dilluns, 21 de març de 2016

Hi ha dos tipus de persona

Seguim, amb l'ajuda de molts de vosaltres. Gràcies!!

Via @jeanmurdock, que és confessa aristotèlica i britànica...
Trobat a El ruiseñor de Keats, Borges.

Diógenes errático ‏@existentalius
Existen dos tipos de infidelidades. Las conyugales y las tuiteras. Las segundas son incluso recomendables.


Tuit @Palabricue
 

Guardian Books  ‏@GuardianBooks
"I think there’s just one kind of folks. Folks."
#HarperLee's best quotes: http://ow.ly/YwDrS


Via @Irisibula  #2tipusdepersona
"Aquí hay dos tipos de chicos: los que se portan bien y los que se portan mal." a 'Yo, el Vaquilla'.
https://twitter.com/Irisibula/status/709079636702064644?s=09


Via @iribusla i @annapiu:
del dominical del 20 de març 2016:


Via @librosfera:
Lau ‏@lau97l
"Tan sols hi ha 10 tipus de persones: les que saben binari i les que no."

@XaviRoca66 
El món es divideix entre els que se senten obligats a estar consternats quan mor un creador i els que se senten obligats a fer-ne broma

dilluns, 25 de gener de 2016

"Nunca daría un libro infantil a un niño"

Divendres 22 de gener vaig assistir a la xerrada que proposaven a Rosa Sensat sobre "Educació creadora". Feia temps que volia escoltar a Miguel Castro, perquè la meva amiga i experta en literatura infantil (entre moltes altres coses), la Cristina de Reus, me n'havia parlat ara fa un parell d'anys com a possible ponent per a les jornades de laboratoris.
En el programa es podia llegir això: 
"La xerrada que ens ofereix en Miguel Castro, parla de les condicions de llibertat per a l’aprenentatge, i de la seva relació amb les necessitats i interessos propis.

Com creem els nostres espais d’aprenentatge? Processos de creixement en contextos, estructures i relacions diverses, que parteixen de la nostra experiència vital.

“Educació Creadora” és el terme que Arno Stern utilitza per definir el tipus de condicions físiques i de relació que va crear en el seu taller de pintura “Le Closlieu”, a París fa ja més de 60 anys".
 
Miguel Castro i Vega Martín porten el centre Diraya, d'educació creadora a partir de les teories o el mètode d'Arno Stern.

Us transcric,  perquè en tinc necessitat, així una mica a raig, algunes notes que vaig prendre el dia de la xerrada, que en general, em va semblar molt interessant. A veure si endevineu en quin moment em va caure el llapis a terra i vaig estar a punt de caure rodona:

Castro parteix de que l'ésser humà té una habilitat innata per aprendre, per a la curiositat i que moltes vegades, els adults i l'escola, el què fa és matar aquesta curiositat. Parteixen de la idea del desaprendre per ser capaços de fer una mirada respectuosa del joc i de l'acompanyament dels infants.
El treball d'Arno Stern parteix de tres grans idees que sostenen la seva pedagogia creadora:
1. Tots som diferents i per tant, tenim neguits i necessitats, etc. diferents
2. L'aprenentatge sempre passa pel joc. S'aprèn jugant
3. El rol de l'educador: aquest no determina, no jutja, ni tan sols explica o ensenya. Només acompanya i dóna eines concretes, si li demanen, per facilitar l'aprenentatge.

La pregunta és "¿Cómo asistir a un niño?"
Castro posa en dubte el sistema actual d'APRENENTATGE PROGRAMAT  perquè diu que és un camí organitzat, linial, predefinit, igual per a tot el grup classe, cap a una direcció que va de fora, de l'escola, cap a dins, cap a l'infant. 
Ell creu que el veritable aprenentatge s'hauria de fer seguint una DERIVA PERSONAL. Això vol dir que el moviment hauria de sortir de dins l'infant i anar cap a fora. A partir de la curiositat de l'infant, ell comença a investigar, preguntar, buscar, provar, jugar... i anirà aprenent però fent salts, deixant temes, tornant-hi més tard, de més gran... d'una forma desordenada però més autèntica i significativa.

Ell mai dóna llibres infantils, no creu amb la literatura infantil i encara menys amb la il·lustració. Dóna enciclopèdies o llibres de fotografia d'animals, etc. amb només text, per tal que els infants hi passegin, mirin, senyalin. Mai obliga a llegir o mirar una pàgina concreta o a seguir un ordre.
Considera els llibres infantils com un objecte de consum, imposat, inventat per fer diners, i que a més a més coarta la possiblitat d'imaginar dels infants. Els contes i les històries s'expliquen només, segons ell, amb la boca, res de tenir un llibre físic amb il·lustracions. Cal que el nen imagini.

L'educador ha de donar amb la seva actitud confiança a l'infant, de la seva capacitat de fer. Cal demostrar respecte i això dóna autoestima.
L'educació creadora no vol dir que es deixa fer qualsevol cosa, que tot val. El què assisteix no ho té fàcil, vol dir que s'equivocarà sovint, però ha de controlar-se, aprendre a no avançar-se a l'infant. Només acompanyem.

Castro parlava de les joguines, i de com són cada vegada més creatius els inventors de joguines, però que això és inversament proporcional a la creativitat que desperta a l'infant. Ens perdem dient "el nen s'ho passa be", perquè per ell no sempre jugar és passar-ho bé i ja està. A vegades cal estar molt concentrat i està seriós. No té res a veure. 

Davant de qualsevol conflicte, problema, el més important és deixar de mirar els infants com un grup, com si a tots els passés el mateix, o tots junts fessin una classe i això els igualés. Cal atendre i mirar els infants de forma individual, un per un. 

Va parlar dels llibres de Catherine l'Ecuyer, i del llibre de Boris Cyrulnik Los patitos feos (Gedisa, 2009) 

Bé, en el torn de preguntes jo no vaig poder-me estar de demanar-li pel tema de la literatura infantil, tot i que ja em veia a venir la resposta.
Va dir que res d'imatges, res d'il·lustracions. Algú del públic, veient per on anava jo, va demanar-li que segurament parlava de llibres poc rics, que els àlbums il·lustrats sí que els devia recomanar, etc. Però no, va dir que no tenia res a veure amb bona o mala il·lustració. Que aquest concepte era erroni. Les imatges per sí soles, fixes o en moviment, impedeixen que els nens imaginin.
En el seu taller de pintura, explicava, primer els nens passaven una època de "vomitar", vol dir d'escupir i dibuixar totes les imatges que nosaltres els hi hem anat inculcant... i finalment, quan ja s'havien tret tota l'escombraria que la societat de consum els havia donat, començaven, primer a avorrir-se i finalment, a crear lliurement, sense por de ser jutjats.

Uf! Vaig voler tenir al meu costat la Teresa Duran, l'Emma Bosch, la Van der Linden i tota l'escola francesa que la precedeix: la Despinnette, la Marion Durand... i per citar algun il·lustrador basc, de la terra del Castro, en Barrenetxea i l'Odriozola

Bé, encara estic en estat de xoc, perquè moltes de les coses que deia em van semblar molt reveladores, però d'altres les trobo una mica bèsties i enganyoses. Va basar la conferència en imatges sobre com havia educat les seves filles i jo crec que malgrat deixar-los triar, el paper d'ell com a adult, sempre és influent. Perquè Mozart i Beethoven eren un referent sempre a casa seva i en canvi no pot ser-ho Kandinsky  o Kveta Pacovska?

Cristina, hem de fer un cafè un dia d'aquests.

divendres, 8 de gener de 2016

Hi ha dos tipus de persona

Via: Iris González (@Irisibula)  #2tipusdepersona
Elena ‏@ada_barcelona
Hay dos tipos de persona. Los que se duchan por la noche y los que se duchan por la mañana.
https://twitter.com/ada_barcelona/status/679410948889817089

Via: Angelina Cabré i Ametllé
Vist al Facebook, d’una revista que es diu AD:
https://www.facebook.com/revistaad/?fref=nf
Hay 3 tipos de personas: las que van a tiro hecho en Ikea, las que hacen el recorrido completo y las que quisieran no hacerlo pero están atrapadas. 

John Allen Paulos: “Los modelos matemáticos son en sí un chiste” cultura.elpais.com
http://cultura.elpais.com/cultura/2015/11/26/babelia/1448562080_794094.html
P. Usted mismo se ríe de la imagen de los matemáticos. ¿Son así de frikis? R. La verdad es que creo que todo el mundo es friki. Hay dos clases de personas: las que son muy raras y esas a las que no conoces demasiado bien… Todos somos raros. ¿Sabe lo que es un matemático extravertido? Uno que mira a los pies de la persona con la que habla. El introvertido lo hace mirando a sus propios pies…

Via: jeanmurdock (@CgAjeanmurdock)
¿se acepta como dualismo de compañía?
Kierkegaard Quotes ‏@kierkegaardn
"I see it all perfectly; there are two possible situations — one can either do this or that"


Via: Lluís bertrans bufí @lluisbertrans
Hi ha 2 tipus de persones
2kindsofpeople.tumblr.com '2 kinds of people´


i uns quants gentilesa @librosfera:
@XaviRoca66 Hi ha 2 classes de persones: les que quan ha d'entrar algú a l'ascensor premen el botó d'obrir portes i les que premen el botó de tancar-les.
Podeu seguir la conversa que va generar aquest tuit en aquest enllaç

@XaviRoca66
"El món es divideix entre la gent que s'aixeca per dir una cosa i la que crida per no aixecar-se"

‏@XaviRoca66
"El món es divideix entre qui diumenge s'entesta a fer-ho tot i qui s'entesta a no fer res"

Leona ‏@MamaLeona77
"Yo sólo creo en 2 tipos de personas: las que desenrollaban el phoskitos y las que lo mordían sin importarles ese quebranto de la geometría".
Podeu seguir la conversa que va generar aquest tuit en aquest enllaç

Modgi ‏@Modgi
"Tipus de persones que van al teatre: 1. Actors amateurs. 2. Gent que està tan deprimida que necessita que un actor els cridi a la cara."

the dead author ‏@thedeadauthor
"There are two types of philosophers: pessimists and those that prove them right"

Del blog Arponauta. 28 octubre 2015.
Vicente Luis Mora ‏@MoraVicenteLuis
"Un texto babilónico de 2800 a.C.
divide a los monstruos en tres clases: los monstruos que lo son por exceso (los gigantes), los que lo son por defecto (como, por ejemplo, los enanos o las criaturas deformes) y los que lo son por partida doble (los gemelos siameses)."
Alberto Manguel, introducción a Frankenstein (ed. Penguin Clásicos)


dijous, 17 de desembre de 2015

Recomanacions literàries de lij hivern 2015

No hi són totes les que es mereixen ser-hi, però si que són un bon grapat d'idees per regalar aquest nadal.
Espero que us sigui útil.
Aquí teniu, per tots vosaltres, la guia d'hivern de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers, amb la selecció d'una servidora, disseny d'en Jan, els bons consells de la Sònia i els mil ulls de la Marta.
La imatge de coberta aquest any és d'un llibre de l'editorial Joventut de Marianne Dubuc. El coneixeu?
altres llistats molt interessants de novetats:
El Garbell. Rosa Sensat.
Recomanacions del Pla de formació CRP Gràcia. Barcelona (col·laboren biblioteques, llibreria Casa Anita i escoles)
Mariona Martínez del C.P. San Miguel de Tamarite (Huesca)

a banda, és clar, dels calendaris d'advent que estan fent les nostres llibreteres de capçalera!

dissabte, 28 de novembre de 2015

Preguntes lij sense resposta per a acabar l'any...

1. Com pot ser que no es pugui comprar el llibre Poesies amb suc. La Galera (Antologia poètica feta per Miquel Desclot?
2. Com pot ser que si intentes comprar uns quants llibres dels il·lustradors històrics de casa nostra, et trobis que estan descatalogats? És normal que no es trobi res o gairebé res de Cristina Losantos (sisplau, per favor!!!!), Joma, Francesc Infante, Arnal Ballester, etc.? O per exemple, l'Alícia de l'Àngel Burgas i l'Ignasi Blanch?
3. Què ha passat amb la col·lecció dels populars de La Galera?
4. Té algun motiu especial que acabin de sortir tants àlbums il·lustrats sobre Arbres?
5. Cal que les editorials catalanes comprin totes les sèries que escriu Baccalario i companyia?
6. Sou conscients que la llibreria Al·lots i el Bib.botó han hagut de programar un segon dia al mes de tertúlia de lij per a adults de tanta demanda d'assistència?
7. Ja teniu el segon còmic dels Mumin en català? té algunes faltes d'ortografia, caca, caca, caca... però és preciós, una edició excel·lent!!
8. Perquè ningú no m'havia parlat mai de la il·lustradora Júlia Sardà!!!?
9. Acabarem 2015 sense saber com acaba Vango de Fombelle?
10...  ___________________________________________ [aquesta és en blanc perquè l'escriguis tu]

diumenge, 25 d’octubre de 2015

+ Hi ha dos tipus de persona...

La col·lecció creix gràcies a un conjunt espontani de col·laboradores. Moltes gràcies!

1.
Tuit via jeanmurdock (@CgAjeanmurdock)
https://t.co/P2FIcdOOGH

Maria Popova @brainpicker
"There are two kinds of people: those who complain by criticizing and those who complain by creating. We choose our lot daily. Choose wisely."

2.
Tuit via librosfera ‏@librosfera
https://twitter.com/librosfera/status/638297312301813760?s=09
Existen dos tipos de personas, las que empiezan el año en enero y las que lo empiezan en septiembre.

3.
Via Morella (llegit no sap on...)
"Quan fas una cosa, apareixen tres tipus d' enemics: els que no fan res, els que fan al mateix i els que fan el contrari".

4.
Via Rosa Isern a través de Pinterest
https://www.pinterest.com/pin/A7LOWwAQgLoENKdJTJ8AAAA/?s=3&m=whatsapp
https://www.pinterest.com/pin/AzkvfgAQgN8FNKdJTJ8AAAA/?s=3&m=whatsapp

5.
Tuit via librosfera ‏@librosfera 
Canal Lector (@CanalLector) tweeted at 1:46 PM on Dv, Oct. 09, 2015:
Y tú, ¿qué tipo de lector eres? Visto en http://t.co/rc0ekon2AK http://t.co/5Bi4hcgVk7
(https://twitter.com/CanalLector/status/652449959027970048?s=09)

divendres, 2 d’octubre de 2015

Aprendre a dibuixar un conill

Enamorada d'aquests llibres de dibuix...



Umoto, Sachiko. Animalitos. Madrid: Silonia, cop. 2015. 111 p. (Illustration school)
Sóc experta en dibuixar conillets.
Hi ha vida al Japó més enlla de l'estètica manga...




divendres, 7 d’agost de 2015

Els llibres de la meva infantesa

Una tarda d'aquest estiu, a casa ma mare, vaig fer fotos dels llibres de la meva infantesa. A casa no en teníem gaires, la veritat. La meva família no ha tingut mai inquietuds culturals. Vull dir que no eren literàriament, ni política, ni socialment actius.
Ara bé, els poquets llibres que jo tenia a casa, els havia mirat i mirat mil vegades. Al meu record tinc cada una de les seves pàgines. Curiosament no en recordo les històries, suposo que jo encara no llegia, però les imatges no les oblidaré mai.

1.
Teníem quatre títols d'aquesta col·lecció de Joventud, Kukurukú, que veig que es poden trobar a la Biblioteca Xavier Benguerel, en el fons històric.

Benet, Amèlia. En David i les tulipes. Il·lustr. Maria Rius. Joventud, 1971 (Kukurukú; 3)

Benet, Amèlia. La Mireia a la tardor. Il·lustr. Maria Rius. Juventud, 1969. (Kukurukú; 2)

Benet, Amèlia. La Sílvia i en Miquel a l’estiu. Il·lustr. Roser Rius. Juventud, 1970. (Kukurukú; 4)

Rita Culla. L’Eva a casa la tia. Juventud, 1970. (Kukurukú; 6)

 

Dels quatre llibre, guardo especialment el record d'aquesta il·lustració de Rita Culla: em fascinava aquest llit tan alt i aquesta pica per a rentar-se de bon matí.

 

2.
I la segona gran col·lecció que teníem i que ens fascinava, eren aquests llibres, també de Joventud, que eren a cavall de llibre de ficció i de coneixements. Teníem el de la bona salut, el de les estacions, els animals domèstics i potser algun altre.


Col·lecció En Tom i la Irene. Amb text d’Alain Grée i dibuixos de Gérard Grée. Joventut, 1985


Amb la meva germana ens passàvem hores i hores jugant, copiant, calcant els dibuixos de les guardes.
De totes les imatges, he guardat en el record aquestes dues: una que explicava com era de diferent el sol, segons l'estació de l'any.
I una segona que era una taula parada, plena de detalls, que em suggeria el millor àpat en família.




3. 
Com no, la col·lecció Les coses de cada dia, amb textos de Rosa  Armangué i dibuixos de Fina Rifà. Aquests ja eren dels anys 80, editats per La Galera.
A casa només vaig trobar aquest però en recordo un altre que els tres germans protagonistes, la Marta, en Tomàs i la Fina, anaven a comprar sabates. 



dilluns, 3 d’agost de 2015

Llibres que no vull oblidar

Arriba l'estiu i toca fer neteja. Hauria de tornar a la biblioteca una pileta de llibres que tinc a casa, però em fa por d'oblidar-los. 
No teniu a vegades la sensació que un cop entrin dins el circuït de retorn i prestatgeria, us n'oblidareu? 
Me'ls hauria de comprar, potser sí. Potser sí perquè m'han agradat molt o m'han semblat tan suggerents... i en voldria fer una entrada al blog, però passen els dies i no hi ha temps. 
De moment, en faré una llista, per no oblidar-los:

1.
Susanna Isern. No m'han convidat a l'aniversari. Il·lustr. Adolfo Serra. Nubeocho, 2014

Els que teniu criatures sabeu perfectament què passa quan hi ha una festa d'aniversari i no hi has estat convidat. Doncs bé, aquest llibre aconsegueix que et vinguin ganes de trobar-te en aquesta situació. Només els no convidats a l'aniversari reben la visita de la balena del barret de copa i només si no tens invitació, pots pujar-hi al damunt i anar a un lloc molt especial.

2 i 3.
Levi Pinfold. El gos negre. Nubeocho, 2014
Pablo Albo. El intruso. Il·lustr. Cristina Sitja Rubio. A buen paso, 2014

Aquests dos llibres, comentats a la tertúlia de la llibreria Al·lots: aquí i aquí, tenen en comú que parlen d'aquelles pors a allò desconegut, que se'ns fa difícil superar perquè principalment no som capaços d'identificar. Són dos llibres enigmàtics que poden ajudar-nos a parlar de pors d'una forma molt genèrica, deixant molt oberta la porta als infants.
M'han recordat molt a un llibre que vaig comprar-me a la Fira de Montreuil, ara fa un parell d'anys: 

Marie Dorléans. L'invité. Editions Le Baron Perché, 2011
En aquest llibre, un cavall vermell entra a una casa, primer sembla que hi va de visita, i és molt ben rebut. Però a mesura que passa el temps i les pàgines, el cavall cada vegada és més gran i no té cap intenció de marxar, tot al contrari.

4.
Raimon Juventeny. Manual del bon passejant: descripció en vint punts. Pol·len, 2014
Amb pròleg de Carl Honoré, aquest llibre el guardava per a fer una entrada al blog d'educació lenta. Volia recollir tots els contes que conviden a la vida lenta, tranquil·la, a gaudir de l'observació...

Juntament amb aquest manual per a apendre a gaudir d'una passejada, també trobaríem llibres com:
Yukiko Kato. Al prat. Il·lustr. Komako Sakai. Corimbo, 2013
Joan Camises. Una cosa tan petita que cap a la butxaca dels pantalons. Il·lustr. Anduluplandu.  Piscina, un Petit Oceà, 2014


Bé, doncs demà els torno a la biblioteca. Sí, de veritat, ara els poso a la bossa i demà ja estaran disponibles una altra vegada...

diumenge, 21 de juny de 2015

El nostre catàleg de llits preferit

Aquesta nit passada, sense voler, hem fet un exercici de traducció amb el meu col·laborador Roc. Vaig començar llegint la nova edició d' El libro de las camas i ell que em diu: aquest llibre ja el teníem, no?
Busco pels prestatges i sí, trec la versió d'Austral, adaptada per Salustiano Masó.
La nova adaptació és de Marcial Souto.


I així, amb la tranquil·litat que dóna la intimitat domèstica, ens posem tots dos a llegir, ara un, ara l'altra, cada paràgraf, comentant quin dels dos ens fa més riure. 

Aquest era el nostre únic criteri: "que ens fes més riure", sense preocupar-nos per quin dels dos seguia millor l'original ni quin mantenia més coherència rítmica, etc. 

Em sembla que els experts destacaven la nova versió de Libros del zorro rojo. 
Per en Roc i per mi, segons el nostre criteri patateru, mig i mig!