic d'un indi a mitja jornada. Barcelona: Edicions de 1984, 2014


FAT AMY @RelatableQuote
https://twitter.com/RelatableQuote/status/532237231206187008?cn=bWVudGlvbg%3D%3D

Leona@MamaLeona77
Yo sólo creo en 2 tipos de personas: las que desenrollaban el phoskitos y las que lo mordían sin importarles ese quebranto de la geometría.

dins un clàssic de la literatura catalana:

Roig, Montserrat. El cant de la joventut. Ed. 62, 1989
pàg. 93:
"...la diferència que importa no és la que hi ha entre els qui tenen secrets i els qui no en tenen, sinó la que separa els que ho volen saber tot i els que no. Jo afirmo que aquesta recerca és signe d'amor.
Julian Barnes. El lloro de Flaubert

dimarts, 16 de desembre de 2014

Repensar els espais per a infants i joves de les biblioteques

Espais i biblioteques.
Repensar les sales infantils i juvenils de les biblioteques.
No us perdeu el bloc, el curs i la reflexió posterior...


Tot de la mà de les infatigables bibliotecàries del Bib.botó

ELS ESPAIS PER A INFANTS I JOVES A LES BIBLIOTEQUES
http://cocreacio.blogspot.com.es/

diumenge, 14 de desembre de 2014

Recomanacions nadalenques de lij 2014

Com cada any, comencen a arribar guies amb recomanacions de literatura infantil i juvenil per regalar aquest Nadal.

Us n'enllaço algunes:
- Les recomanacions de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers, amb el disseny sempre tan acurat del Juan Pedro. Aquesta vegada a partir de les imatges del llibre La caja de las palabras, de Mar Benegas i Eva Vázquez.

- La guia Selección lecturas de navidad 2014, sempre puntual de la Mariona de Tamarite
- La guia de Novetats de nadal 2014 de les bibliotecàries de Vilassar de Mar: Sílvia Cantos i la Mireia
Martínez
- Des de Rosa Sensat, la guia imprescindible El Garbell, núm. 3
- i per descomptat, seguiu els calendaris d'advent i recomanacions del Pati de Llibres, l'Espolsada i Al·lots!