dilluns, 13 octubre de 2014

+ Hi ha dos tipus de persona

[via librosfera] 
morganapendragon @morganaskwlkr
Supongo que el mundo se divide entre los que saben que pueden comprar casi cualquier cosa y los que estudiamos a ver que no vendemos.

@Irisibula
#2tipusdepersona
"El món es divideix en dos: els que demanen el primer plat i els que passen directament al segon." Iris González

@Irisibula
#2tipusdepersona
Sentit a la tv: "O naces buitre o naces pollito" //


Iris González (@Irisibula)#2tipusdepersona
"@eliramirez82: Hi ha persones que t'arrenquen un somriure. I després hi ha... tota la resta."

Carmen g. aragón @CgAjeanmurdock
Un de dos per la @Bertabocado i el seu gat amb botes. De "Seriously... I'm Kidding",
@TheEllenShow. 



Jose A. Pérez (@mimesacojea)
Hay dos tipos de personas: los que consideran que la ubicación de las comas es un asunto opinable y los que las ponen bien.
https://twitter.com/mimesacojea/status/507868192564199424)


Del llibre: J.L. Witterick. El secret de la mare. Fanbooks, 2014
p.50:
"(...)  Hi ha tres menes de persones al món. Una hauria vist el gat agonitzant i no hi hauria pensat ni un moment més. Una altra hauria vist el mateix gat i s'hauria dit: "Oh, quina pena", i després hauria continuat caminant. Finalment, hi ha les persones que veuen el patiment, s'hi identifiquen i després fan un pas més enllà i es posen en acció per ajudar. (...)

Llibreria Al·lots (@LlibreriaAllots)
Del llibre La nova vida de Bluebell Gadsby. La Galera, 2014

 "El papa diu que a la vida hi ha víctimes i hi ha lluitadors"

Bloc de Misgafasdepasta.com (via @Rosaisern i @irisbula.
un seguit d'exemples il·lustrats molt i molt complets...
http://www.misgafasdepasta.com/solo-hay-dos-tipos-de-personas-en-el-mundo-tu-de-cual-eres/





dilluns, 6 octubre de 2014

El "clic" lector

Per a qualsevol mare o pare, i més si són del ram del llibre, el procés lector d'un fill és un fet especial, que s'espera i es viu amb certa por i angoixa. 
Li agradarà llegir? Ho hauré fet bé? M'hauré de menjar amb patates totes les xerrades que he fet sobre animació lectora? Hauré de fer allò que tanta ràbia em fa, de mirar si un àlbum té lletra lligada? Es quedarà enganxat a l'Stilton i hauré de comprar-ne algun?

Bé, de moment, el meu col·laborador Roc m'ha estalviat tota aquesta mena de tràmits i mals tràngols. Un dia vaig adonar-me que ja llegia. Quan va ser l'hora, va aprendre a llegir a l'escola i no va tenir problema amb la lletra de pal ni lligada, ni d'impremta. Ens havíem saltat la primera fase.

Jo, ocupada sempre amb els meus llibres infantils amunt i avall, preparant seleccions, seguint les novetats, etc. no vaig estar al cas del meu fill i mai li vaig preguntar si ja llegien, ni vaig fer l'intent de portar-li una "sireneta" de la galera... Mentre jo li llegia o portava llibres xulos per compartir, en secret, ell es va dedicar a aprendre a llegir a l'escola.

Ah! però després va entrar en una segona fase. Tot i que no tenia dificultat per llegir, no s'acabava mai un llibre. No li interessaven els llibrets de petits, d'arguments simples o de primers lectors. Em preguntava els arguments dels que jo llegia, fullejava llibres de nivell molt més alt, es passejava pel carrer amb una aventura de 200 pàgines i el comentava a tothom amb qui es creuava...
Podia parlar-te durant cinc minuts d'un llibre fent creure que l'havia llegit, però no, un cop coneixia l'argument, la història, ja en tenia prou.

En aquest punt sí que jo vaig intentar portar-li llibres de la seva edat, de fer-li recomanacions concretes, però no me'n vaig ensortir. Argumentalment volia llegir-se Harry Potters, cròniques de wildwood, Endes, etc. però eren massa llargs i complicats.
I va estar-se gairebé un any picotejant al seu aire.

I de cop, amb vuit anys, per coses de l'atzar, el vaig arrossegar amb mi a dos clubs de lectura:  
Els superlectors de la Biblioteca Roca Umbert, que té més aviat format de tertúlia. 
I al club de lectura infantil de la llibreria l'Espolsada de les Franqueses.

Tot i que ha tingut alguna crisi i a vegades ha insinuat que a ell no li interessaven gens això dels clubs... els clubs de lectura han aconseguit el què jo a casa, com a mare, no havia pogut. Ha començat a llegir, per "obligació", uns llibres xulos, pensats per a la seva edat i amb cert compromís d'acabar-los.

I vull creure que ha estat gràcies a això que, aquest estiu, ha fet el "clic lector", per posar-li un nom a aquesta tercera fase.  S'ha llegit els deu llibres de la foto en un mes. Hem hagut de córrer a la biblioteca perquè no tenia res per llegir. Va agafar-ne tres o quatre que jo tenia per ressenyar, i sense gaire il·lusió en un principi, els ha devorat.

Jo no ho tenia pensat de cap manera i ha anat així, suposo que el camí de cada fill és diferent i no sé com anirà amb la Llum.
De moment, està molt enfadada perquè la Fe no fa un club a l'Espolsada de 5 anys. No sé si serà lectora, ni si en el seu cas haurem de passar per la lletra lligada i per la Tea Stilton... ja es veurà!

El què sí que tinc molt clar ara mateix és que en Roc ja està afectat pel virus lector.
Ho deixarà a l'adolescència? Potser sí, però hi tornarà després.
Que llegirà en ebooks? Segurament.
Que continuarà veient el ditxós Disney Channel i jugant als Gormiti i a les Monster High? També! 

Però que al seu llit i a la maleta d'anar de vacances sempre hi haurà una pileta de llibres, això també. 

dilluns, 22 setembre de 2014

Tenim 3 opcions

Deixant de banda opcions més espirituals, diria que tenim tres opcions:

1. Visitar el Dr. Howard Mierzwiak,
tal i com va fer a la pel·lícula Oblida't de mi en Jim Carrey per oblidar el seu amor per Kate Winslet. (Eternal Sunshine of the Spotless Mind. Director: Michel Gondry. Estats Units, 2004)

2. Començar un curs accelerat de francès per a maldestres

3. Llançar-se de cap a la moda "Verkami" i recollir diners per a trobar un bon traductor de francès al català.

Després d'un any, diria que ja podem descartar que l'editorial es digni a publicar la segona part...
Per tant, només ens queden aquestes 3 opcions per a saber com continua l'esplèndida novel·la de Timothée de Fombelle, Vango.

dissabte, 2 agost de 2014

+ Hi ha dos tipus de persones

[Cal dir que cada vegada tinc més col·laboradores per a aquesta secció del bloc!!!! dels "Hi ha dos tipus de persona"] mil gràcies

1. Novel·les juvenils
Del mateix autor del bestseller No està escrit a les estrelles, John Green, acaben de recuperar al mercat dues de les seves anteriors novel·les. justament en aquesta: El teorema Katherine, podem llegir a la contracuberta del llibre:
"Según Colin Singleton existen dos tipos de persona: los que dejan y los que son dejados. Él, sin duda, pertenece al segundo."



2. Més novel·la juvenil .
A Neal Shusterman. Desconnexió. (Barcanova, 2013), una distopia molt i molt recomanable, en podem trobar dos:
p. 88:
"la majoria de la gent pot reaccionar de dues maneres diferents en cas d'emergència: lluitant o fugint. Però en Connor sempre ha sabut que ell pot fer-ho de tres maneres: lluitant, fugint o cagant-la d'allò més..."

p. 328:
"Tal com ho veu la Risa, hi ha dos tipus de persones que es converteixen en policies de la brigada juvenil. Tipus u: pinxos que es volen passar la vida revivint els gloriosos anys de fatxanderia al col·legi. Tipus dos: antigues víctimes del tipus u, que veuen cada desconnectable com el tipus u que els turmentava al col·legi. Els del tipus dos es dediquen a llançar interminables venjances a un pou que mai no s'omplirà del tot. El més sorprenent és que els pinxos i les seves víctimes puguin unir-se per portar la desgràcia a uns altres."

3. tuiter
tuiter via Cgajeanmurdock de #Kawakami
Hiromi Kawakami. Algo que brilla como el mar (Acantilado)



4. tuiter 
tuiter via @Irisibula "Hi ha dos tipus de tontos: els que deixen els seus llibres i els que tornen els llibres que els hi han deixat" Oscar Wilde :)


5. Revista de la programació del Teatre Lliure 14/15
p. 41. dins l'article Frank V. Opereta d'una banca privada. Sergi Belbel
"En una ocasió, l'escriptor i dramaturg suís Friedrich Dürrenmatt va dir que, segons el seu parer, hi havia tres tipus d'escriptors: els que només parlen d'ells mateixos, els que parlen de la societat, i els que només parlen a través d'exemples, de paràboles i de metàfores. Ell, com Kafka, Beckett o Musil, diu pertànyer al tercer grup". 



dijous, 24 juliol de 2014

Meravellós reportatge fotogràfic de les Jornades de laboratoris

Les III Jornades de laboratoris de lectura han acabat i encara estem recollint impressions, avaluant, païnt tot allò que hem après.

De moment però, només de mirar aquestes fotos de les III jornades de laboratoris de la Marta Roig, una té la impressió que durant dos dies, a la biblioteca Roca Umbert de Granollers van passar coses importants.

No sé si tot té a veure amb la lectura, però molts col·lectius diferents ens vam donar la mà i ens vam carregar d'il·lusions i projectes que ben segur repercutiran en la nostra feina diària al voltant dels infants i la lectura.

Tenim moltes ganes de fer créixer nous laboratoris de lletres i imatges!





divendres, 11 juliol de 2014

Faula per cagar-me, dissimuladament, amb la diputació de la verdura

Com que estic molt indignada i em conec, faré una entrada en clau perquè ningú pugui acusar-me posteriorment d'haver dit barbaritats. 

En comptes de treballar en una biblioteca, imagineu que treballo en una fruiteria.
En comptes d'estar especialitzada en lij i treballar a l'àrea infantil, imagineu que sóc profundament coneixedora de les carxofes i treballo a la secció carxofera.
Imagineu que la meva botigueta depèn de la Gran Diputació de la verdura.
I imagineu que jo, per estar al dia de les millors collites carxoferes, visito constantment La carxofa al·lota, La carxofa espolsada, L'abracarxofa, Casa Carxofa, La carxofa grallada, El pati de carxofes...on hi treballen especialistes del ram que ens tenen informats de primera mà de les millors collites.

Molt bé, algú em pot explicar perquè la Gran diputació de la verdura ha decidit que a partir d'ara, el criteri per triar on comprar carxofes serà aquell qui les tingui més ben exposades a internet? 
Algú em pot explicar perquè no es té en compte el requisit de l'especialització? Per què ser especialista en carxofes dóna menys punts que no pas enviar les carxofes folrades en celofan?
Per què no dóna punts que la mostra de carxofa arribi de Barcelona i rodalies en comptes de venir de Cáceres o de Jerez de la Frontera?

A mi les carxofes m'agrada mirar-les de prop, tocar-les, olorar-les i no em sembla just remenar les carxofes dels especialistes del meu entorn per acabar fent negoci amb les carxofes gallegues. 

La conclusió és que La carxofa al·lota, La carxofa espolsada, L'abracarxofa, Casa Carxofa, La carxofa grallada, El pati de carxofes... fan la feina de tria i selecció, gratis, a canvi de res de res. El consell és que deixin de penjar res a la xarxa: és una trampa. 
Qui vulgui carxofes de qualitat, que es desplaci a les seves botiguetes i compri!

Au, ja ho dit, bon profit!

dilluns, 7 juliol de 2014

+ Hi ha dos tipus de persona

1. Via Ivet





2. Twiter Oscar Wilde
@Wit_of_Wilde
It is absurd to divide people into good and bad. People are either charming or tedious.
[via Sfer]


3. Mira, en aquest món hi ha els que pensen i els que fan
Pel·lícula Linterna verde. (Martin Campbell, 2011)

4. AntonioMuñozLorente. @MrSushi1 
Hay dos clases de personas: las que son más interesantes que su twitter y las que no. #hay2clasesdepersonas

5. La vida es un camino, cómete la fresa.
@CgAjeanmurdock
En realidad solo hay dos tipos de persona: las que creen que hay dos tipos de persona y las que no.
 #VerdadesComoPuños

6. twiter @CgAjeanmurdock
Hay 72 tipos de Pessoas.



dilluns, 16 juny de 2014

Ficció històrica

Seguint el fil d'una bibliografia sobre llibres de ficció històrica que vam fer al CLIJCAT l'any 2002, la Nati Calvo i una servidora, a partir d'un encàrrec per la web del Servei de Biblioteques de la Diputació,  hem actualitzat la selecció incorporant nous títols i també afegint petits resums als llibres. No hem estat exhaustives amb juvenil perquè en teoria la guia només era fins els 12 anys. 
Us deixo l'enllaç per si us pot ser d'utilitat. 
És una bibliografia que no s'acaba mai , on segur que hi ha alguns errors i algun oblit imperdonable...

La nostra il·lusió és que ara d'aquesta bibliografia se'n pugui treure un bon llistat de matèries perquè s'incorporin al catàleg de biblioteques, on per sort ara hi ha la Mercè, una catalogadora molt sensible a la ficció de la literatura infantil i juvenil.

Però el més significatiu del cas és que la gran majoria de llibres que hi ha estan descatalogats, sobretot els llibres que formen la part de la història de Catalunya.
En el nostre cas això no era greu perquè era una guia per biblioteques i molts d'aquests llibres encara s'hi poden trobar. Però alhora, fa certa angoixa pensar que, amb el temps, aquests llibres acabin sent donats de baixa pel seu estat esgrogueït o pel poc ús. 

Vergés, Vallverdú, Canela, Carbó, Morey, Garcia Llorca... autors claus de la nostra història però que envelleixen a les prestatgeries de les biblioteques. Difícilment resistiran l'expurg de les biblioteques, amb una mica de sort acabaran al magatzem, però ves! sense ells no serà fàcil parlar de la història de Catalunya des de la ficció...

dissabte, 31 maig de 2014

La travessa dels Protagonista jove i els Atrapallibres

Just aquesta setmana que s'han fet públics els premis organitzats pel CLIJCAT,  Protagonista Jove i Atrapallibres d'enguany, la meva amiga Esther em pregunta quins són els meus favorits per a la selecció de l'any vinent, per al curs 2014-2015.

Bé, fins a l'octubre no es faran públiques les novel·les que optaran als premis, però de moment, les meves lectures juvenils preferides de l'any han estat:

Atrapallibres:
CANAL, Eulàlia. Això és un secret que només sé jo. Il·lustr. Zuzanna Celej. Animallibres, 2014
GAIMAN, Neil. L'al·lucinant, galàctic i piràtic viatge del pare. Il·lustr. Skottie Young. Estrella Polar, 2014
MAAR, Paul. El senyor Bello i l’elixir blau. Viena, 2014
MONTAÑÁ, Rubèn. La nena de l’arbre. Il·lustr. Mercè Lopez. La Galera, 2014
NEL·LO, David. La nova vida del senyor Rutin. Edebé, 2014.


Protagonista jove:
VALENTINE, Jenny. La doble vida de Cassiel Roadnight. Cruïlla, 2014
SUTCLIFFE, William. El mur. Una faula moderna. Fanbooks/ ed. 62, 2014
FARRANT, Natasha. La nova vida de Bluebell Gadsby. La Galera, 2014
CIRICI, David. Zona prohibida. Fanbooks, 2013.
WHYMAN, Matt. Els savage. Fanbooks, 2013
HERNÁNDEZ, Pau Joan. La balada del funicular miner. Cruïlla, 2013

Quina seria la vostra travessa? I quin àlbum creieu que no hauria de faltar?

diumenge, 18 maig de 2014

+ Hi ha dos tipus de persona

1.
Gonzalo Moure, escritor español de literatura Juvenil, recientemente afirmó:
«Existen dos grandes grupos de escritores de literatura infantil y juvenil: los que escriben con más voluntad de formar y enseñar que de hacer literatura, y los que hacen lo mismo pero involuntariamente».
A mi juicio, Arboleda se encuentra en la segunda categoría. Esta novela captura la atención a través de su divertimento, y de pronto, al término, el lector se descubre reflexionando sobre la importancia de los sueños y las convicciones de su propia fantasía.

A:  http://revistababar.com/wp/prohibido-leer-a-lewis-carroll/ Jot Down Magazine @JotDownSpain


2.
«Para mí, solo hay dos clases de mujeres: diosas y felpudos» (Pablo Picasso)


3.
Anna Manso. La pitjor mare del món. (Columna, 2014) pàg. 67
Lliçó 2:
"Hi ha dues menes de progenitors, els que col·laboren a les AMPA i els que no. I que tot i que és un esllomament val més estar a la part dels que sí, però amb mesura".

4. Jordi Lafebre a Llibresalreplà
segons el Jordi Lafebre hi ha dos tipus d’autors: aquells que s’acosten a l’il•lustrador amb tantes expectatives, i tan tancades i concretes, que és impossible que per molt bé que ho faci n’acabin contents (els qui dirien “no facis el que jo et dic que facis; fes el que jo vull que facis”); i aquells que s’acosten a l’il•lustrador potser amb una idea, amb suggeriments, però amb respecte i confiança en la seva professió i la seva experiència.

5.
"Tan solo hay tres grupos de personas: los que hacen que las cosas pasen, los que miran las cosas que pasan y los que preguntan qué pasó" —Nicolas Murray_
[via Rosa Isern]