divendres, 7 d’agost de 2015

Els llibres de la meva infantesa

Una tarda d'aquest estiu, a casa ma mare, vaig fer fotos dels llibres de la meva infantesa. A casa no en teníem gaires, la veritat. La meva família no ha tingut mai inquietuds culturals. Vull dir que no eren literàriament, ni política, ni socialment actius.
Ara bé, els poquets llibres que jo tenia a casa, els havia mirat i mirat mil vegades. Al meu record tinc cada una de les seves pàgines. Curiosament no en recordo les històries, suposo que jo encara no llegia, però les imatges no les oblidaré mai.

1.
Teníem quatre títols d'aquesta col·lecció de Joventud, Kukurukú, que veig que es poden trobar a la Biblioteca Xavier Benguerel, en el fons històric.

Benet, Amèlia. En David i les tulipes. Il·lustr. Maria Rius. Joventud, 1971 (Kukurukú; 3)

Benet, Amèlia. La Mireia a la tardor. Il·lustr. Maria Rius. Juventud, 1969. (Kukurukú; 2)

Benet, Amèlia. La Sílvia i en Miquel a l’estiu. Il·lustr. Roser Rius. Juventud, 1970. (Kukurukú; 4)

Rita Culla. L’Eva a casa la tia. Juventud, 1970. (Kukurukú; 6)

 

Dels quatre llibre, guardo especialment el record d'aquesta il·lustració de Rita Culla: em fascinava aquest llit tan alt i aquesta pica per a rentar-se de bon matí.

 

2.
I la segona gran col·lecció que teníem i que ens fascinava, eren aquests llibres, també de Joventud, que eren a cavall de llibre de ficció i de coneixements. Teníem el de la bona salut, el de les estacions, els animals domèstics i potser algun altre.


Col·lecció En Tom i la Irene. Amb text d’Alain Grée i dibuixos de Gérard Grée. Joventut, 1985


Amb la meva germana ens passàvem hores i hores jugant, copiant, calcant els dibuixos de les guardes.
De totes les imatges, he guardat en el record aquestes dues: una que explicava com era de diferent el sol, segons l'estació de l'any.
I una segona que era una taula parada, plena de detalls, que em suggeria el millor àpat en família.




3. 
Com no, la col·lecció Les coses de cada dia, amb textos de Rosa  Armangué i dibuixos de Fina Rifà. Aquests ja eren dels anys 80, editats per La Galera.
A casa només vaig trobar aquest però en recordo un altre que els tres germans protagonistes, la Marta, en Tomàs i la Fina, anaven a comprar sabates. 



dilluns, 3 d’agost de 2015

Llibres que no vull oblidar

Arriba l'estiu i toca fer neteja. Hauria de tornar a la biblioteca una pileta de llibres que tinc a casa, però em fa por d'oblidar-los. 
No teniu a vegades la sensació que un cop entrin dins el circuït de retorn i prestatgeria, us n'oblidareu? 
Me'ls hauria de comprar, potser sí. Potser sí perquè m'han agradat molt o m'han semblat tan suggerents... i en voldria fer una entrada al blog, però passen els dies i no hi ha temps. 
De moment, en faré una llista, per no oblidar-los:

1.
Susanna Isern. No m'han convidat a l'aniversari. Il·lustr. Adolfo Serra. Nubeocho, 2014

Els que teniu criatures sabeu perfectament què passa quan hi ha una festa d'aniversari i no hi has estat convidat. Doncs bé, aquest llibre aconsegueix que et vinguin ganes de trobar-te en aquesta situació. Només els no convidats a l'aniversari reben la visita de la balena del barret de copa i només si no tens invitació, pots pujar-hi al damunt i anar a un lloc molt especial.

2 i 3.
Levi Pinfold. El gos negre. Nubeocho, 2014
Pablo Albo. El intruso. Il·lustr. Cristina Sitja Rubio. A buen paso, 2014

Aquests dos llibres, comentats a la tertúlia de la llibreria Al·lots: aquí i aquí, tenen en comú que parlen d'aquelles pors a allò desconegut, que se'ns fa difícil superar perquè principalment no som capaços d'identificar. Són dos llibres enigmàtics que poden ajudar-nos a parlar de pors d'una forma molt genèrica, deixant molt oberta la porta als infants.
M'han recordat molt a un llibre que vaig comprar-me a la Fira de Montreuil, ara fa un parell d'anys: 

Marie Dorléans. L'invité. Editions Le Baron Perché, 2011
En aquest llibre, un cavall vermell entra a una casa, primer sembla que hi va de visita, i és molt ben rebut. Però a mesura que passa el temps i les pàgines, el cavall cada vegada és més gran i no té cap intenció de marxar, tot al contrari.

4.
Raimon Juventeny. Manual del bon passejant: descripció en vint punts. Pol·len, 2014
Amb pròleg de Carl Honoré, aquest llibre el guardava per a fer una entrada al blog d'educació lenta. Volia recollir tots els contes que conviden a la vida lenta, tranquil·la, a gaudir de l'observació...

Juntament amb aquest manual per a apendre a gaudir d'una passejada, també trobaríem llibres com:
Yukiko Kato. Al prat. Il·lustr. Komako Sakai. Corimbo, 2013
Joan Camises. Una cosa tan petita que cap a la butxaca dels pantalons. Il·lustr. Anduluplandu.  Piscina, un Petit Oceà, 2014


Bé, doncs demà els torno a la biblioteca. Sí, de veritat, ara els poso a la bossa i demà ja estaran disponibles una altra vegada...

diumenge, 21 de juny de 2015

El nostre catàleg de llits preferit

Aquesta nit passada, sense voler, hem fet un exercici de traducció amb el meu col·laborador Roc. Vaig començar llegint la nova edició d' El libro de las camas i ell que em diu: aquest llibre ja el teníem, no?
Busco pels prestatges i sí, trec la versió d'Austral, adaptada per Salustiano Masó.
La nova adaptació és de Marcial Souto.


I així, amb la tranquil·litat que dóna la intimitat domèstica, ens posem tots dos a llegir, ara un, ara l'altra, cada paràgraf, comentant quin dels dos ens fa més riure. 

Aquest era el nostre únic criteri: "que ens fes més riure", sense preocupar-nos per quin dels dos seguia millor l'original ni quin mantenia més coherència rítmica, etc. 

Em sembla que els experts destacaven la nova versió de Libros del zorro rojo. 
Per en Roc i per mi, segons el nostre criteri patateru, mig i mig! 

dijous, 18 de juny de 2015

+ Hi ha dos tipus de persona

1.
Dos tipus de persona que m'arriben de la mà de la Chus Díaz:
http://2kindsofpeople.tumblr.com/

2.
Poema escrit pel meu col·laborador Roc:
"Hi ha dos tipus de persones que existeixen en el Món.
Algunes que llegeixen i altres que molt poc.
Qui llegeixi cada dia serà molt  gran i important,
en canvi qui no ho faci serà avorrit i vulgar.
Hi ha qui veu els llibres com uns grans entreteniments,
d'altres els aparten i s'endollen a internet."

3.
Una pregunta que m'arriba per internet, a través de Tumblr, i si us sóc franca, no sé de què és:
"¿Eres de design o de Findland?" Temas del momento en Tumblr

4.
Via tuiter, de la mà de la gran jeanmurdock:

There are only two kinds of people who are really fascinating: people who know absolutely everything, and people who know absolutely nothing

5.
Via tuiter, de la mà de librosfera
Eterna Cadencia (@eternacadencia) tweeted at 8:32 PM on Dt, Juny 16, 2015:
"Hay dos clases de estúpidos:los que creen en todo y los que no creen en nada. Por desgracia yo pertenezco a las dos"

6.
Paula club de lectura de l'Espolsada
Parlant del llibre de A buen paso, el Libro de la suerte la Paula va dir:
hi ha dos tipus de persona:
aquella que quan li cau una tassa al terra i es trenca, agafa pala i escombra i la recull.
aquella que quan li cau una tassa al terra i es trenca, pot passar-se hores donant voltes i voltes pensant com li ha pogut passar? i quina mala sort que té i patatim i patatam.
Segons ella no es tracta de ser optimista o pessimista, es tracta de ser pràctic!

7.
i uns acudits de la Sfer, que m'arriben per washap, del còmic:  Asterios Polyp, de David Mazzucchelli





dimarts, 2 de juny de 2015

Sembra llibres

Què es pot esperar d'una nova editorial que entre els 5 primers llibres que edita hi trobem:
aquest llibre i aquest altre?

Chbosky, Stephen. Els Avantatges de ser un marginat. Trad. Marta Pera Cucurell. Carcaixent: Sembra, 2015
Cameron, Peter. Algun dia aquest dolor et servirà. Trad. Eduard Castanyo. Carcaixent: Sembra, 2014


Enhorabona, felicitats Sembra, sisplau, en volem més... seguiu amb aquest bon ull, traduint al català més obres com aquestes.
Sabeu? són els meus dos crossovers preferits!!

dijous, 7 de maig de 2015

2a festa Llibresalreplà

Torna la festa del blog Llibresalreplà.


Aquesta vegada les convidades són les petites grans editorials. Si no hi ha canvis de darrera hora, esperem la presència d'editorials tan interessants com: Piscina Un Petit Oceà, Bang edicions, Editorial Takatuka, Queixal edicions, Yekibud, Fil d'Aram, Revista Pipiripip...

Seguint el format de l'any passat, la idea és que al llarg del matí els assistents pogueu conversar i conèixer de primera mà aquestes editorials.
Totes oferiran algun petit taller o un mostra del seu treball i, és clar, una mostra dels seus fons.

Us esperem dissabte 16 de maig a partir de les 10'30h a la Biblioteca Bonnemaison de Barcelona. A les 13h faran una taula rodona totes les editorials convidades per poder explicar una mica la feina del petit gran editor.

Ens veurem?

diumenge, 26 d’abril de 2015

Paraules sàvies de Michèle Petit

Paraules de Michèle Petit a la "41ª Feria Internacional del Libro de Buenos Aires 2015"
Paraules copiades d'aquest article a Página/12.
Jo no ho sabria dir més bé. 

“Necesitamos el arte porque no somos solamente variables económicas más o menos ajustadas a un universo productivista. Más que ver en los libros y en la lectura una inversión para futuros más rentables, veámolos como espacios en los que vivir, de tanto en tanto, un presente más vasto, más intenso, donde conciliarnos con el mundo y con los otros”


“El desafío no es sólo formar lectores en un momento en que su número iría disminuyendo. A nadie se le ocurre que se les canta a los niños para que se conviertan en grandes músicos. Se trata más bien de vivir experiencias esenciales para el desarrollo psíquico, emocional, intelectual, estético; experiencias que abren espacios propicios al juego, al sueño, a la exploración de sí mismo, de los otros, del mundo, al compartir, al diálogo, al pensamiento, y que hacen que el mundo se vuelva un poco más habitable”


“Uno habita en medio de objetos que proyectan un poco de belleza sobre la cotidianidad. Uno habita una lengua cercana al cuerpo, a las sensaciones, una lengua atenta a los detalles de la realidad que evoca, pero que da lugar también a otro sitio, un más allá de lo inmediato, un pasado o un futuro imaginado, una parte soñada. La realidad necesita de la fantasía para ser deseable. Esa parte imaginada, invisible, es vital.”

Paraules que trobarem al seu nou llibre Leer el mundo (FCE, 2015). 

dissabte, 25 d’abril de 2015

Recomanacions de Sant Jordi 2015

El mes d'abril ha estat de bojos, aquest any el llistat de recomanacions que preparo per la biblioteca Roca Umbert de Granollers ha sortit sense els comentaris perquè el dia abans no estava acabat. Jo havia llençat la tovallola però la Sònia, en Jan i la Fontseca s'han arremangat perquè sortís, encara que fos sense comentar. 
Quan el veig, sempre penso, falta aquest, potser aquest hauria d'anar a la categoria d'edat posterior...
Ara pensava: m'he deixat la Rínxols dels Minipop de Combel, i també els Buñuelos de huracán de A buen paso... i molts d'altres, segur!

Però ves! Ha anat així. Aquí us deixo l'enllaç per si us pot ser útil.

dilluns, 6 d’abril de 2015

El perillós exercici de canviar de pàgina

Com tot en aquesta vida, el salt, el canvi de pàgina en els llibres pot ser un problema o un repte. Alguns autors, per evitar problemes, decideixen jugar amb un marc que separi clarament les imatges.
Com passava per exemple en aquesta relíquia tan bonica que encara trobareu en alguna biblioteca:

Clement, Claude. El Lutier de Venècia. Il·lustr. Frédéric Clément. Aliorna, 1989


Fins i tot hi ha autors que trien fer tot el llibre amb cartó prim (no cal que sigui un llibre per bebès) perquè és la millor manera d'evitar el salt de pàgina.
Seria el cas, per exemple de molts llibres promenade, com els imprescindibles llibres de les estacions de Susanne Rotraut Berner:


Els llibres fets de cartó també afavoreixen que es puguin utilitzar per a narrar en grup. És el cas de la col·lecció Petits contes du tapis de l'editorial Seuil Jeunesse. O les reedicions en gran format de clàssics que edita L'école de Loisirs, d'obres d'Ungerer, Nadja o Solotareff.

Ara bé, hi ha autors que han volgut jugar amb el salt de pàgina incorporant aquest aspecte físic del llibre a la història. Recordo alguns casos destacables:

Sequera, Armando José. Un món de colors. Il·lustr. Blanca Nieto Gómez.  Thule Ediciones, 2007
El protagonista feia un canvi de vida, posava una mica de color a la seva rutina, coincidint justament en aquest pas de pàgina.  Del blanc de l'esquerra, a la pàgina en color de la dreta.


I especialment un llibre que diria que està descatalogat i que és una meravella:

Arnal, Txabi. Tres germanes lladres. Il·lustr. Elena Odriozola. OQO, 2007
El text ens parla de tres germanes que, només néixer, ja comencen a robar. Odriozola fa un treball excepcional, ple de clicades d'ullet i jocs visuals. Fixeu-vos que només començar, a la coberta, les noies ja estan robant les lletres del títol!

 
Doncs bé, busqueu el llibre i descobriu on situa Odriozola la il·lustració de la primera germana gran, la que es diu Oculta i sempre s'amaga.
Efectivament, enmig de les dues pàgines! Mig amagada, tant, que en una lectura ràpida del llibre podries pensar: "Coi, amb tan espai en blanc, perquè ha fet el dibuix just al cosit de les pàgines!"

I un darrer exemple, una novetat que converteix el canvi de pàgina en l'eix central de la història. Un llibre molt divertit, interactiu i que no deixa de ser un interessant exercici de reflexió del format del llibre.  


Byrne, Richard. ¡Este álbum se ha comido a mi perro! Cubilete, cop. 2014
El títol mateix ja porta la paraula "àlbum" i no pas llibre, fet que indica que estem parlant d'un tipus concret de llibre il·lustrat i amb un intent de reflexionar sobre la seva especificitat.
I és que en aquesta història, el canvi de pàgina ja no és un punt de canvi, una porta que travesses, un salt psicològic, sinó que és un espai nou, un espai físic on poden anar a parar objectes i personatges. 

 

I arribats en aquest punt, no podem deixar de parlar de Suzy Lee, l'autora que segurament ha investigat més sobre aquest límit de ficció dels llibres. 
Jo mateixa en aquest bloc vaig estar criticant el llibre de La ola pensant que havia estat mal enquadernat.
Gràcies a les llibreteres del Pati de llibres vam podem descobrir que tot formava part d'un estudi de l'autora, que es recollia en aquest manual: Suzy Lee. La trilogia del limite. Corraini, 2012 [italià]


Lee, Suzy. La trilogía del límite. Barbara Fiore, 2014


Doncs bé, ara Barbara Fiore ha tret el llibre en castellà i és una ocasió perfecta per descobrir els secrets de La ola, Sombras, Espejo, i entendre tot allò que planteja Suzy Lee sobre la divisió interna de la doble pàgina en la narració amb imatges en els àlbums il·lustrats.

diumenge, 8 de març de 2015

Hi ha dos tipus de persona...

[Via Pep Molist]:
"Existen dos clases de hombres: aquellos que duermen y sueñan de noche y aquellos que sueñan despiertos cada día... esos son peligrosos, porque no cederán hasta ver sus sueños convertidos en realidad."
Thomas Edward Lawrence



[Via Sílvia Rabat]:
Una madre de l'Alejandro Palomas.



[Via tuiter de Lluís Bertrans Bufí]:
@lluisbertrans Ei @Bertabocado, vist a Ladykillers dels germans Coen: "Hay dos tipos de personas, los que tienen almorranas y los que van a tenerlas"

[Via whasap Librosfera]:
Vinyeta del bo d'en Cuttlas, de Calpurnio.


i per últim trobat en la meva darrera lectura, la novel·la juvenil estupendíssima:
Andreu Martíni Jaume Ribera. Els bessons congelats. Fanbooks, 2015


... és més llarga l'explicació, haureu de buscar el llibre i de pas, llegiu-lo, és molt entretingut!