dimarts, 24 febrer de 2015

#Montreuil2014 (3) a la llibreria Al·lots

Aquest dilluns 23 de febrer, gràcies a la generositat de la Paula, ens hem trobat a la llibreria Al·lots per comentar els llibres que vam comprar al darrer Saló de llibre infantil i juvenil de Montreuil, Paris.
Una de les coses que sempre comentem és que al llarg dels anys ens hem anat fent una petita biblioteca de llibres francesos que no han arribat a aquí i sap greu no donar-los a conèixer.

Però com que som dones espavilades, amb recursos, hem organitzat aquesta petita trobada. I crec que ha anat molt bé perquè totes les assistents han manifestat les ganes de venir l'any vinent a Montreuil. Fins i tot tenen algunes propostes de noliejar un bibliobus o un autocar!

Aquests són alguns dels llibres que jo he portat...

William Wondriska. Tout toute seule. Editions Hélium, 2014
El vaig comprar pensant que era d'estètica retro però en veritat és una traducció d'un llibre americà dels anys 60. 
De fet, és un bany d'autoestima per a una nena de cinc anys que fa un llistat de totes les coses que és capaç de fer ella sola. Alison fa un inventari per demostrar que tot i ser petita pot córrer per la sorra, mirar per la finestra, baixar per un tobogan, dirigir una desfilada, mirar les formigues... i també algunes altres coses que potser pertanyen al món dels desitjos com pilotar un avió o cavalcar un elefant...
M'agrada molt i molt i amb la meva col·laboradora Llum l'hem compartit molts cops. S'hi sent molt identificada. 

Us he de dir que gràcies a un tuit de la sfer, hem descobert que la Pequeña ciutad de P. és una fan de l'autor i en sap un munt de coses.
Mireu, si no, totes aquestes entrades fabuloses al seu blog sobre Wondriska, i Wondriska 

El segon llibre que volia compartir era un curiós imatgiari sobre les paraules que denoten temps. 
Grive, Catherine. Les mots du temps. Il·lustr. Janik Coat. Thierry Magnier, 2014.
El llibre porta una petita introducció que explica que els infants neixen amb un concepte de "temps infinit" i a poc a poc, amb les rutines del dia a dia, van aprenent a posar límits al seu temps.
A continuació cada doble pàgina està dedicada a un indicador temporal com ara: sempre, mai, matí, vespre, al passat, al futur, molt temps, un moment...
A l'esquerra hi ha la paraula en gran, amb una petita definició. I just a sota, una frase d'exemple dirigida als infants, molt pensada perquè ells la puguin entendre. A la dreta una fotografia artística, mostra una escena amb un infant que il·lustra el concepte d'una forma ben evocadora.

I per acabar, un llibre, al meu entendre, fascinant, que demostra que no cal que els llibres siguin clars, mastegats, sinó que s'agraeix que et demanin més d'una lectura...
Van de Vendel, Edward. Le chien que Nino n'avait pas. Il·lustr. Anton van Hertbruggen. Didier Jeunesse, 2014 
Un llibre traduït del neerlandès, amb unes il·lustracions que et transporten directament a un bosc, on podria viure, a jutjar per la paleta de colors, la Hilda y el trol de Barbara Fiore.
Nino té un gos invisible que només veu ell i que l'ajuda a conviure amb les preocupacions de la infància i la llunyania d'un pare que, endevinem, sempre enfeinat. Un dia però, els pares li regalen un gos de veritat, que pot veure tothom. El Nino l'accepta, amb més o menys il·lusió, però encara que els pares potser no ho entendran, el Nino continuarà necessitant els seus amics invisibles. 



Els llibres que més han agradat han estat dos que portava l'Esther: una història de llops i biblioteques de l'Emily Gravett: Les loups i una enciclopèdia ESPECTACULAR: La mémoire de l'éléphant que algú hauria de traduir a casa nostra!!

dilluns, 16 febrer de 2015

Darreres lectures

Entre capsa i capsa, nadals i trasllats, no us pensessiu pas que a casa hem deixat de remirar bons llibres infantils i juvenils.
Alguns els va cagar el tió, d'altres els van portar els reis. De tots, però, aquests han estat els nostres preferits:


1. La nova col·lecció "Literatura mini" de Coco books, per a nadons sofisticats amb pares lectors.
A casa ja tenim, per a la meva col·laboradora i futura dissenyadora:  Anna Karènina. El primer llibre de la moda. 
I per al meu col·laborador, fanàtic de Lewis Carroll (i que ha disfrutat com un boig amb el llibre de Prohibido leer Lewis Carroll (Anaya, 2013)): Alícia al país de les meravelles.

Algú podria pensar que no té raó de ser una col·lecció com aquesta, però a mi m'ha robat el cor. Que és prescindible?, potser sí, però trobo molt divertit aprendre les parts del cos a partir del llibre de Frankenstein o aprendre a comptar amb el Dràcula (de fet, ja ho fèiem a Barrio Sésamo) 

2.Gusti. Mallko y papá. Oceáno Travesía, 2014
Heus aquí un d'aquells llibres diferents, únics en la seva espècie, que et captiven per la sinceritat que desperten. No si val que us en parlin. Busqueu-lo i fullejeu-lo. Gusti explica a través de notes i esbossos com ha tardat cinc anys a fer-se càrrec que el seu fill té el Síndrome de Down. Quin ha estat el procés d'acceptació i com, a través del dibuix, ha arribat a establir una connexió amb el seu fill.



3. Duran, Miquel. Més o menys jo. La Galera, 2014
I una novel·la, que pot ser juvenil, o no, i que m'ha agradat molt. També és difícil de definir perquè el mèrit de Duran és la veu narrativa amb la que explica la història. L'argument no és nou: un retrat familiar ambientat a Pujarnol, a prop de Banyoles, això sí!, des del punt de vista d'un adolescent una mica avorrit. 
Un llibre per llegir amb calma perquè és possible que et passi igual com insinua la coberta: si montes un moble de l'ikea massa ràpid, et pot passar que arribis al final i et sobrin peces.

 "El pas de la tardor a l'hivern, concretament, s'ha esdevingut avui vint-i-dos de desembre, un pèl tard, potser. Sortíem amb el cotxe cap a Banyoles, era l'últim dia de classe abans de les vacances. El paisatge ha exigit silenci amb el seu silenci, com els professors més vells de l'institut, i el pare ha demanat a la mare que si us plau parés el motor.
-Xst: l'hivern.
De sobte, els arbres han perdut el color i un únic cop de vent els ha despullat de totes les fulles. Se les ha endut cap a Banyoles, on la gent és més atenta i l'hivern permet, també, temperatures agradables als migdies i algunes nits sense estrelles." pàg. 59

Llegiu-ne una ressenya del meu company de llibresalreplà


4. De totes les reedicions que ha fet Kalandraka se'm fa difícil triar-ne només una. Podria parlar-vos dels inventaris il·lustrats, d'arbres, d'animals o del mar. 
O potser de l'edició en català del conte de Gianni Rodari Un conte embolicat, amb il·lustracions d'Alessandro Sanna. 

O de l'acurada edició d'un llibre que ens parla dels camps d'extermini nazis, amb la voluntat de mantenir viva la memòria històrica per tal que no es repeteixin els fets.
Vander Zee, Ruth. La història de L'Erika. Il·lustr. Roberto Innocenti. Kalandraka, 2015

Però potser em decanto per una novetat que no havia estat editada anteriorment ni tan sols en castellà: un llibre il·lustrat per Maurice Sendak, Ossets. Reconeixeu el nen protagonista?

diumenge, 18 gener de 2015

Perdoneu la baixa producció, però estic de mudances

I jo em pregunto, amb l'atracció fatal que sento pels autors Oulipians, com Raymond Queneau i George Perec, com pot ser que no hagués llegit mai, o no recordés, aquest text sobre mudances?
I això que en porto tantes que he perdut el compte. 
Amb criatures, això vol dir des del 2005, aquesta d'ara serà la sisena vivenda.

"MUDARSE: 
Dejar un apartamento. 
Desocupar una casa. 
Levantar el campo. 
Despejar. 
Ahuecar el ala.
Inventariar ordenar clasificar seleccionar 
Eliminar tirar vender 
Romper 
Quemar 
Bajar desellar desclavar despegar desatornillar descolgar 
Desconectar soltar cortar sacar desmontar doblar cortar 
Enrollar Empaquetar embalar apretar anudar apilar juntar amontonar atar envolver proteger recubrir cerrar apretar 
Recoger llevar levantar 
Barrer 
Cerrar 
Marcharse" 

"Especies de espacios" Georges Perec 1974

+ Hi ha dos tipus de persona

Tres cromos més pescats de tuiter. Gentilesa @librosfera i @CgAjeanmurdock

Al tuiter i a la lij!

@XaviRoca66
El món es divideix entre la gent que els dies tristos es posa cançons alegres i la que s'hi posa cançons més tristes encara

@XaviRoca66)
El món es divideix entre qui diumenge s'entesta a fer-ho tot i qui s'entesta a no fer res

jeanmurdock @CgAjeanmurdock
Una pels #dostipus de la @Bertabocado.
De #ElDiarioCompletamenteVerídicoDeUnIndioATiempoParcial, de @Sherman_Alexie. pic.twitter.com/T1lJ7EYCr1 28 nov. 2014 10:11


[per cert, aquest nadal he llegit el llibre i m'ha agradat molt].
Alexie, Sherman. Diari del tot verídic d'un indi a mitja jornada. Barcelona: Edicions de 1984, 2014


FAT AMY @RelatableQuote
https://twitter.com/RelatableQuote/status/532237231206187008?cn=bWVudGlvbg%3D%3D

Leona@MamaLeona77
Yo sólo creo en 2 tipos de personas: las que desenrollaban el phoskitos y las que lo mordían sin importarles ese quebranto de la geometría.

dins un clàssic de la literatura catalana:

Roig, Montserrat. El cant de la joventut. Ed. 62, 1989
pàg. 93:
"...la diferència que importa no és la que hi ha entre els qui tenen secrets i els qui no en tenen, sinó la que separa els que ho volen saber tot i els que no. Jo afirmo que aquesta recerca és signe d'amor.
Julian Barnes. El lloro de Flaubert

dimarts, 16 desembre de 2014

Repensar els espais per a infants i joves de les biblioteques

Espais i biblioteques.
Repensar les sales infantils i juvenils de les biblioteques.
No us perdeu el bloc, el curs i la reflexió posterior...


Tot de la mà de les infatigables bibliotecàries del Bib.botó

ELS ESPAIS PER A INFANTS I JOVES A LES BIBLIOTEQUES
http://cocreacio.blogspot.com.es/

diumenge, 14 desembre de 2014

Recomanacions nadalenques de lij 2014

Com cada any, comencen a arribar guies amb recomanacions de literatura infantil i juvenil per regalar aquest Nadal.

Us n'enllaço algunes:
- Les recomanacions de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers, amb el disseny sempre tan acurat del Juan Pedro. Aquesta vegada a partir de les imatges del llibre La caja de las palabras, de Mar Benegas i Eva Vázquez.

- La guia Selección lecturas de navidad 2014, sempre puntual de la Mariona de Tamarite
- La guia de Novetats de nadal 2014 de les bibliotecàries de Vilassar de Mar: Sílvia Cantos i la Mireia
Martínez
- Des de Rosa Sensat, la guia imprescindible El Garbell, núm. 3
- i per descomptat, seguiu els calendaris d'advent i recomanacions del Pati de Llibres, l'Espolsada i Al·lots!

dissabte, 6 desembre de 2014

#Montreuil2014 (2)

Tres autors que em va encantar de veure:

1. A banda dels autors que més o menys veiem cada any: Kveta Pacovksa, Blexbolex, Anne Herbauts, Beatrice Allemagna, Benjamin Chaud...aquest any hem vist Emily Gravett, Anthony Browne. Ens va fallar a darrera hora Quentin Blake. I tot i que sempre hi és, jo no deixo mai de visitar a certa distància prudencial, no patiu, a Timothée de Fombelle


Bé, a part de no saber ni francès ni anglès, tampoc faig bones fotos. Dec tenir altres virtuds. Curiosament en Browne tenia una cua de fans de dues hores i en canvi, la Gravett (que és aquell caparró taronja que es veu al fons), estava més sola que una mussola. Les bibliotecàries catalanes, com que som molt bona gent i sofertes, vam anar a comprar-li totes un llibre i a donar-li conversa. 

L'Anthony Browne està força vellet, i com ja vam comprovar l'any 1992, quan va venir a la Biblioteca Joan Miró de Barcelona, és clavat al seu personatge Willy!


D'en Fombelle, només dir-vos que, pel meu gust, és guapo, guapo. Que tenia una cua de fans d'unes cinquanta persones i que no em vaig atrevir a demanar-li que aprengués català i ens traduís la segona part de Vango.
De fet estava signant la seva nova novel·la, guanyadora d'una de les Pépites  2014, que sisplau, demanaríem als editors de casa nostra que no la tradueixin si no es veuen en cor de fer-la tota sencera.


2. També vaig fer dos descobriments, dues sèries que m'agradaria, somnio, veure en català... Ai!!!

La segona i la tercera part de la novel·la Les cròniques de Wildwood: 
Aquí només tenim la primera, i encara amb una distribució catalana ben complicada...

MELOY, Colin. Les Cròniques de Wildwood , il·lustr. Carson Ellis; trad. Mercè Santaulària. Madrid : Alfaguara, 2012


I la versió en còmic de les encantadores novel·les de Les Germanes Verdelaine.
Les recordeu?
Malika Ferdjoukh. Col. Les Germanes Verdelaine. 4 vols. Trad. Josep Sampere; il·lustr. Mercedes Marro. Barcelona : Cruïlla, 2005.

Allà vaig veure només els dos primers volums, corresponents a les dues primeres germanes: Enid i Hortense. Estaven a L'école des Loisirs, però sembla que hi són tots quatre!



#Montreuil2014 (1)

Ai, sempre ens quedarà París!
Des d'aquella crisi que va patir el saló l'any 2010, i que vam ajudar a superar participant en la campanya i enviant signatures a tort i a dret, no havíem sentit a parlar més de problemes i perills. 
Aquest any un parell d'editors ens comentaven que hi havia menys parades i que en faltaven algunes de molt significatives... 
La desaparició sobtada de l'editorial Autrement (creia que del saló, però ara, si entenc bé el que llegeixo, crec que ha tancat l'editorial???). I també la no presència al saló de l'editorial Memo, tot i que alguns dels seus llibres es podien comprar en parades genèriques de l'associació de llibreries Sorcières o a la llibreria d'art. 

Algú parlava per primera vegada de desavinences entre editors i llibreters... Mare meva, esperem que el sentit comú imperi i tornem a tenir saló, trenta anys més!

Jo, com cada any, vaig disfrutar moltíssim i tot em semblava meravellós. Un parell de grans estudioses que vaig trobar-me em van dir que no havien trobat cap gran novetat ni cap gran descoberta. Potser sí, però jo m'hauria comprat uns 50 llibres segurs. 

 
Fins i tot em va encantar el cartell que va despertar tanta polèmica. Sóc molt poc crítica pel què fa al saló...
Mireu en Benjamin Chaud, pare de Pomelo, el suc que n'ha tret:





dimecres, 29 octubre de 2014

#STENDHAL

Aprofitant la celebració del  dia de la Biblioteca, aquest passat 24 d'octubre,  @librosfera ha fet públic el seu projecte artístic #STENDHAL
Un plaer haver-hi col·laborat, encara que sigui fent de morta!
Felicitats i no paris, l'art ens ha de salvar de tantes coses!!!
Entreu-hi:
http://lavidaestabaagotadaenmi.tumblr.com/


dilluns, 20 octubre de 2014

ATXAGA

Casualitats de la vida, una nova aventura de la gosseta Shola, filla literària de Bernardo Atxaga, m'ha portat a recuperar un llibre que havia tingut a l'abast mil cops i que mai m'havia aturat a llegir.

 Shola y la tía de América. Il·lustr. Mikel Valverde. SM, 2014 (Barco de vapor)
Alfabeto sobre la literatura infantil. Il·lustr. Alejandra Hidalgo. Media Vaca, 1999

He fet doncs un cap de setmana Atxaga com a teràpia davant les vicissituds de la vida:

Suposo que tots coneixeu la Xola (o Shola), la gossa filòsofa del tàndem Atxaga-Valverde. En teníem tres aventures, traduïdes del basc en català i castellà. I ara arriba la quarta, i sembla que de moment només arribarà en castellà. 

Xola i els lleons,
Xola i els senglars 
Xola i l'Angelet.

Textos breus, divertits, però amb substància. Crec que ens fan molta falta sèries com aquesta. Estan en un esglaó molt delicat de la cadena lectora. Ja podem llegir sols però encara ens costa una mica. Ens calen textos que no siguin difícils però que ens arrosseguin endavant. I l'humor és una peça clau. 
Senyor Atxaga, sisplau, no esperi tant a publicar més aventures de la Xola. Cruïlla, sisplau, necessitem també la Xola en català.

 
I pel què fa a l'Alfabeto...vull creure que jo era l'única que encara no l'havia llegit. Crec que hauria de ser imprescindible, lectura obligatòria per aprovar unes oposicions de bibliotecària. O unes oposicions de persona humana en general. 

Atxaga fa un passeig pel riu, deixant-se arrossegar de l'A fins a la Z. I aprofita per parlar-nos de com entén ell la literatura infantil i els infants. És un text breu, que picoteja i cita autors, obres i personatges, però on l'autor deixa clar què pensa del didactisme, de les etiquetes, del lector implícit en un text, de les faules, les cançons de bressol... i sobretot de l'humor.

Que apareguin Alícia, Michael Ende, Winnie the Pooh, Dickens, Kafka... ja són bons motius per llegir el llibre, però potser no ens hauria de sorprendre. 
Però que a la lletra J de l'abecedari, Atxaga parli del "Jaimito" m'ha semblat brillant.

"Si yo fuera maestro, dejaría que los niños contaran muchos chistes, incluso los promovería. Primero, porque resultan liberadores, expresión de ideas o sensaciones que el niño normalmente reprime, y segundo, porque el chiste es una mini-narración, un embrión literario, una forma de introducción en la literatura."

L'humor és la nostra clau de volta:

"El río baja cada vez más rápido, como un verdadero torrente. Estábamos en la J de Jaimito; ahora estamos en la K de Kafka.
Kafka es un buen ejemplo de cómo el humor necesita siempre de unas condiciones ambientales favorables. (...)"