dimarts, 16 desembre de 2014

Repensar els espais per a infants i joves de les biblioteques

Espais i biblioteques.
Repensar les sales infantils i juvenils de les biblioteques.
No us perdeu el bloc, el curs i la reflexió posterior...


Tot de la mà de les infatigables bibliotecàries del Bib.botó

ELS ESPAIS PER A INFANTS I JOVES A LES BIBLIOTEQUES
http://cocreacio.blogspot.com.es/

diumenge, 14 desembre de 2014

Recomanacions nadalenques de lij 2014

Com cada any, comencen a arribar guies amb recomanacions de literatura infantil i juvenil per regalar aquest Nadal.

Us n'enllaço algunes:
- Les recomanacions de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers, amb el disseny sempre tan acurat del Juan Pedro. Aquesta vegada a partir de les imatges del llibre La caja de las palabras, de Mar Benegas i Eva Vázquez.

- La guia Selección lecturas de navidad 2014, sempre puntual de la Mariona de Tamarite
- La guia de Novetats de nadal 2014 de les bibliotecàries de Vilassar de Mar: Sílvia Cantos i la Mireia
Martínez
- Des de Rosa Sensat, la guia imprescindible El Garbell, núm. 3
- i per descomptat, seguiu els calendaris d'advent i recomanacions del Pati de Llibres, l'Espolsada i Al·lots!

dissabte, 6 desembre de 2014

#Montreuil2014 (2)

Tres autors que em va encantar de veure:

1. A banda dels autors que més o menys veiem cada any: Kveta Pacovksa, Blexbolex, Anne Herbauts, Beatrice Allemagna, Benjamin Chaud...aquest any hem vist Emily Gravett, Anthony Browne. Ens va fallar a darrera hora Quentin Blake. I tot i que sempre hi és, jo no deixo mai de visitar a certa distància prudencial, no patiu, a Timothée de Fombelle


Bé, a part de no saber ni francès ni anglès, tampoc faig bones fotos. Dec tenir altres virtuds. Curiosament en Browne tenia una cua de fans de dues hores i en canvi, la Gravett (que és aquell caparró taronja que es veu al fons), estava més sola que una mussola. Les bibliotecàries catalanes, com que som molt bona gent i sofertes, vam anar a comprar-li totes un llibre i a donar-li conversa. 

L'Anthony Browne està força vellet, i com ja vam comprovar l'any 1992, quan va venir a la Biblioteca Joan Miró de Barcelona, és clavat al seu personatge Willy!


D'en Fombelle, només dir-vos que, pel meu gust, és guapo, guapo. Que tenia una cua de fans d'unes cinquanta persones i que no em vaig atrevir a demanar-li que aprengués català i ens traduís la segona part de Vango.
De fet estava signant la seva nova novel·la, guanyadora d'una de les Pépites  2014, que sisplau, demanaríem als editors de casa nostra que no la tradueixin si no es veuen en cor de fer-la tota sencera.


2. També vaig fer dos descobriments, dues sèries que m'agradaria, somnio, veure en català... Ai!!!

La segona i la tercera part de la novel·la Les cròniques de Wildwood: 
Aquí només tenim la primera, i encara amb una distribució catalana ben complicada...

MELOY, Colin. Les Cròniques de Wildwood , il·lustr. Carson Ellis; trad. Mercè Santaulària. Madrid : Alfaguara, 2012


I la versió en còmic de les encantadores novel·les de Les Germanes Verdelaine.
Les recordeu?
Malika Ferdjoukh. Col. Les Germanes Verdelaine. 4 vols. Trad. Josep Sampere; il·lustr. Mercedes Marro. Barcelona : Cruïlla, 2005.

Allà vaig veure només els dos primers volums, corresponents a les dues primeres germanes: Enid i Hortense. Estaven a L'école des Loisirs, però sembla que hi són tots quatre!



#Montreuil2014 (1)

Ai, sempre ens quedarà París!
Des d'aquella crisi que va patir el saló l'any 2010, i que vam ajudar a superar participant en la campanya i enviant signatures a tort i a dret, no havíem sentit a parlar més de problemes i perills. 
Aquest any un parell d'editors ens comentaven que hi havia menys parades i que en faltaven algunes de molt significatives... 
La desaparició sobtada de l'editorial Autrement (creia que del saló, però ara, si entenc bé el que llegeixo, crec que ha tancat l'editorial???). I també la no presència al saló de l'editorial Memo, tot i que alguns dels seus llibres es podien comprar en parades genèriques de l'associació de llibreries Sorcières o a la llibreria d'art. 

Algú parlava per primera vegada de desavinences entre editors i llibreters... Mare meva, esperem que el sentit comú imperi i tornem a tenir saló, trenta anys més!

Jo, com cada any, vaig disfrutar moltíssim i tot em semblava meravellós. Un parell de grans estudioses que vaig trobar-me em van dir que no havien trobat cap gran novetat ni cap gran descoberta. Potser sí, però jo m'hauria comprat uns 50 llibres segurs. 

 
Fins i tot em va encantar el cartell que va despertar tanta polèmica. Sóc molt poc crítica pel què fa al saló...
Mireu en Benjamin Chaud, pare de Pomelo, el suc que n'ha tret:





dimecres, 29 octubre de 2014

#STENDHAL

Aprofitant la celebració del  dia de la Biblioteca, aquest passat 24 d'octubre,  @librosfera ha fet públic el seu projecte artístic #STENDHAL
Un plaer haver-hi col·laborat, encara que sigui fent de morta!
Felicitats i no paris, l'art ens ha de salvar de tantes coses!!!
Entreu-hi:
http://lavidaestabaagotadaenmi.tumblr.com/


dilluns, 20 octubre de 2014

ATXAGA

Casualitats de la vida, una nova aventura de la gosseta Shola, filla literària de Bernardo Atxaga, m'ha portat a recuperar un llibre que havia tingut a l'abast mil cops i que mai m'havia aturat a llegir.

 Shola y la tía de América. Il·lustr. Mikel Valverde. SM, 2014 (Barco de vapor)
Alfabeto sobre la literatura infantil. Il·lustr. Alejandra Hidalgo. Media Vaca, 1999

He fet doncs un cap de setmana Atxaga com a teràpia davant les vicissituds de la vida:

Suposo que tots coneixeu la Xola (o Shola), la gossa filòsofa del tàndem Atxaga-Valverde. En teníem tres aventures, traduïdes del basc en català i castellà. I ara arriba la quarta, i sembla que de moment només arribarà en castellà. 

Xola i els lleons,
Xola i els senglars 
Xola i l'Angelet.

Textos breus, divertits, però amb substància. Crec que ens fan molta falta sèries com aquesta. Estan en un esglaó molt delicat de la cadena lectora. Ja podem llegir sols però encara ens costa una mica. Ens calen textos que no siguin difícils però que ens arrosseguin endavant. I l'humor és una peça clau. 
Senyor Atxaga, sisplau, no esperi tant a publicar més aventures de la Xola. Cruïlla, sisplau, necessitem també la Xola en català.

 
I pel què fa a l'Alfabeto...vull creure que jo era l'única que encara no l'havia llegit. Crec que hauria de ser imprescindible, lectura obligatòria per aprovar unes oposicions de bibliotecària. O unes oposicions de persona humana en general. 

Atxaga fa un passeig pel riu, deixant-se arrossegar de l'A fins a la Z. I aprofita per parlar-nos de com entén ell la literatura infantil i els infants. És un text breu, que picoteja i cita autors, obres i personatges, però on l'autor deixa clar què pensa del didactisme, de les etiquetes, del lector implícit en un text, de les faules, les cançons de bressol... i sobretot de l'humor.

Que apareguin Alícia, Michael Ende, Winnie the Pooh, Dickens, Kafka... ja són bons motius per llegir el llibre, però potser no ens hauria de sorprendre. 
Però que a la lletra J de l'abecedari, Atxaga parli del "Jaimito" m'ha semblat brillant.

"Si yo fuera maestro, dejaría que los niños contaran muchos chistes, incluso los promovería. Primero, porque resultan liberadores, expresión de ideas o sensaciones que el niño normalmente reprime, y segundo, porque el chiste es una mini-narración, un embrión literario, una forma de introducción en la literatura."

L'humor és la nostra clau de volta:

"El río baja cada vez más rápido, como un verdadero torrente. Estábamos en la J de Jaimito; ahora estamos en la K de Kafka.
Kafka es un buen ejemplo de cómo el humor necesita siempre de unas condiciones ambientales favorables. (...)"

dilluns, 13 octubre de 2014

+ Hi ha dos tipus de persona

[via librosfera] 
morganapendragon @morganaskwlkr
Supongo que el mundo se divide entre los que saben que pueden comprar casi cualquier cosa y los que estudiamos a ver que no vendemos.

@Irisibula
#2tipusdepersona
"El món es divideix en dos: els que demanen el primer plat i els que passen directament al segon." Iris González

@Irisibula
#2tipusdepersona
Sentit a la tv: "O naces buitre o naces pollito" //


Iris González (@Irisibula)#2tipusdepersona
"@eliramirez82: Hi ha persones que t'arrenquen un somriure. I després hi ha... tota la resta."

Carmen g. aragón @CgAjeanmurdock
Un de dos per la @Bertabocado i el seu gat amb botes. De "Seriously... I'm Kidding",
@TheEllenShow. 



Jose A. Pérez (@mimesacojea)
Hay dos tipos de personas: los que consideran que la ubicación de las comas es un asunto opinable y los que las ponen bien.
https://twitter.com/mimesacojea/status/507868192564199424)


Del llibre: J.L. Witterick. El secret de la mare. Fanbooks, 2014
p.50:
"(...)  Hi ha tres menes de persones al món. Una hauria vist el gat agonitzant i no hi hauria pensat ni un moment més. Una altra hauria vist el mateix gat i s'hauria dit: "Oh, quina pena", i després hauria continuat caminant. Finalment, hi ha les persones que veuen el patiment, s'hi identifiquen i després fan un pas més enllà i es posen en acció per ajudar. (...)

Llibreria Al·lots (@LlibreriaAllots)
Del llibre La nova vida de Bluebell Gadsby. La Galera, 2014

 "El papa diu que a la vida hi ha víctimes i hi ha lluitadors"

Bloc de Misgafasdepasta.com (via @Rosaisern i @irisbula.
un seguit d'exemples il·lustrats molt i molt complets...
http://www.misgafasdepasta.com/solo-hay-dos-tipos-de-personas-en-el-mundo-tu-de-cual-eres/





dilluns, 6 octubre de 2014

El "clic" lector

Per a qualsevol mare o pare, i més si són del ram del llibre, el procés lector d'un fill és un fet especial, que s'espera i es viu amb certa por i angoixa. 
Li agradarà llegir? Ho hauré fet bé? M'hauré de menjar amb patates totes les xerrades que he fet sobre animació lectora? Hauré de fer allò que tanta ràbia em fa, de mirar si un àlbum té lletra lligada? Es quedarà enganxat a l'Stilton i hauré de comprar-ne algun?

Bé, de moment, el meu col·laborador Roc m'ha estalviat tota aquesta mena de tràmits i mals tràngols. Un dia vaig adonar-me que ja llegia. Quan va ser l'hora, va aprendre a llegir a l'escola i no va tenir problema amb la lletra de pal ni lligada, ni d'impremta. Ens havíem saltat la primera fase.

Jo, ocupada sempre amb els meus llibres infantils amunt i avall, preparant seleccions, seguint les novetats, etc. no vaig estar al cas del meu fill i mai li vaig preguntar si ja llegien, ni vaig fer l'intent de portar-li una "sireneta" de la galera... Mentre jo li llegia o portava llibres xulos per compartir, en secret, ell es va dedicar a aprendre a llegir a l'escola.

Ah! però després va entrar en una segona fase. Tot i que no tenia dificultat per llegir, no s'acabava mai un llibre. No li interessaven els llibrets de petits, d'arguments simples o de primers lectors. Em preguntava els arguments dels que jo llegia, fullejava llibres de nivell molt més alt, es passejava pel carrer amb una aventura de 200 pàgines i el comentava a tothom amb qui es creuava...
Podia parlar-te durant cinc minuts d'un llibre fent creure que l'havia llegit, però no, un cop coneixia l'argument, la història, ja en tenia prou.

En aquest punt sí que jo vaig intentar portar-li llibres de la seva edat, de fer-li recomanacions concretes, però no me'n vaig ensortir. Argumentalment volia llegir-se Harry Potters, cròniques de wildwood, Endes, etc. però eren massa llargs i complicats.
I va estar-se gairebé un any picotejant al seu aire.

I de cop, amb vuit anys, per coses de l'atzar, el vaig arrossegar amb mi a dos clubs de lectura:  
Els superlectors de la Biblioteca Roca Umbert, que té més aviat format de tertúlia. 
I al club de lectura infantil de la llibreria l'Espolsada de les Franqueses.

Tot i que ha tingut alguna crisi i a vegades ha insinuat que a ell no li interessaven gens això dels clubs... els clubs de lectura han aconseguit el què jo a casa, com a mare, no havia pogut. Ha començat a llegir, per "obligació", uns llibres xulos, pensats per a la seva edat i amb cert compromís d'acabar-los.

I vull creure que ha estat gràcies a això que, aquest estiu, ha fet el "clic lector", per posar-li un nom a aquesta tercera fase.  S'ha llegit els deu llibres de la foto en un mes. Hem hagut de córrer a la biblioteca perquè no tenia res per llegir. Va agafar-ne tres o quatre que jo tenia per ressenyar, i sense gaire il·lusió en un principi, els ha devorat.

Jo no ho tenia pensat de cap manera i ha anat així, suposo que el camí de cada fill és diferent i no sé com anirà amb la Llum.
De moment, està molt enfadada perquè la Fe no fa un club a l'Espolsada de 5 anys. No sé si serà lectora, ni si en el seu cas haurem de passar per la lletra lligada i per la Tea Stilton... ja es veurà!

El què sí que tinc molt clar ara mateix és que en Roc ja està afectat pel virus lector.
Ho deixarà a l'adolescència? Potser sí, però hi tornarà després.
Que llegirà en ebooks? Segurament.
Que continuarà veient el ditxós Disney Channel i jugant als Gormiti i a les Monster High? També! 

Però que al seu llit i a la maleta d'anar de vacances sempre hi haurà una pileta de llibres, això també. 

dilluns, 22 setembre de 2014

Tenim 3 opcions

Deixant de banda opcions més espirituals, diria que tenim tres opcions:

1. Visitar el Dr. Howard Mierzwiak,
tal i com va fer a la pel·lícula Oblida't de mi en Jim Carrey per oblidar el seu amor per Kate Winslet. (Eternal Sunshine of the Spotless Mind. Director: Michel Gondry. Estats Units, 2004)

2. Començar un curs accelerat de francès per a maldestres

3. Llançar-se de cap a la moda "Verkami" i recollir diners per a trobar un bon traductor de francès al català.

Després d'un any, diria que ja podem descartar que l'editorial es digni a publicar la segona part...
Per tant, només ens queden aquestes 3 opcions per a saber com continua l'esplèndida novel·la de Timothée de Fombelle, Vango.

dissabte, 2 agost de 2014

+ Hi ha dos tipus de persones

[Cal dir que cada vegada tinc més col·laboradores per a aquesta secció del bloc!!!! dels "Hi ha dos tipus de persona"] mil gràcies

1. Novel·les juvenils
Del mateix autor del bestseller No està escrit a les estrelles, John Green, acaben de recuperar al mercat dues de les seves anteriors novel·les. justament en aquesta: El teorema Katherine, podem llegir a la contracuberta del llibre:
"Según Colin Singleton existen dos tipos de persona: los que dejan y los que son dejados. Él, sin duda, pertenece al segundo."



2. Més novel·la juvenil .
A Neal Shusterman. Desconnexió. (Barcanova, 2013), una distopia molt i molt recomanable, en podem trobar dos:
p. 88:
"la majoria de la gent pot reaccionar de dues maneres diferents en cas d'emergència: lluitant o fugint. Però en Connor sempre ha sabut que ell pot fer-ho de tres maneres: lluitant, fugint o cagant-la d'allò més..."

p. 328:
"Tal com ho veu la Risa, hi ha dos tipus de persones que es converteixen en policies de la brigada juvenil. Tipus u: pinxos que es volen passar la vida revivint els gloriosos anys de fatxanderia al col·legi. Tipus dos: antigues víctimes del tipus u, que veuen cada desconnectable com el tipus u que els turmentava al col·legi. Els del tipus dos es dediquen a llançar interminables venjances a un pou que mai no s'omplirà del tot. El més sorprenent és que els pinxos i les seves víctimes puguin unir-se per portar la desgràcia a uns altres."

3. tuiter
tuiter via Cgajeanmurdock de #Kawakami
Hiromi Kawakami. Algo que brilla como el mar (Acantilado)



4. tuiter 
tuiter via @Irisibula "Hi ha dos tipus de tontos: els que deixen els seus llibres i els que tornen els llibres que els hi han deixat" Oscar Wilde :)


5. Revista de la programació del Teatre Lliure 14/15
p. 41. dins l'article Frank V. Opereta d'una banca privada. Sergi Belbel
"En una ocasió, l'escriptor i dramaturg suís Friedrich Dürrenmatt va dir que, segons el seu parer, hi havia tres tipus d'escriptors: els que només parlen d'ells mateixos, els que parlen de la societat, i els que només parlen a través d'exemples, de paràboles i de metàfores. Ell, com Kafka, Beckett o Musil, diu pertànyer al tercer grup".